Resultats de la cerca
Es mostren 1988 resultats
Bartolomé Márquez López

Bartolomé Márquez López (a l’esquerra)
RCD ESPANYOL
Futbol
Futbolista i entrenador conegut com Tintín Márquez.
Migcampista, començà al Futbol Club Martinenc, d’on passà al Reial Club Deportiu Espanyol Fou cedit al Centre d’Esports Sabadell 1980-81 i la Unió Esportiva Sant Andreu 1981-82 abans d’ingressar al primer equip espanyolista, on romangué sis temporades 1982-88 Disputà 140 partits de Lliga, marcà 29 gols i fou subcampió de la Copa de la UEFA 1988 Després jugà amb la Unió Esportiva Figueres 1988-94 i acabà la seva trajectòria al Club Esportiu Europa Jugà un partit amb la selecció catalana Com a entrenador, dirigí l’Espanyol al principi de la temporada 2008-09 Anteriorment havia…
Francisco Flores Lajusticia
Futbol
Futbolista i entrenador conegut com Paco Flores.
Davanter centre, jugà al RCD Espanyol 1977-80 Disputà 65 partits de Lliga i marcà 13 gols Anteriorment jugà al Jaén i després ho feu al Linares Com a entrenador exercí en el futbol de base de l’Espanyol, després dirigí l’Espanyol B i al final de la campanya 1996-97 es feu càrrec del primer equip, que salvà del descens Seguidament tornà al filial i a mitjan temporada 1999-2000 agafà de nou el timó del primer equip, en el qual s’hi mantingué fins a l’edició 2001-02 Fou campió de Copa del Rei 2000 Després ha entrenat, entre d’altres, el Saragossa 2002-04, amb el qual ascendí a…
Eidur Gudjohnsen
Futbol
Futbolista.
Procedent del Chelsea anglès, fou un centrecampista i davanter que jugà al FC Barcelona entre el 2006 i el 2009 Guanyà una Lliga, una Copa i una Lliga de Campions, totes tres el 2009, i les Supercopes d’Europa i d’Espanya del 2006 Fou el primer jugador islandès que obtingué la Copa d’Europa Anteriorment havia jugat, també, al PSV Eindhoven i el Bolton Wanderers Com a barcelonista disputà 69 partits de Lliga i marcà 10 gols Després de la seva etapa blaugrana actuà al Mònaco, el Tottenham Hotspur, l’Stoke City, el Fulham i l’AEK d’Atenes Ha estat més de 60 vegades internacional i l…
Aero Club Gallecs
Esports aeris
Club d’aeromodelisme de Mollet del Vallès.
Fundat el 1991, tenia la seu central a can Jornet, dins el parc de Gallecs Tenia 200 socis, una superfície de 14000 m2, una pista d’herba de 200 m de llarg per a velers, una pista de 90 m per a avions amb motor d’explosió i grades per a 200 espectadors Les installacions havien estat construïdes anteriorment per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell En una ocasió organitzà el Campionat d’Espanya d’aeromodelisme El 2006 hagué de canviar d’emplaçament a causa del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i es transformà en l’Aeroclub Vall del Tenes, a Lliçà de Munt Practicà l’aeromodelisme…
Luzzasco Luzzaschi
Música
Compositor, organista i professor de música italià.
Vida Es formà al costat de Cipriano de Rore, amb qui treballà fins el 1558 Després inicià la seva carrera professional, que el dugué a la cort dels Este, a Ferrara, on treballà successivament com a cantor 1561, organista 1564, director musical, compositor i mestre de música 1570 Ocupà el càrrec de músic de cambra privat del duc Alfons II Gaudí de molta fama en vida gràcies a la seva gran habilitat com a intèrpret de tecla A més de les seves ocupacions a la cort, també es feu càrrec de l’orgue de la catedral de Ferrara i de l’Accademia della Morte Es coneix molt poca cosa sobre la biografia de…
Santa Eulàlia de Cruïlles (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Aquesta església, parroquial, fou consagrada l’any 1062 pel bisbe de Girona Berenguer Guifré En aquest document era anomenada “ sancta Eulalia de Crudilias” El temple ja existia anteriorment, puix que l’any 1035, en el testament de Gilabert, el probable iniciador del casal dels Cruïlles, s’hi fa referència “ …et ad sancta Eulalia de Crudilias ipso meo alode” En el testament, de l’any 1064, el cabiscol Ponç disposà dels seus masos situats a la parròquia de Santa Eulàlia de Cruïlles L’any 1144 “ sancta Eulalia de Crudilis ” passà a dependre del monestir de Sant Miquel de Cruïlles…
Sant Antoni (Monistrol de Montserrat)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de Montserrat, a la zona anomenada de la Tebaida, i no gaire lluny del Cavall Bernat Degué ser una de les diverses ermites que sorgiren a la muntanya L’església és esmentada el 1282, i encara que només apareix com a Sant Antoni, sense cap més detall, la referència correspon a un testament d’un habitant de Monistrol de Montserrat que fa deixes a Santa Maria de Montserrat, on vol ser enterrat, i a Sant Pere de Monistrol i a Sant Antoni per tant creiem que es refereix a aquesta capella L’església de Sant Antoni fou reedificada el 1490, i el 1498 s’hi feren reparacions…
Sant Valentín de Conòsols
Aquesta església és la parròquia del petit poble de Conòsols, situat a l’extrem sud-oest de la Fenolleda, al curs superior de l’Aigueta, afluent de l’Aude El temple actual, una construcció del segle XIX, és a l’entrada de l’agrupament de cases L’emplaçament primitiu d’aquesta església, on hi havia hagut el temple medieval, cal buscar-lo una cinquantena de metres més al NE, a l’indret on hi ha el cementiri Això es desprèn d’un plànol del segle XVIII, on les parcelles que són al N del cementiri són designades amb un topònim revelador “Tras la Glèisa” Les referències documentals conegudes sols…
I Virtuosi di Roma
Música
Conjunt italià que nasqué a Roma el 1947 sota l’impuls del musicòleg i director d’orquestra Renato Fasano.
Els seus components procedien de la Scuola Veneziana, un conjunt italià de corda que havia estat creat anteriorment per Angelo Ephirikian Sota el guiatge pedagògic de Luigi Ferro, mestre de gairebé tots els instrumentistes del grup, I Virtuosi di Roma actuaren sempre amb director, càrrec que Fasano desenvolupà fins que morí, l’any 1979 La seva concepció estilística del Barroc s’allunyava completament dels postulats de l’escola alemanya de Karl Munchinger El 1980 la formació original s’escindí en dues I Nuovi Virtuosi di Roma, que actua sense director, i el Conjunt Boccherini,…
Michael W. Young

Michael Young
© Canada Gairdner Awards
Bioquímica
Genetista nord-americà.
El 1971 es graduà en biologia a la Universitat de Texas Austin, on el 1975 obtingué el doctorat en genètica Després d’una etapa de recerca postdoctoral a la Stanford School of Medicine, s’incorporà a la Rockefeller University de Nova York 1978, on ha desenvolupat la carrera acadèmica i científica, i també al Howard Hughes Medical Institute 1987-96 La seva contribució més important és el descobriment dels mecanismes genètics del rellotge biològic i dels ritmes circadiaris a partir de la identificació de diverses proteïnes que formen part d’alguns gens, especialment la proteïna PER Per aquests…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina