Resultats de la cerca

Deixeble de JPiquer i de l’Academia de San Fernando, on fou cap del taller de buidatge Féu un Sant Francesc predicant i diversos busts de personatges de la cort Collaborà a la restauració de San Jerónimo el Real 1880 i treballà a Las Calatravas, la Biblioteca Nacional, el Banco d’España, etc El seu fill, Miguel Ángel Trilles Soriano Madrid 1866 — 1936, també escultor, es formà a San Fernando i, pensionat, a Roma 1895-99 de les seves obres, eclèctiques, d’ampullositat barroca i esperit classicitzant, sobresurten Leònides, Perseu i Andròmeda primera medalla a Madrid el 1904 i el…

Presumiblement derivava del jig , una dansa popular britànica i irlandesa Al final del segle XVII se n’establiren dos models la gigue francesa i la giga italiana La primera, amb frases irregulars en 6/4, 3/8 o 6/8 i tempo moderat o ràpid, es caracteritzà per una textura imitativa, sovint amb inversió del motiu inicial a la segona secció, i l’ús de síncopes, hemiòlies i ritmes creuats Formà part del repertori habitual per a llaüt i clavicèmbal E i D Gaultier, JC de Chambonnières, JH d’Anglebert En la música escènica JB Lully la relacionà amb el canario en utilitzar l’anacrusi que el…

Situació Conjunt de l’antiga fortalesa i l’església, aquesta d’estructura romànica exteriorment, però amb transformacions d’època barroca a l’interior ECSA - J A Adell L’església de la Mare de Déu és situada 100 m al sud del castell de l’Arbull, construït arran de cingle Mapa 32-12289 Situació 31TCG172665 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix que mena al castell JAA Història Tot i que el terme de l’Arbull és citat documentalment des de l’any 1077, no hi ha referències històriques escrites d’aquesta església, que probablement era la capella castellera de la propera…

Situació Portada de l’església romànica, reaprofitada a l’edifici actual, d’estructura barroca ECSA - R Aceña L’església parroquial de Santa Maria és al nucli urbà de la població de la Morera del Montsant Mapa 33-17445 Situació 31TCF194706 Per a arribar a la Morera de Montsant cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent JAA Història La colonització cristiana de la Morera s’ha de datar a partir del 1170 arran de la donació de l’indret a favor d’Arnau de Salforès per part d’Albert de Castellvell A partir d’aquesta època es devia bastir l’església…

Fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona des del maig del 1699 fins a l’abril del 1715, que fou succeït per Jaume de Caselles Aquest mateix any, ocupà el magisteri de l’església del Pilar de Saragossa, com a substitut de Joaquín Martínez de la Roca, de la qual fou també racioner El 1728 oposità, infructuosament, a la plaça de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi de València Estigué al capdavant de la capella musical del Pilar fins al seu òbit, arran del qual el seu lloc fou ocupat per Bernardo Miralles Tingué com a deixebles, entre d’altres, P Aranaz i,…

Representant, a Roma, del període de transició del Renaixement al barroc La primera etapa de la seva carrera és de realitzacions fidels als cànons classicistes palaus Aldobrandini i Lancelloti i Coronari A partir del 1600 féu les seves obres més significatives El 1603 construí la façana de l’església de Santa Susanna, exemple pur de l’estil de la Contrareforma, i treballà al Palau Chigi, iniciat per Gdella Porta Aquell mateix any fou designat arquitecte de Sant Pere del Vaticà, on féu la nau longitudinal i la façana de la basílica 1606-26, canviant l’esquema de planta central que havia…

Estudià literatura i filosofia a la Universitat de Gènova, i piano i composició al Conservatori de Milà A partir del 1932 exercí com a historiador i crític musical Destacà sobretot en la seva tasca com a editor i redactor en la Revista Musicale Italiana  1932-49 Ensenyà història de la música a la Universitat de Florència entre els anys 1947 i 1969 Fou autor de diversos estudis sobre la història de la música de Gènova i biografies de diferents compositors Collaborà en diversos diccionaris musicals d’àmbit internacional i realitzà edicions de música barroca italiana per a la…

Es formà a l’Escolania de Montserrat i estudià viola de gamba a la Schola Cantorum Basiliensis Ha estat professor del Conservatori d’Hamburg Formà part del grup Hespèrion XX dirigit per Jordi Savall, amb qui collaborà també en diversos enregistraments discogràfics El 1986 fundà Banchetto Musicale, un quintet de violes de gamba amb el qual ha realitzat gires de concerts per França, Alemanya, Àustria, Itàlia i l’Estat espanyol És considerat un dels grans intèrprets de música antiga de la seva generació Excelleix particularment com a intèrpret de música barroca i alemanya, mostra de…

A nou anys interpretà el Concert per a violí de Mendelssohn Posteriorment estudià a la Juilliard School de Nova York 1960-67 i guanyà el Concurs Leventritt, ex aequo amb Pinchas Zukermann El 1968 debutà al costat de l’Orquestra Filharmònica de Londres i dos anys després ho feu amb la Simfònica de Londres, sota la direcció d’André Previn Successivament es presentà als festivals de Salzburg 1973, Viena 1981 i 1984 i Edimburg 1981 El seu repertori comprèn des de la música barroca fins a la neoclàssica, passant per les grans obres concertístiques romàntiques Ha format part de…

Estudià a la Universitat de Michigan i a la d’Illinois, i ben aviat s’exercità com a director d’orquestra i clavecinista Estudiós de la música barroca, es prodigà com a intèrpret i com a professor en diversos cursos universitaris i conferències pronunciades arreu dels EUA Exercí com a professor del Collegium Musicum de la Universitat de Berkeley, i en fou també director Edità les obres per a clavicèmbal de Couperin, de qui fou especialista, juntament amb les obres de CPhE Bach Dirigí diverses representacions d’òperes barroques i edità un manual de música per a clavicèmbal En 1979…