Resultats de la cerca

Panoràmica de la vall del Congost i dels cingles de Bertí des del vessant d’enfront del Montseny, després d’una nevada hivernal Ernest Costa Les muntanyes del Moianès i els cingles del Bertí 22, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Les serres del Moianès i els cingles del Bertí formen part de la zona de contacte entre els paisatges submediterranis de la Catalunya humida amb els ambients mediterranis del Vallès El Moianès és un altiplà format per un conjunt de petites serres de forma ondulada i sense grans desnivells, amb cims situats entre els 700 i els 1000 m d’…

Té una superfície de 547 ha La seva situació com a espai de pas entre la muntanya i la plana fa que s’hi puguin diferenciar quatre zones principals els prats, les vores de ribera del Ter, que travessa el parc longitudinalment, els conreus i els boscos, en què predomina el roure i el pi roig, amb un sotabosc format bàsicament per boix i ginebró El castell de Montesquiu , emplaçat a la riba esquerra del Ter, acull l’oficina del parc i constitueix en si mateix un patrimoni històric de valor Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

S'expresa en m 2 de fulles per m 2 de sòl L’índex foliar és característic de cada ecosistema i està estretament relacionat amb el balanç local entre precipitació i evapotranspiració Els valors més alts d’índex foliar es donen als ecosistemes de les selves tropicals i als boscos de coníferes de la costa pacífica de l’Amèrica del Nord, amb valors de 17 m 2 de fulles per m 2 de sòl i 20 m 2 de fulles per m 2 de sòl, respectivament Als alzinars mediterranis de les muntanyes de Prades s’han calculat valors d’índex foliar entre 4,6 i 6,0

La flora fòssil del Miocè respon, en part, a les condicions climàtiques càlides i estables que es donaven en el període anterior, l’Oligocè Els precursors de les nogueres actuals, com Juglans acuminata que veiem a la fotografia × 1,5, ja formaven part dels boscos dels vessants de les muntanyes i d’altituds mitjanes Jordi Vidal / MIPS Són nombrosos els jaciments de vegetals fòssils que s’han trobat en estrats pertanyents al període miocè, i entre ells destaquen els que s’han trobat en capes dels nivells que corresponen al Vallesià de la conca de la Cerdanya, que poden considerar-…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…

La situació actual del picot garser petit és la d’un sedentari molt escàs i local als Pirineus, a la meitat oriental de Catalunya i als sectors més humits de les comarques septentrionals del País Valencià De fet, solament se n’ha comprovat la nídificació a la Menera Vallespir, a 1200 m, i també s’ha vist a la Catalunya Nord, el 160480, a Sant Miquel de Cuixà Al Principat, la dada més antiga és anterior al 1913 i es tracta d’una femella capturada a la província de Barcelona Posteriorment, en uns fruiterars prop de Linyola Noguera s’observà una parella l’inici de gener de 1956, la qual s’ignora…

Avetosa al bosc de Boixavila Ernest Costa El bosc de Boixavila 216, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Als confins dels departaments dels Pirineus orientals i l’Aude s’estenen els boscos d’Aigüesbones, Boixavila, Rabolhet i Ginclà, que sovint són agrupats sota el nom únic de bosc de Boixavila L’altitud varia entre els 800 i els 1300 m, i el clima es fa més atlàntic són freqüents les boires sobre les carenes És colpidor el contrast entre la vegetació mediterrània de les valls veïnes de l’Aglí i de la Bolzana 300 m d’altitud i la del bosc de Boixavila…

Mussol pirinenc Aegolius funereus criant en un niu vell de picot negre Dryocopus martius en un tronc mort de pi negre al Ripollès Eudald Solà Entre la gran varietat d’organismes forestals, els ocells es fan servir sovint com a bioindicadors de l’estat de conservació dels boscos relativament fàcils de censar i molt diversificats, responen de manera prou fidedigna a les pertorbacions dels hàbitats Alhora, algunes espècies estan amenaçades d’extinció i, en conseqüència, reben una atenció especial dels investigadors i els gestors del medi natural Els boscos catalans…

Té una superfície de 8 300 ha És gestionat per un consorci creat el 1998, on són representats cinc ajuntaments i d’acord amb el pla especial aprovat l’any 2004 Els seus valors naturals són determinats per l’eix fluvial del Ter, amb l’embassament de Sau, i les masses forestals i les pastures associades a les masies La vegetació és típica de muntanya mediterrània, amb rouredes, boscos perennifolis mediterranis sureda i alzinar, freixenedes i fagedes a les parts obagues Hi ha una rica varietat de fauna, en què destaquen els ocells rapinyaires de les cingleres i els ocells aquàtics dels…

Antiga ciutat universitària i residencial, adquirí un caràcter més industrial després de la Segona Guerra Mundial Un famós castell s XIV, en un contrafort boscós del Königstuhl, centra la funció turística de la ciutat, actualment la més important activitat econòmica de Heidelberg Hi ha restes també d’un campament romà i d’un monestir carolingi Cal esmentar, així mateix, el palau d’Otto Heinrich s XVI i el Kurpfälzisches Museum, que posseeix obres de les escoles alemanyes, holandeses i italianes A més de la Ruprescht-Karl-Universität Heidelberg, fundada el 1386, té altres entitats, com la…