Colomers medievals (Montferrer i Castellbò)

Situació

Segon colomer de Castellbò, esberlat en part, que mostra els forats o nius per als coloms.

ECSA – A. Villaró

Mapa: 34–10(215).

El colomer 1 és situat damunt la carretera que arriba per la solana de la vall de Castellbò (situació en el mapa: 31TCG647929). Tot just s’arriba a Castellbò, a llevant hi ha un grup de cases i conreus, a l’altra banda del poble i de la carretera. Aquesta torre colomer es troba a uns 20 m d’alçada sobre el nivell de la carretera, a mig aire del turó. Té un accés molt difícil: el millor és començar a enfilar-se uns 100 m abans, just abans d’arribar al poble, i anar guanyant alçada entre feixes extremament emboscades, vigilant, però, de no enfilar-se massa amunt. La baixada és més fàcil si s’agafa un torrentet molt dret que hi ha a uns 20 m a l’esquerra de la torre, mirant a Castellbò, que dóna damunt mateix de les cases que esmentàvem abans. (AVB)

El colomer 2 és a ponent de Castellbò, sobre el camí que mena a Carmeniu (situació en el mapa: 31TCG647296). Cal agafar la pista de terra que surt de Castellbò cap a Sant Joan de l’Erm i pendre la que va per l’obaga de la vall, a Carmeniu, Turbiàs i les Eres. El colomer es troba al vessant de la muntanya, entre dos revolts. És més accessible des del segon: hi ha un caminal que hi mena directament . (AVB)

El colomer 3 és situat damunt el camí de Solanell, a l’inici del vessant sud de la serra que separa la vall de Solanell de la de Seix (situació en el mapa: 37TCG647977). Un cop s’ha passat per sota la col legiata de Castellbò, per la carretera que corre paral lela al riu, hi ha un pont a la dreta d’on surt la pista, molt dreta i en mal estat, que mena a Solanell. El colomer es troba just uns 5 m al damunt de la pista, a la primera corba pronunciada, a uns 300 m del pont. (AVB)

Història

Tot i que no es disposa de cap notícia documental d’aquests colomers, tant per la seva situació geogràfica dins la vall com per la seva antiguitat es pot suposar que foren alçats pels vescomtes de Castellbò, per algun dels seus feudataris, o fins i tot per alguns senyors alodials d’aquella contrada. Cal tenir en compte que aquest tipus de construccions tingueren un doble ús, com a torres de guaita i com a colomers pròpiament dits. (MLlR)

Colomers

En el cas del colomer 1 es tracta d’una torre que podria alternar les funcions de colomer amb les de vigilància d’un dels accessos de la vila. Formava part d’un conjunt de quatre torres (una a cada punt cardinal) que envoltaven Castellbò, conjunt del qual en resten tres. L’aparell, de gran solidesa, és fet de pedra de llicorella del país, tallada barroerament, afermada amb morter de calç de bona qualitat en filades irregulars. Hi ha restes escasses d’un arrebossat, també de calç. Hi ha forats de bastida. La torre colomer té una planta quadrada, de 6 m de costat. Les parets tenen un gruix d’uns 70 cm. L’accés a l’interior s’efectua per una porteta d’1,20 m d’alçada i 75 cm d’ample. L’interior és ple de forats o cel les —més de seixanta—, on devien nidificar les aus, tot i que no són —ni de bon tros— tan abundants com en els altres dos colomers de Castellbò. Alguns d’aquests orificis devien ser forats per a suportar les bigues del pis superior. A dalt de la paret sud hi ha restes d’una finestra enllosada. (AVB)

En el segon cas, la funció de colomer és molt més clara que en el primer exemple. Només hi ha sencera la paret oest, i la meitat de les parets nord i sud. A la paret nord —2,50 m d’alçada i 3 m de llargada— hi ha onze files amb cinc cel les a cadascuna. Les dimensions dels nius són les mateixes que en el primer colomer, i el tipus d’aparell i de morter utilitzat fan pensar en una construcció simultània. A la paret sud hi ha restes d’arrebossat. Continuant la paret oest, cap al nord, arrenca una construcció trapezoïdal, de la mateixa factura que el colomer, molt més gran, de funcionalitat imprecisa, si bé podria tractar-se d’una cleda o d’una cort. Tota la banda est ha estat desfeta, segurament per tal d’aprofitar els carreus per a fer bancals. Avui, aquesta banda presenta l’aspecte d’un tarter, fet que priva de mesurar l’alçada real de les restes del colomer. Tanmateix, la gent gran de Castellbò assegura que els colomers han tingut sempre el mateix aspecte. (AVB)

Planta del tercer colomer, un dels que envolten la vila de Castellbò.

A. Villaró

En el tercer cas es tracta d’un colomer idèntic en dimensions al colomer que acabem de descriure; té una cambra quasi quadrada d’uns 5 m de costat, amb parets de 80 cm de gruix, i els murs interiors plens de fileres de nius de colom: nou o deu cel les a cada filera, i unes tres fileres per cada metre.L’alçada màxima conservada no passa dels 2 m, a la paret nord. L’accés devia fer-se per l’extrem dret de la paret sud, per una porteta arran mateix de la cantonada, com succeeix en tots els colomers localitzats. No hi ha cap altre rastre d’obertures. L’aparell és gairebé el mateix que el dels altres dos colomers: pedra de llicorella a penes treballada, en aquest cas sense emprar morter de calç, sinó només terra. (AVB)