Resultats de la cerca

Situació Vista aèria dels vestigis del castell de Lloret, molt restaurats, del castell, que es dreça sobre un penyasegat i correspon a l’esquema més clàssic de castell medieval TAVISA Al punt més alt d’un altell de 67 m d’altitud sobre el nivell del mar que separa la població de Lloret de la platja de Fenals hi ha les restes d’una fortificació medieval Des de la seva posició albirem perfectament a més de l’àrea propera al nucli de Lloret, el castell de Sant Joan de Blanes, que forma part d’una mateixa línia de fortificacions Mapa L39-14366 Situació 31TDG857160 Una de les…

Talla de fusta policromada de la darreria del segle XIII, que forma part actualment d’una collecció particular M Catalán En una collecció particular barcelonina es conserva una imatge de la Mare de Déu, en fusta d’àlber policromada 63 cm d’alçada, per 25,5 d’amplada i 22 de profunditat, que es considera que prové, molt possiblement, de la zona compresa entre Terrassa i Matadepera El seu estat de conservació és regular, tenint en compte que li manquen algunes extremitats, en concret els avantbraços…

Situació Notables vestigis d’aquesta fortalesa, domini tradicional de la casa vescomtal de Cardona ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes del castell són situades dalt d’un turó, sota el qual hi ha l’església de Santa Fe, en una zona dominada per l’altiplà de Calaf, en contacte amb el Bages Mapa 35-14352 Situació 31TCG739233 Història L’accés es fa per la carretera de Ponts En arribar a la fita del quilòmetre 32, a mà dreta s’inicia una ampla carretera que deixa pràcticament a tocar de l’església i el castell FJM-…

Situació Vista aèria del castell amb les seves ruïnes de més de 100 m de llargada, esteses al llom d’un esquerp carener ECSA - J Todó Sector culminant del castell on s’alçava la torre mestra, de la qual només resten els basaments ECSA - F Junyent i A Mazcuñán El castell és assentat dalt d’un serrat, estret i allargassat, situat al ribatge esquerre del riu Llobregós, damunt mateix de la població de Castellfollit És flanquejat per dues torres albarranes, una de les quals, que és poligonal, s’aixeca en un pujol, situat a migdia, que resta deslligat del castell per una depressió oberta en part…

Situació i presentació L’actual municipi de Vall de Cardós, de 56,20 km 2 , es creà el 1972 a partir de la unió dels termes de Ribera de Cardós i d’Estaon El terme limita al N i al NE amb Lladorre, a l’E amb Esterri de Cardós, al SE amb Alins, al S amb Tírvia, al SW amb Llavorsí i a l’W i al N amb la Guingueta d’Àneu El terme comprèn el sector més baix de la Vall de Cardós, a banda i banda de la Noguera de Cardós, des del pui de Sant Martí fins al forat de Cardós, congost que marca la fi de la Vall de Cardós i que s’endinsa en el veí terme de Tírvia, i el sector de ponent de la…

L’any 879, ja trobem esmentada una villa Torrocella El nom d’aquest lloc fa pensar que aleshores ja hi havia algun tipus de construcció defensiva una torroella o torre petita L’any 1085, en una concòrdia entre els comtes d’Empúries i de Rosselló, surt esmentat el castro Torredella En altres acords posteriors entre els comtes empordanesos i rossellonesos, conservats també en el Liber feudorum maior , dels anys 1121 i 1154, és esmentat igualment aquest castell El lligam de dependència entre el castell de Torroella de Montgrí i els comtes d’Empúries resta força clar de bell antuvi L’any 1091,…

La ciutat té el seu origen en un fortí creat el 1540 per Pedro de Valdivia Des dels primers moments de la presència espanyola a Xile, es té notícia d’activitat musical a les diverses esglésies de la ciutat En aquella època la música religiosa que es practicava era el cant pla, però també s’interpretaven peces que combinaven elements de la música popular espanyola amb altres d’origen indígena i africà La documentació es torna més abundant amb l’arribada del segle XVIII En aquesta època el repertori era format per peces de compositors de la Península Ibèrica -com ara el català A Soler- i també…

Succeí el pare Roger Bernat II en el comtat de Foix i la mare, Ermessenda, en el vescomtat de Castellbò 1230 Es casà amb Brunisenda, germana del vescomte Folc V de Cardona, marit de la germana de Roger Esclarmunda, mentre Cecília, germana consanguínia seva, esdevenia la muller del comte Àlvar d’Urgell Aliat primerament del comte Ramon VII de Tolosa, al qual prestà homenatge per la part baixa del comtat, al nord del Pas de la Barra 1241, l’abandonà després passant-se al seu enemic el rei de…

Les ruïnes d’aquest castell es troben al capdamunt del tossal allargassat on s’assenta el poble de Montornès, prop de l’església parroquial En el seu origen formava part de la xarxa de castells del comtat de Manresa o marca del comtat d’Osona La primera notícia d’aquesta fortalesa es troba en el testament de Ramon Miró de l’any 1079, on consta que aquest posseïa el castro de Montornès Per un document de l’any 1119 se sap que Ponç Ollemar tenia en aquesta data la quarta part del…

Situació i presentació És situat a la vall del Ter, al sector septentrional d’Osona, tot i que fins el 1989 pertanyia a la comarca del Ripollès Les terres de Sant Quirze de Besora limiten a l’E amb Santa Maria de Besora i per una llenca de terra amb Sant Pere de Torelló, al S amb Orís, al SW amb Sora i al NW amb Montesquiu, terme que se segregà de Sant Quirze de Besora el 1934, raó per la qual el municipi perdé una tercera part de les seves terres Travessat pel Ter de N a S, les màximes elevacions es donen a Puig Bufí 743 m al límit amb Sora pel sector més meridional, a les serralades…