Resultats de la cerca

Quart fill de Joan de Llupià i de Vallgornera, senyor de Llupià i de Vilarmilà Fou abat comendatari de Sant Pere de Rodes El 1559 explotava mines d’argent al terme d’Arles Vallespir, en associació amb el seu parent Galceran de Vallgornera i amb Joan Borràs, professor de medicina a Perpinyà Alhora fruïa de la castellania i del forn de destret de Salses També, anteriorment al 1570, havia armat una galera, dita “Lupiana”, que comandava personalment i que encallà, una vegada, prop de Melilla Quan morí, aquest vaixell passà al seu besnebot, Gabriel de Llupià, i fou adquirida, més tard…

Estudià a Bolonya, Reims i París, on fou deixeble d’Hug de Sant Víctor i probablement també d’Abelard Conegut com a magister sententiarum, fou nomenat bisbe de París un any abans de morir Autor dels Libri quattuor sententiarum, la seva obra — no gaire original sovint és còpia de la Summa sententiarum atribuïda a Hug de Sant Víctor, del Decret de Gracià i del De fide ortodoxa de Joan Damascè, però d’una amplitud i sistematització desconegudes anteriorment — tingué una gran influència i fou la base dels comentaris posteriors dels més grans escolàstics Els quatre llibres en què es…

També anomenada rova , fou introduït el 1971 per l’informàtic Ray Tomlinson en crear el correu electrònic Poc conegut anteriorment, el símbol era utilitzat amb diferents significats Fou introduït a mitjan segle XIX en el teclat de les màquines d’escriure, i en el món anglosaxó era un indicador comptable que relacionava preus amb unitats de productes En diverses llengües llatines català, castellà, portuguès, als segles XV-XVI es corresponia a les diverses variants de la paraula arrova , d’origen àrab, el significat de les quals s’associava a diverses unitats de mesura La menció…

Desaparegué el 1966 Publicà la collecció L’Espiga iniciada el 1949 51 volums petits, diversos volums fora collecció i el butlletí Esclat 1948 3 números, amb obres de Casp, Adlert, Sanchis i Guarner, Enric Valor, Vicent Casp, Rilke en versió de Guillem Nadal, JE Martínez i Ferrando, J Sanç i Moia, Joan Fuster, Jaume Bru, Francesc Codonyer, E Beüt, J Garcia i Rigal, V Andrés i Estellés, M Beneyto, Valls i Jordà, Josep Iborra, A Verdeguer, E Soleriestruch, F de P Burguera, A Cucó i d’altres autors, sovint inèdits anteriorment Formà part, amb editorials del Principat i les Illes, d’…

Vida Es formà al costat de Cipriano de Rore, amb qui treballà fins el 1558 Després inicià la seva carrera professional, que el dugué a la cort dels Este, a Ferrara, on treballà successivament com a cantor 1561, organista 1564, director musical, compositor i mestre de música 1570 Ocupà el càrrec de músic de cambra privat del duc Alfons II Gaudí de molta fama en vida gràcies a la seva gran habilitat com a intèrpret de tecla A més de les seves ocupacions a la cort, també es feu càrrec de l’orgue de la catedral de Ferrara i de l’Accademia della Morte Es coneix molt poca cosa sobre la biografia de…

En les sindèmies no només intervé la combinació de més d’una malaltia en sentit estricte, sinó que també hi contribueixen factors socials i condicions de salut i vitals que n’incrementen la incidència i el nombre d’afectats Així, per exemple, l’existència d’àmplies franges de població d’edat avançada o amb índexs d’obesitat elevats en general més susceptibles i vulnerables a malalties i el grau de desenvolupament dels sistemes sanitaris són determinants en la incidència de casos i la seva gravetat El terme fou emprat per primer cop vers el 1990 per l’antropòleg de la medicina Merrill Singer,…

Davanter format al planter del Futbol Club Barcelona, jugà al filial Club Deportiu Condal 1964-66, alternant aparicions al primer equip, on debutà a la Lliga al novembre del 1965, i amb el qual guanyà la Copa de Fires 1967, en què marcà 3 gols Fou cedit al Centre d’Esports Sabadell la temporada 1968-69, i de retorn al Barcelona hi jugà quatre temporades com a extrem 1969-73 i es proclamà campió de Copa 1971 Amb el Barça jugà 63 partits de Lliga i marcà 13 gols Limitat per les lesions, passà al Castelló 1973-74 i al Sant Andreu 1974-75 i decidí retirar-se, passant a fer d’entrenador Fou…

Els seus components procedien de la Scuola Veneziana, un conjunt italià de corda que havia estat creat anteriorment per Angelo Ephirikian Sota el guiatge pedagògic de Luigi Ferro, mestre de gairebé tots els instrumentistes del grup, I Virtuosi di Roma actuaren sempre amb director, càrrec que Fasano desenvolupà fins que morí, l’any 1979 La seva concepció estilística del Barroc s’allunyava completament dels postulats de l’escola alemanya de Karl Munchinger El 1980 la formació original s’escindí en dues I Nuovi Virtuosi di Roma, que actua sense director, i el Conjunt Boccherini, dirigit pel…

Aquesta església és la parròquia del petit poble de Conòsols, situat a l’extrem sud-oest de la Fenolleda, al curs superior de l’Aigueta, afluent de l’Aude El temple actual, una construcció del segle XIX, és a l’entrada de l’agrupament de cases L’emplaçament primitiu d’aquesta església, on hi havia hagut el temple medieval, cal buscar-lo una cinquantena de metres més al NE, a l’indret on hi ha el cementiri Això es desprèn d’un plànol del segle XVIII, on les parcelles que són al N del cementiri són designades amb un topònim revelador “Tras la Glèisa” Les referències documentals conegudes sols…

Professor a les universitats de Cambridge 1967-75 i Princeton des del 1984, treballà especialment en la física de l’estat sòlid antiferromagnetisme mètode per a deduir els detalls de les interaccions moleculars de la forma dels pics espectrals efecte de les impureses en les propietats dels superconductors propietats magnètiques de metalls i aliatges Estudià la relació entre superconductivitat, superfluïdesa i làser Aclarí la significació de l’ efecte Josephson i desenvolupà la física dels semiconductors amorfs, molt més barats que els cristallins usats anteriorment i molt emprats…