Resultats de la cerca
Es mostren 1842 resultats
Mary Anderson

Mary Anderson
(CC0)
Inventora nord-americana.
Fou promotora immobiliària, directora d’una explotació ramadera i finalment viticultora El 1903, durant un viatge en tramvia a Nova York observà les dificultats de visibilitat del conductor per l’aiguaneu que s’acumulava al parabrisa Amb l’ajut d’un dissenyador mecànic fabricà un suport on anava fixada una tira de goma que, accionada manualment amb una palanca, escombrava la superfície del vidre frontal del vehicle fins a tornar a la posició original El mateix 1903 obtingué per a un període de disset anys la patent del dispositiu, el primer eixugaparabrises eficaç El 1904…
Martin S. Soria
Art
Historiador de l’art.
Fill d’un jueu alemany enginyer de la Telefónica a Madrid, es formà en aquesta ciutat i als EUA, on fou deixeble de Post a Harvard Fou catedràtic de la Universitat de Michigan Publicà a The Art Bulletin 1943-48 treballs sobre Agustí Esteve, Esteve Marc i Zurbarán, i a Archivo de Arte Valenciano sobre Sarinyena 1956 Collaborà també a Burlington Magazine , The Art Quartely , Cobalto , Goya i, especialment, a Archivo Español de Arte 1953-59, sempre sobre temes de pintura espanyola des del s XVI fins a Goya Publicà l’important catàleg de The Paintings of Zurbaran Londres, 1953, així com La…
Sant Martí del Corb (les Preses)
Art romànic
La capella de Sant Martí del Corb és situada al sector de la serra de Marbolenya, inclosa en la part septentrional de la serra del Corb La primera referència que hi ha del topònim del Corb és la mateixa que hem indicat per a l’església anterior No hem pogut localitzar fins ara cap notícia documental que ajudi a recopilar la història d’aquesta capella, de manera que el seu passat és avui dia, i per dissort, pràcticament desconegut L’esglesiola de Sant Martí, que antigament havia pertangut a la parròquia de Sant Miquel del Corb, depèn en l’actualitat, igual que aquesta, de la parroquial de Sant…
Pere Gil i Estalella
Literatura catalana
Historiador i escriptor religiós.
Vida i obra Jesuïta, regí els collegis de Betlem de Barcelona i de Monti-sion de Mallorca, i esdevingué provincial de la Corona d’Aragó És autor d’una notable obra de geografia i d’història natural Llibre primer de la Història catalana , escrita el 1600 i inèdita fins el 1949 En realitat, aquest llibre constitueix la primera part d’un projecte molt més ambiciós, que anava seguit d’una Història de Catalunya ms 112 de la Biblioteca Episcopal de Barcelona, d’una Història Eclesiàstica de Catalunya que no es conserva, i d’una collecció d’hagiografies, conservades en part al ms 235 de…
Les fàbriques de vidre de Mataró
Acció de La Unión 1891, fàbrica de mig cristall a Mataró A la ciutat de Mataró també hi va haver tradició vidriera La fàbrica més important fou La Unión, constituïda en forma de societat anònima el 1856 i que es mantingué fins el 1892 Era situada al carrer de Sant Bonaventura i era la continuadora d’un forn de vidre creat al començament de segle per Lluís Oms Dissolta La Unión, la indústria continuà en mans de Josep Subirà, però per pocs anys més Era una fàbrica de mig cristall La segona empresa tindrà titulars ben diversos Tots ells dintre del període comprès en la segona part del segle XIX…
salvatot
Transports
Vela que, amb vent tranquil i a popa, hom amollava entre la ralinga de beina d’una gàbia i la verga a la qual aquesta anava caçada.
ausberg
Militar
Túnica de malles o d’escates per a protegir el cos; a vegades anava amb mànigues i una mena de caputxa (ventalla), o combinada amb el capmall.
El mot, en formes llatinitzades, apareix a Catalunya al segle X en una certa concurrència amb el mot lloriga , que aviat fou reservat per a les defenses del cavall i no dels homes Bé que el mot ausberg fou usat fins al segle XV, al XIII fou en part substituït pel de gonió i al XIV s’imposà el de cota de malles o de malla Els guerrers de les miniatures de la Bíblia de Roda segle XI porten adés ausberg de malles, adés ausberg d’escates, molt ben diferenciats per l’artista
Cava

Petit nucli de Cava, amb la serra del Cadí al fons
© Arxiu Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cava (Alt Urgell), situat a 1 291 m d’altitud sobre un petit replà al peu mateix de la serra de Cadí, a la dreta del riu de Cadí o de Cava.
Les cases són agrupades, amb cobertes de pendent de teula àrab, i en un extrem hi ha l’església de Sant Climent, sufragània de la d’Ansovell És un petit edifici rectangular, amb portal adovellat, orientat a ponent, on es dreça, adossada, la torre quadrada del campanar La festa major es celebrava el 23 de novembre Segons la tradició, el poble antic era situat prop del castell, al lloc dit la Cadira del Senyor fou cremat i llavors la població es traslladà a l’indret actual Del castell només resten part dels paraments Situat dins el comtat de Cerdanya, la primera vegada que apareix documentat el…
En llibertat els darrers CDR detinguts en l’operació Judes
Surten en llibertat sense càrrecs els dos darrers detinguts en l’operació Judes després de declarar a l’Audiència Nacional L’operació Judes es va fer pública el 23 de setembre de 2019, quan la Guàrdia Civil 23 va detenir nou CDR als seus domicilis, la majoria a Sabadell Set van ser traslladats a Madrid i van ingressar a presó fins els mesos de desembre i gener L’operació anava dirigida contra una suposada organització terrorista dins els CDR creada poc abans de la sentència de l’1 d’octubre Tot i la manca d’evidències, no es retiren les acusacions de pertinença a banda armada El…
forn baix
Tecnologia
Forn de cup de poca alçària (més o menys 1 m) que era emprat en l’extracció del ferro en el procediment de la farga catalana
.
Tenia la forma d’un tronc de piràmide invertit, amb tres parets planes i una de convexa la cara de l' ore per tal de facilitar l’extracció del producte final El forn era construït de pedres fogueres, revestides parcialment de planxes de ferro La paret contrària a la cara de l' ore , el piec del foc , era la més consistent i on hom aplicava la tovera Hom li sobreposava una peça de ferro —les porgues —, foradada per donar pas a la tovera, la qual injectava l’aire amb una inclinació de 35°C a 45°C La tovera anava connectada amb la caixa de vents , on hi havia una sobrepressió d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina