Resultats de la cerca

Catedràtic a la Universitat d’Oslo i doctorat a l’École d’Hautes Études en Sciences Sociales de París el 1976 Dugué a terme treball de camp a l’Equador, l’Argentina i Zàmbia i centrà els seus estudis principalment en àmbits relacionats amb la cultura popular, com ara el futbol, el polo i altres esports, i també aspectes vinculats amb la construcció de la identitat masculina i el canvi cultural Entre les seves obres destaquen Sport, dance and embodied identities 2003 i Masculinidades fútbol, polo y tango en Argentina 2003 Fou el primer secretari de l’European Association of Social…

Fill d’actors, treballà molts anys en sèries televisives i en teatre Destacà en el film d’Alberto Lecchi Perdido por perdido 1993 i, posteriorment, interpretà pellícules com ara El faro 1998, d’Eduardo Mignogna El mismo amor, la misma lluvia 1999, de Juan José Campanella Nueve reinas 2000, premi Sant Jordi al millor actor estranger, de Fabián Bielinsky, i La fuga 2001, premi Sant Jordi, d’E Mignogna Obtingué una gran popularitat amb El hijo de la novia 2001, que li valgué el tercer premi Sant Jordi, de JJ Campanella Posteriorment intervingué a Samy y yo 2002, d’Eduardo Milewicz Kamchatka 2002…

La seva família s’exilià el 1943 als Estats Units i el 1954 a Xile Partidari de Salvador Allende, el 1973 emigrà als EUA, on es dedicà a la docència de literatura llatinoamericana a la Universitat de Durham, Carolina del Nord Es donà a conèixer com a escriptor amb columnes a  The New York Times  i amb novelles, contes, assaigs i drames Des del 1992 és professor a la Universitat de Santiago de Xile El 1994, la seva obra de més ressò internacional, Death and the maiden  1992, traduïda al català amb el títol La mort i la donzella , 1994, premiada amb el Laurence Olivier Award, fou escenificada…

Conreà la poesia de to intimista Melpómene 1912, La fiesta del mundo 1922, Romances del general San Martín 1959, etc la novella Arbaces, maestro de amor 1945, etc i assaigs de temes diversos América 1926, etc

Cursà estudis a Ginebra, viatjà per la península Ibèrica i, a Madrid 1919, se sentí atret per l’ultraisme, que dugué a Buenos Aires 1921 Amic de la controvèrsia, fundà, amb Macedonio Fernández, Proa 1922, revista oberta a tota ideologia, i collaborà a Martín Fierro , Nosotros , Valoraciones i especialment a Sur i al suplement del diari La Prensa Havent signat un manifest contra la dictadura de Perón 1946, aquest, com a resposta, el nomenà inspector d’aviram als mercats de Buenos Aires, càrrec que ell dimití D’aquesta època són notables les antologies fetes en collaboració amb Silvina…

Estudià a l’Escola Normal de Música de París, on es formà en les disciplines de guitarra i cant Després de debutar en aquesta ciutat el 1968 amb Così fan tutte WA Mozart, GC Menotti la contractà per a estrenar la versió francesa de la seva òpera The saint of Bleecker Street a Lió Amb aquesta obra es presentà successivament a Itàlia i Holanda, sempre amb gran èxit de públic i crítica Especialitzada en els papers de soprano lleugera, ha actuat als principals escenaris d’òpera francesos, on ha destacat amb obres d’autors com G Verdi, WA Mozart o Ch Gounod Ha actuat també en teatres de Viena,…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, on cursà piano amb Vicente Scaramuzza, i més tard estudià harmonia i composició amb Erwin Leuchter, vienès emigrat a l’Argentina que havia estat alumne d’Alban Berg, a través del qual s’inicià en el dodecatonisme De petit fou considerat un nen prodigi Gràcies a una beca concedida per la Fundació Williams viatjà als Estats Units, on amplià els estudis de piano amb Simon Barer a la Juilliard School de Nova York Posteriorment feu carrera internacional com a solista de piano, amb concerts als Estats Units i a l’Amèrica del Sud La dècada de 1960…

Es graduà a l’Escuela Superior de Bellas Artes de la Universitat de La Plata, i estudià música amb Mariano Drago, Guillermo Graetzer, Teodoro Fuchs i Francisco Kröpfl Més tard cursà estudis de direcció musical a Berlín amb Hermann Scherchen Fou assistent de director de l’Orquesta Filarmónica de La Plata en 1961-62, de l’Orquesta Sinfónica de la Universitat de Tucumán durant els dos anys següents, i al Teatro Colón de Buenos Aires en 1964-65 Fou membre de l’Agrupación Nueva Música Ha dirigit l’Orquesta Nacional d’Argentina, l’Orquesta Sinfónica de Rosario, l’Orquesta Filarmónica de Mendoza i…

Estudià composició amb C Gaito i E Fornarini, i més tard a la Schola Cantorum de París amb Vincent d’Indy També rebé classes de piano i orgue de R Nery i J Beyer Fou membre del Grupo Renovación 1929, del qual se'n separà per crear els Conciertos de Nueva Música1936 —posteriorment Agrupación Nueva Música—, de signe més avantguardista, amb la qual interpretà composicions de la Segona Escola de Viena En un primer període rebé influències del postromanticisme En una segona etapa s’inclinà pel neoclassicisme d’I Stravinsky, pel jazz , el music-hall i per JS Bach Un exemple n’és l’obra Tres…

Héctor Roberto Chavero, més conegut com a Atahualpa Yupanqui, fou el cantautor més representatiu de la música folklòrica argentina Acompanyat d’una guitarra espanyola, que aprengué a tocar amb Bautista Almirón, interpretà temes populars com Zamba del grillo , Camino del indio , El payador perseguido , Luna tucumana o Milonga del peón de campo Del 1945 al 1952 pertangué al Partit Comunista, i les seves posicions crítiques amb el peronisme li suposaren la prohibició de cantar i enregistrar discos Durant una gira a principis dels anys cinquanta viatjà a Europa i arribà a cantar amb Edith Piaf…