Resultats de la cerca
Es mostren 468 resultats
la Maladeta
El massís de la Maladeta
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus axials catalans, els contraforts del qual voregen territoris gascons (conca del riu de la Pica) i aragonesos (conca de l’Éssera), el més robust i elevat dels Pirineus, tot i que no forma part de la divisòria d’aigües entre la Garona i l’Ebre.
La carena del massís estricte s’inicia a la tuqueta Blanca 2704 m alt i la tuca Blanca 2851 m segueix al SE del pic d’Alba 3105 m, la Dent d’Alba 3075 m, on s’inicia la cresta de la Maladeta , que passa pels pics occidentals de la Maladeta 3240, 3270 i 3220 m, el coll de la Rimaia i el pic de la Maladeta 3308 m Pel coll Maleït 3200 m i el pic Maleït 3330 m hom puja a la cresta del Mig, puntejada per la punta d’Astorg 3354 m i el pic del Mig 3345 m Pel coll del Mig 3230 m es passa al pic de Corones 3310 m i l’estany Coronat, en el coll de Corones 3173 m, accés al pic d’Aneto 3403 m, el cim…
El marc geogràfic del romànic del Perapertusès
Presentació geogràfica El Perapertusès és una comarca del Llenguadoc Occitània situada al NE de la Fenolleda i centrada en l’antic castell de Pèirapertusa La comarca té uns 300 km 2 i comprèn dotze municipis, el més important dels quals és Tuissan, a l’E El Perapertusès limita al N amb una cadena muntanyosa que té cims de més de 900 m, franquejada pels colls de Linars, de La Redolada, de Prat, de Coissan, d’Amiel i d’Extrema Limita a l’E i el SE, mitjançant les Corberes, amb el Rosselló, des del Pas de la Vaca 225 m, sobre el Verdoble, fins als Ròcs Negres, més enllà del pic de la Corona 524…
Mare de Déu dels Àngels del castell d’Ulldecona
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del castell i l’església de la Mare de Déu dels Àngels en primer terme ECSA - J Todó L’església de la Mare de Déu dels Àngels és situada dins el recinte del castell d’Ulldecona JAA Mapa 31-21 546 Situació 31TBE827972 Història Aquesta església fou la capella de la comanda hospitalera d’Ulldecona Dedicada en un inici simplement a Santa Maria, les primeres referències daten dels anys 1281 i 1282 es tracta de dos documents que informen del problema que suposà el trasllat de la població al pla a partir de l’any 1274 El primer dona notícia d’una concòrdia efectuada…
Sant Sadurní d’Esperan (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Façana de ponent, amb la porta actual, tardana, i una singular finestra que s’obre sota el campanar d’espadanya ECSA - MÀ Font L’església de Sant Sadurní és situada a la part alta del nucli abandonat d’Esperan, el qual és emplaçat a 1 400 m d’altitud a la dreta de la vall d’Esperan Mapa 32-10 213 Situació 31TCH184006 S’accedeix a Esperan des del poble d’Igüerri, per un camí que surt de la part alta d’aquesta població El recorregut és planer, d’uns 45 minuts, i ressegueix quasi sense perdre altitud la solana del Villirulo MAF Història Una de les primeres mencions documentals del lloc…
Sant Miquel d’Eramprunyà (Gavà)
Art romànic
Situació Façana de migdia de la capella F Baltà És situada al recinte jussà del castell, a la banda de ponent Mapa 36-17448 Situació 31TDF127743 Història La baselica de Sant Miquel d’Eramprunyà és esmentada el 981, quan s’hi jurà el testament sagramental de Galí, vicari comtal a Eramprunyà El testament, que havia estat dictat per Galí quatre anys abans, documenta aleshores l’existència del temple, al qual fa un petit llegat El 1074, en la infeudació de la castlania que feu el vicari Ramon Isimbert a Ramon Guillem, el primer donava al seu vassall tres vuitenes parts de la parròquia de Sant…
Santa Maria de Besan (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Edifici molt transformat, de planta allargada vers ponent i que es troba precedit d’un modern campanar amb un pas inferior que permet l’accés al temple J Tous L’antiga església parroquial de Santa Maria de Besan és situada al poble de Besan, abandonat des del 1967, al qual s’arriba per un corriol que surt des de Can Felip, un gran casal situat entre Araós i Ainet de Besan, a peu de la carretera MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH583117 Història L’església de Santa Maria de Besan, situada a la Vall Ferrera, va patir unes vicissituds històriques comunes als altres pobles de la vall, les…
bisell

Bisell d’una flauta dolça soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part de l’embocadura d’alguns aeròfons, en forma d’aresta esmolada, que talla el raig de l’aire provocant-ne la vibració necessària per a -juntament amb la ressonància del tub acústic- fer sonar l’instrument.
També s’anomena tallavent Aquest procediment de producció del so defineix tot un conjunt de famílies d’instruments La posició i el gruix del bisell respecte al doll d’aire determinen la qualitat del so resultant i la resposta musical del tub acústic, que pot, en alguns casos, facilitar o neutralitzar l’emissió d’alguns harmònics En les flautes travesseres el bisell està tallat en el cantell d’un forat trepat sobre l’eix longitudinal de l’instrument, contra el qual l’intèrpret dirigeix l’aire En els instruments anomenats de canal o conducte flabiols, flautes de bec, alguns tubs d’orgue, etc,…
xamfrà
Cara que, en un sòlid, troba dues altres cares, amb les quals forma dos angles díedres obtusos, segons dues arestes relativament pròximes a l’aresta de l’angle díedre que formarien les prolongacions d’aquestes dues cares.
cirerer del Japó

Cirerer del Japó
Jungle Rebel (CC BY 2.0)
Fructicultura
Botànica
Petit arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 4 a 6 m d’alçada, de fulles grosses, amb dents acabades en aresta, i flors molt grans, de color de rosa, blanques o vermelles, sovint dobles.
Originari de la Xina i del Japó, és plantat en jardins com a arbre ornamental
punt umbilical
Matemàtiques
Punt d’una superfície per al qual la recta normal a ella és aresta d’un feix de plans, els quals tallen la dita superfície segons corbes que tenen, en aquest punt, el mateix radi de curvatura.
En la superfície esfèrica, tots els punts són umbilicals Si tots els radis de curvatura tenen el mateix sentit, el punt és anomenat ellíptic , mentre que si hi ha curvatures de sentits diferents el punt és hiperbòlic En els punts umbilicals, cada recta tangent a la superfície és perpendicular a la seva conjugada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina