Resultats de la cerca

La majoria d’aquests compositors, de cultura bàsicament francesa i formació molt sòlida, treballaren a Itàlia durant els segles XV i XVI La seva influència en la consolidació de l’estil musical renaixentista fou molt gran Una bona part dels grans compositors del segle XV i també d’un període important del segle XVI pertanyen a la denominada Escola Francoflamenca Molts d’ells provenien de les regions franceses d’Hainaut, Lieja i la Picardia Els altres, cada cop més nombrosos i amb més pes específic, eren pròpiament flamencs Tot i les diferències culturals dels seus respectius països d’origen,…

Jean Arnold Antoine Tuerlinckx Aarschot, Brabant 1753 - Mechelen, Brabant 1827 en fou el primer membre Fill d’un rellotger que era clavicembalista aficionat, començà a fabricar instruments a divuit anys El 1782 s’establí a Mechelen com a fabricant d’instruments de vent de fusta Amb el temps guanyà fama, amplià el negoci i arribà a tenir dos tallers, un per a instruments de metall i l’altre per a instruments de fusta També feu incursions en el món de l’edició musical A partir del 1820, però, l’aparició d’instruments més barats el perjudicà, i la seva empresa començà a declinar El…

Filla d’immigrants jueus polonesos de cognom original Bruckner, es graduà en història de l’art Des del 1959 es dedicà a la docència, primer a la Universitat de Reading i posteriorment al Courtauld Institute of Art i a la Universitat de Cambridge Especialitzada en pintura francesa dels segles XVIII-XIX, publicà monografies sobre Jean-Baptiste Greuze, Antoine Watteau i Jacques-Louis David, i assaigs sobre el romanticisme francès The Genius of the Future , 1971 Romanticism and its Discontents , 2000 Es retirà de la carrera docent el 1988 La seva primera novella, A Start in Life ,…

Enquadrat sota un canemàs comú, a l’estil de les antigues colleccions orientals índies, sobretot, com el Mahābhārata o els Panchǎtantra , inclou narracions pròpies de la contística índia “El mercader i el geni”, iraniana “Qamar al-Zamān i la princesa Budūr”, de l’antic Egipte i, bé que en menor quantia, grega i hebrea conte de Šamasp i Šansah El reduït marc geogràfic en què es desenvolupa l’acció contrasta amb el gran nombre de personatges i esdeveniments que hi intervenen des d’històries del rei Salomó, dels reis de l’antiga Pèrsia i Mesopotàmia o d’Alexandre el Gran fins a les…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat Inventada el 1796 pel ginebrí Antoine Favre, la capsa de música -accionada aleshores per un disc de pues metàlliques en lloc d’un corró- s’aplicà primerament a un gran nombre de petits objectes de luxe claus de rellotge, tabaqueres, caixes profusament decorades, etc A la fi del segle XVIII David Lecoultre substituí els discs pels corrons amb pues paralleles a la pinta Durant el segle XIX hi hagué una producció massiva de capses de música, sobretot a Suïssa Se’n fabricaren de totes les mides, amb música de tota mena i amb…

Estudià a l’École Pratique des Hautes Études i a l’École des Langues Orientales Vivantes, de les quals fou després professor, així com del Collège de France i de la facultat de lletres de la Universitat de París Deixeble de Gaston Paris i d’Antoine Thomas i collaborador de Jules Gilliéron, estudià, ultra el llatí vulgar, des del francès i l’occità al romanès, al rètic i a l’albanès Autor de centenars de treballs, amb erudició de primera mà, i d’edició de texts medievals, com els occitans Rotlan a Saragossa i Ronsavals Dirigí la collecció de “Classiques français du moyen âge”, la…

El detingueren el general Louis Berton des Balbes mort el 1796 i el seu fill, el tinent general François Félix Berton des Balbes de Quiers 1748-1820, diputat de la noblesa als estats generals del 1789, el qual s’uní al tercer estat i fou un dels fundadors del Club des Feuillants Esdevingut sospitós, visqué a Espanya, on lluità al costat del seu pare en la reconquesta de Menorca Després de la Restauració, tornà a França i en fou fet par 1815 El seu germà consanguini Louis Antoine Berton des Balbes de Quiers 1775-1832, duc de Crillon i de Maó, fou tinent general de l’exèrcit…

Estudià amb Antoine François Marmontel, Jacques François Halévy i Charles Gounod, el qual influí en les seves primeres obres, com la Simfonia en do major 1855 Amb la cantata Clovis et Clotilde guanyà el premi de Roma 1857, on compongué l’òpera bufa Don Procopio i la suite simfònica Roma Es dedicà principalment a la música escènica Posat de moda l’exotisme musical per Félicien David, molts dels llibrets que li oferiren reflectien ambients orientals o llunyans Dins aquest estil compongué Les Pêcheurs de Perles 1863, relativament ben acollida, La Jolie Fille de Perth 1867, no tan…

El 1585 entrà com a membre del cor al servei de la cort de Lluís II de Lorena, cardenal de Guisa, i hi serví fins el 1588, any en què el cardenal fou assassinat Aleshores Guédron passà a servir a la capella reial, on ascendí progressivament i ocupà diversos càrrecs, el primer dels quals com a maître des chanteurs de la chambre El 1601 succeí a Claude Le Jeune com a compositeur de la chambre du Roi , i dos anys després fou nomenat valet de chambre i maître des enfants de la musique El 1613 cedí aquests càrrecs al seu gendre, Antoine Boësset, i fou nomenat intendent des musiques…

Durant els ducats de Felip el Bo 1419-67 i de Carles el Temerari 1467-77 aquesta regió de l’est de França esdevingué un centre polític de primer ordre amb dominis territorials que abraçaven bona part del nord de França i els Països Baixos Fou també un centre cultural i musical de gran importància, segurament el més brillant del seu temps Musicalment la cort borgonyona fou molt cosmopolita i, encara que la denominació Escola de Borgonya no es refereixi a compositors nascuts en el territori, gairebé tots els compositors més importants del primer Renaixement hi mantingueren relacions més o menys…