Resultats de la cerca

Deixeble de T Ikenouchi al Tokyo Geijutsu Daigaku, estudià també cant gregorià amb Paul Anouilh i música renaixentista i barroca amb Eta Haruch-Schneider Durant el curs 1955-56 treballà a l’Estudi de Música Electrònica de Colònia Aquest contacte amb la nova música fou fonamental perquè Moroi exercís un paper essencial en el desenvolupament de l’avantguarda musical al Japó És autor d’una obra immersa de ple en l’ús de les tècniques serialistes i de la música aleatòria, que palesa una lectura molt interessant de la música d’A Webern En el seu catàleg sobresurten les peces escrites…

Fou deixeble de Merclein i de Luzán, a Saragossa El 1757 ingressà a la cartoixa d’Auladei, on feu el noviciat Més endavant estigué en altres cartoixes per a les quals realitzà treballs de decoració L’acredità, això no obstant, com a mestre pintor l’encàrrec que rebé de decorar la sagristia de l’església de Sant Gil de Saragossa De 1793 daten les pintures del presbiteri de la catedral de Jaca i de poc després el cicle de la vida de sant Bru, per a la cartoixa de Las Fuentes Colegio Mayor de Santiago, d’Osca El seu estil es manté molt fidel a la tradició barroca

Situació Absis de l’antiga església romànica, adossada a la capella barroca ECSA - JA Adell La capella de Sant Pol és isolada sobre un tossal, a uns 3 km a ponent de Cabanabona, en un indret on hi ha el despoblat medieval de Vilaior Mapa 34-13329 Situació 31TCG500357 Per a anar-hi, cal agafar una pista ben senyalitzada que surt de Cabanabona, pel costat sud de l’església parroquial JAA Història Segurament la primera referència documental sobre aquesta església es troba en el testament sacramental de Pere, jurat l’any 1140 sobre l’altar de sant Pere de l’església de Santa Maria de…

A nou anys interpretà el Concert per a violí de Mendelssohn Posteriorment estudià a la Juilliard School de Nova York 1960-67 i guanyà el Concurs Leventritt, ex aequo amb Pinchas Zukermann El 1968 debutà al costat de l’Orquestra Filharmònica de Londres i dos anys després ho feu amb la Simfònica de Londres, sota la direcció d’André Previn Successivament es presentà als festivals de Salzburg 1973, Viena 1981 i 1984 i Edimburg 1981 El seu repertori comprèn des de la música barroca fins a la neoclàssica, passant per les grans obres concertístiques romàntiques Ha format part de…

Es formà a l’Escolania de Montserrat i estudià viola de gamba a la Schola Cantorum Basiliensis Ha estat professor del Conservatori d’Hamburg Formà part del grup Hespèrion XX dirigit per Jordi Savall, amb qui collaborà també en diversos enregistraments discogràfics El 1986 fundà Banchetto Musicale, un quintet de violes de gamba amb el qual ha realitzat gires de concerts per França, Alemanya, Àustria, Itàlia i l’Estat espanyol És considerat un dels grans intèrprets de música antiga de la seva generació Excelleix particularment com a intèrpret de música barroca i alemanya, mostra de…

Doctor en teologia, cabiscol i canonge de la seu de Barcelona Diputat de la Generalitat pel braç eclesiàstic des del 1637, durant la guerra de Separació fou expulsat a Roma per ordre de Lluís XIV 1645, però tornà a ocupar-ne el càrrec el 1653 Predicà a la catedral de Barcelona un Sermó de la Immaculada i càndida Concepció de Maria Barcelona 1636 i almenys en dues ocasions el 1636 i el 1638, per la festa de sant Jordi ho feu al Palau de la Generalitat El text del 1636 s’imprimí amb el títol de Sermó de l’invicto i gloriós màrtir sant Jordi Aquests dos sermons impresos són exemples rellevants…

Estudià literatura i filosofia a la Universitat de Gènova, i piano i composició al Conservatori de Milà A partir del 1932 exercí com a historiador i crític musical Destacà sobretot en la seva tasca com a editor i redactor en la Revista Musicale Italiana  1932-49 Ensenyà història de la música a la Universitat de Florència entre els anys 1947 i 1969 Fou autor de diversos estudis sobre la història de la música de Gènova i biografies de diferents compositors Collaborà en diversos diccionaris musicals d’àmbit internacional i realitzà edicions de música barroca italiana per a la…

Aquest terme s’aplica al motiu que iniciava els diferents moviments d’una missa com per exemple la Missa Se la face ay pale , de G Dufay i que es considera un dels recursos unificadors de les misses cícliques forma cíclica dels segles XV i XVI També es denomina amb aquest terme el motiu inicial d’una frase del solista vocal d’una ària barroca que precedeix el ritornello instrumental, motiu que el solista repeteix completant la resta de la frase després d’aquest Aquest tipus d’ària rep el nom d' aria motto o devisenarie , terme, aquest últim, creat per H Riemann En determinats…

Representant, a Roma, del període de transició del Renaixement al barroc La primera etapa de la seva carrera és de realitzacions fidels als cànons classicistes palaus Aldobrandini i Lancelloti i Coronari A partir del 1600 féu les seves obres més significatives El 1603 construí la façana de l’església de Santa Susanna, exemple pur de l’estil de la Contrareforma, i treballà al Palau Chigi, iniciat per Gdella Porta Aquell mateix any fou designat arquitecte de Sant Pere del Vaticà, on féu la nau longitudinal i la façana de la basílica 1606-26, canviant l’esquema de planta central que havia…

Estudià a la Universitat de Michigan i a la d’Illinois, i ben aviat s’exercità com a director d’orquestra i clavecinista Estudiós de la música barroca, es prodigà com a intèrpret i com a professor en diversos cursos universitaris i conferències pronunciades arreu dels EUA Exercí com a professor del Collegium Musicum de la Universitat de Berkeley, i en fou també director Edità les obres per a clavicèmbal de Couperin, de qui fou especialista, juntament amb les obres de CPhE Bach Dirigí diverses representacions d’òperes barroques i edità un manual de música per a clavicèmbal En 1979…