Resultats de la cerca
Es mostren 898 resultats
art australià
Art
Art desenvolupat a la moderna Austràlia.
Fruit d’un fort sentiment nacionalista, s’ha centrat bàsicament en la pintura de paisatge Els primers pintors foren topògrafs i estrangers, especialment anglesos El primer gran artista fou Arthur Streeton 1867-1943, estilísticament relacionat amb l’impressionisme Una evolució natural vers formes postimpressionistes no gaudí de gaire acceptació fins que el mestratge de George Bell i la Herald Exhibition of Modern European Painting 1939 posaren els artistes locals en contacte directe amb els nous corrents artístics Malgrat això, el nou estil que arrelà amb més força fou l’expressionisme Russell…
Francesco Mannelli
Música
Compositor i cantant italià.
Fou infant de cor, xantre i mestre de capella a la catedral de Tívoli Realitzà diversos viatges a Roma, on es perfeccionà com a compositor Establí amistat amb B Ferrari i amb un grup de cantants, amb els quals el 1637 es traslladà a Venècia per representar-hi la seva òpera Andromeda , interpretada per ell mateix i per la seva esposa, Maddalena La funció tingué lloc al Teatre San Casiano, primer teatre líric venecià de pagament El 1645 fixà la seva residència a Parma, on escriví diverses obres dramàtiques destinades a ser interpretades al teatre de la cort i en cerimònies oficials En els…
Johann Hieronymus Kapsberger
Música
Compositor i instrumentista alemany.
Passà els primers vint-i-cinc anys de la seva vida a Venècia El 1605 viatjà a Roma, on adquirí ràpidament un gran prestigi com a intèrpret de llaüt, la qual cosa li facilità l’accés als cercles artístics i de la noblesa, tot gaudint, a més, de la protecció papal A partir del 1615 fundà la seva pròpia acadèmia, on oferia recitals, se celebraven reunions artístiques i es trobaven artistes i poetes com G Ciampoli i G Rospigliosi Adquirí certa fama com a compositor en l’estrena del drama de misteri titulat Apotheosis seu consecratio 1622 amb motiu de la canonització d’Ignasi de Loiola Kapsberger…
Ramon Grabolosa i Puigredon
Historiografia catalana
Historiador local i publicista.
Vida i obra De formació autodidàctica i viatjant de professió, de ben jove demostrà inclinació vers la literatura Estimulat pels poetes Carles Fontfreda i Josep Munteis, conreà la poesia i la prosa Escriví més d’un miler d’articles sobre aspectes geogràfics, històrics, artístics, folklòrics, literaris i d’actualitat sobre la comarca natal, en revistes com Pyrene , Puigsacalm , Revista de Gerona , Tele - estel , Destino , Serra d’Or , Arriba España i altres, i és, així mateix, autor de sengles guies turístiques de Besalú i Olot Fou membre actiu d’Amics de Besalú i el seu comtat, i…
Bernat Mundina i Milallave
Historiografia catalana
Pintor.
Després d’iniciar la seva formació amb Oliet, aleshores resident a Onda, cursà estudis artístics en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, on també exercí la docència 1861-68, dedicació professional que més tard continuà a l’institut d’ensenyament mitjà de Castelló En aquesta darrera ciutat participà activament en els diversos moviments socials i culturals, i obrí una acadèmia d’arts on es formaren la major part dels artistes castellonencs del darrer terç del s XIX És autor d’un tractat sobre dibuix i d’un estudi sobre la imatge del Salvador d’Onda, però…
Societat Filharmònica de Barcelona
Música
Societat concertística i pedagògica catalana.
Fou fundada el 1844 amb la finalitat de cultivar la música Durant més d’una dècada reuní les més destacades personalitats del món cultural i artístic d’aquella època Manuel Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Joan Mañé i Flaquer, Joan Illas i Vidal, etc Des de l’inici, Antoni Fargas i Soler actuà com a secretari i principal orientador de la societat, i Bernat C Puig en fou un dels principals directors artístics Entre altres modalitats de soci, tenia els de "mèrit", que no pagaven quota i disposaven d’entrada lliure en canvi de fer concerts sense cobrar, i els "d’artista", amb…
Joan M. Minguet
Cinematografia
Historiador.
Doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1995, exercí la docència en història de l’art contemporani i del cinema a la Universitat Autònoma des del 1993 Fou secretari de l’Associació Espanyola d’Historiadors del Cinema 1988-96 i dirigí la biblioteca de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya 1989-92 Ha collaborat en revistes com ara Arc voltaic , L’Avenç , Cinematògraf , Archivos de la Filmoteca , Secuencias , La madriguera del Topo , i en els diaris Avui i El País També és autor de llibres i opuscles sobre Sebastià Gasch 1987, 1997 i 1998, Charles Chaplin 1989, l’…
Ramon Tobella i Castelltort
Disseny i arts gràfiques
Edició
Mestre impressor.
Aprengué l’ofici a Igualada i Manresa El 1886 passà a Barcelona i exercí de tipògraf a les impremtes Ramírez i L’Acadèmia Fou regent de la casa Ronsard i Companyia 1888 i el 1894 formà part de la raó social Tobella, Costa i Pinyol S'installà tot sol el 1909 El 1915 comprà a Antoni Rovira i Virgili la Societat Catalana d’Edicions, que continuà i amplià Sabé compaginar la tradició tipogràfica de Rafael Farga i Pellicer amb l’estètica del seu temps, primer modernista i després noucentista Fou un dels principals impressors renovadors del 1900 S'especialitzà en treballs artístics, estampació de…
Joan Abelló i Prat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Deixeble de l’Acadèmia Baixas i de Pere Pruna i Carles Pellicer, sobresortí com a paisatgista El seu estil és de base postimpressionista, amb tendència vers l’expressionisme En l’àmbit esportiu destaca la collecció de trenta-cinc obres pictòriques dedicades als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Homenatge a la Barcelona Olímpica Colleccionista d’art, l’any 1999 s’inaugurà a Mollet del Vallès el Museu Abelló , amb les obres donades per l’artista a l’ajuntament el 1996, i es creà la Fundació Municipal Joan Abelló Des del 2002 la seva casa natal acull un taller de restauració i un centre d’…
,
Pere Costa i Cases
Façana de la seu de Girona, obra de Pere Costa i Cases
© Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Heràldica
Escultor, arquitecte i heraldista.
Influït pels nous corrents artístics portats per Conrad Rudolf i Ferdinando Galli, executà sumptuosos retaules Sant Ramon del Portell el major de Santa Clara, de Vic etc Treballà 1726 en el model de l’urna de sant Bernat Calbó Vic, que executà l’argenter Joan Matons, i a l’avantcapella del Roser, del convent de Santa Caterina de Barcelona feu el grup escultòric de la Caritat façana de l’Hospital de la Santa Creu, Barcelona, la Pietat —de gran realisme— per a la parròquia de Tàrrega, la imatge titular de la façana de Sant Miquel del Port, de Barcelona 1754, etc El 1757 acabà el retaule major…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina