Resultats de la cerca

Estudià teologia a la Universitat de Friburg i música a la Musikhochschule, també de Friburg Assistí com a alumne als Cursos de Darmstadt el 1950 i el 1951 Impartí classes de teologia entre el 1956 i el 1976 en diverses ciutats, entre les quals Frankfurt i Munic Del 1976 al 1995 fou professor de música experimental a Berlín Les seves obres s’organitzen segons conceptes, mòduls o sèries Una d’aquestes sèries s’agrupa sota el nom de megacomposició, amb peces que estan sempre en procés de creació, com és el cas de Glossalalie 1959-61 i Nostalgie , per a director sol 1962 Els anys setanta començà…

Es formà a Berlín amb K von Wolfurt i acabà els estudis, després de la guerra, amb J Rufer i B Blacher 1946-51, mentre treballava a Ràdio Berlín A partir del 1957 s’establí a Detmold com a professor de composició Obtingué nombrosos premis i fou membre de les acadèmies de les arts d’Hamburg i del Berlín Oest Si bé inicialment militava en l’avantguarda musical, posteriorment desenvolupà un estil més suau i de caràcter romàntic, també en el conreu de l’òpera, fluctuant entre les propostes de HW Henze i la radicalitat de K Stockhausen o A Reinmann El seu llenguatge plenament serialista durant els…

Estudià a Stuttgart i al seminari protestant de Tübingen Després d’una etapa com a preceptor fou professor a les universitats de Jena, Heidelberg i Berlín, de la qual esdevingué rector Com totes les altres arts, la música tingué una parcella en el sistema filosòfic de Hegel No obstant això, per a aquest pensador, el sentit filosòfic de la música només es constitueix quan es descobreix el seu contingut com a moment del desplegament de l’ésser en si i per a si l’Absolut o l’Esperit Al costat de la inflamació metafísica de la música que suposà el romanticisme contemporani de Hegel, el seu…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena, on fou alumne d’Oskar Dachs piano i Joseph Marx composició Més tard ingressà a la universitat i estudià amb Robert Lach, Egon Wellesz i Erich Schenk Des del 1949 alternà docència a l’Acadèmia de Música de Viena i a la de Graz amb la tasca de crític i assagista musical, que exercí entre el 1945 i el 1965 Dedicà una atenció especial a les figures de WA Mozart, H Wolf, J Marx i G Mahler Acompanyà cantants del relleu d’Irmgard Seefried, Christa Ludwig, Walter Berry, Peter Schreier i Nicolai Gedda Impartí classes d’acompanyament a Salzburg, Gant, Estocolm,…

Deixeble d’A Bruckner a Viena entre els anys 1886 i 1889, fou professor de música de diferents acadèmies i escoles de música a Ginebra, Viena, Karlsruhe i Munic Interessat en la creació d’una música descriptiva, plena d’elements poètics, fou en el terreny del poema simfònic on pogué desenvolupar les seves inquietuds Fou fortament influït pel color orquestral de C Debussy, i poemes simfònics com Elfenreigen 'La dansa dels elfs', 1892 o Das Leben ein Traum 'La vida, un somni', 1896 el converteixen en un dels compositors suïssos més significatius del segle XX Tot i el gran nombre de projectes d’…

Fill d’una cantant d’òpera, no manifestà interès per la música fins a la seva joventut, quan ja era a la universitat estudiant econòmiques Començà els seus estudis musicals a Heidelberg i, més tard 1909, els prosseguí a Berlín sota el mestratge de Paul Juon i W Klatte Malgrat tot, fou un compositor essencialment autodidacte Entre el 1914 i el 1930 visqué retirat a Ried, una petita població Allí reuní uns quants alumnes, entre els quals Carl Orff D’altra banda, ocupà el càrrec de professor de composició a l’Acadèmia Prussiana de les Arts de Berlín, lloc en el qual romangué fins el 1933 Llevat…

Del 1955 al 1958 estudià al Conservatori de Stuttgart i, després amb L Nono a Venècia 1958-60 i K Stockhausen a Colònia 1963-64 Ensenyà teoria a Stuttgart des del 1970 i fou professor a Ludwigsburg des del 1972 El 1976 esdevingué professor de composició a la Musikhochschule de Hannover En la seva música fa una interpretació molt personal dels procediments compositius de Nono, fet observable en l’obra Consolation I 1967 Amb obres com Pression 1969 o Kontrakadenz 1970 deixà enrere les influències del seu mestre i evolucionà cap a formes més simples

Dirigí les temporades 1896-97 i 1901-02 a Bayreuth, i hi tornà el 1904, per dirigir-hi L’anell del Nibelung , i el 1906 Desenvolupà una intensa carrera a Moscou i Sant Petersburg 1902-05 i posteriorment dirigí els concerts de Hallé, a Manchester A Barcelona estrenà Parsifal al Gran Teatre del Liceu, la nit del 31 de desembre de 1913 Es convertí en el director wagnerià de referència a la capital catalana durant uns cinc anys, i hi fou convidat sovint per l’Associació Wagneriana Durant la darrera dècada de la seva vida fou un director pràcticament oblidat, tant pel públic com pels empresaris

Adquirí la primera formació musical al Conservatori de la seva ciutat natal i el 1921 es traslladà a Viena per rebre lliçons d’Arnold Schönberg i Alban Berg Durant la invasió nazi veié prohibida la seva música, però a la fi de la Segona Guerra Mundial s’anà introduint en diferents institucions musicals fins a arribar a president de la secció d’Àustria de la Societat Internacional per la Música Contemporània SIMC Obtingué diversos premis i el 1963 fou designat director honorari de la Societat Musical de Carolina del Nord Integrat en l’anomenada segona generació de la Segona Escola de Viena ,…

Estudià a Stuttgart, i posteriorment a Hannover amb H Deinzer H von Karajan la cridà a la Filharmònica de Berlín, però hi hagué de renunciar per l’oposició de molts dels membres de l’orquestra Ha estat convidada a tocar com a solista amb més de 150 orquestres de tot el món És intèrpret habitual de música de cambra i ha collaborat amb altres artistes, com B Canino, A Kontarsky, G Kremer, H Schiff i S Vegh El 1983 fundà el Trio Clarone amb el seu germà Wolfgang i el seu marit, R Wehle Compositors com E Denisov, H Genzmer i N Castiglione li han dedicat obres Des del 1993, Meyer és professora de…