Resultats de la cerca

Era dansat en forma de rodona i al so d’una cançó alegre i sovint picaresca, que interpretava una noia o una dona, anomenada capatassa

Al s XVI tingueren un caràcter còmic i utilitzaren melodies de cançons de moda Al s XVIII en foren fetes versions instrumentals Amb el nom de Noël d’orgue hom coneix un tema amb variacions sobre temes populars, com el Livre de Noëls d’orgue 1757 de LCd’Aquin, que en conté un de basat en el tema d' El desembre congelat

Aquestes últimes es canten amb acompanyament de guitarra i pertanyen a la música flamenca, amb llargues cadències i melodia de desenvolupament lent i complex

Per extensió, la música i la dansa -aquesta sempre en compàs ternari- que l’acompanyen o amb què es canta El terme podria provenir de la qualitat de jaque gallet, bravejador atribuïda al personatge retratat Al segle XVII esdevingué una forma típica d’entreacte en les obres teatrals, el desenvolupament de la qual donà lloc a la tonadilla Alguns autors consideren la jácara com una variant del villancico També existeixen jácaras de temàtica religiosa, algunes conservades en els reculls de polifonia espanyola dels segles XVII i XVIII La dansa fou coneguda popularment a València amb el nom de…

El mot «art» suggereix, generalment, el procés creatiu o la manera de fer les coses, subjecte –en la seva forma final– a determinats cànons estètics És a dir, art és un producte en relació amb un concepte de bellesa, sigui quin sigui el context social, cultural o temporal Partint d’aquesta visió, òbviament molt genèrica i global, l’art qualificat de popular s’identifica amb aquell que té per objecte embellir, d’una manera creativa i agradosa, allò que pertany a la vida quotidiana de les classes populars Això és, l’art no com a finalitat en ell mateix, sinó com a cosa funcional, que acompanya…

Els Segadors, adaptació de Francesc Alió i Brea d’una cançó popular publicada el 1882 per Manuel Milà i Fontanals, base de l’himne nacional de Catalunya

Fou abandonat al començament del s XX És esmentat ja el 1328 S'hi refereix Ventura Gassol en el seu drama La cançó del vell Cabrés 1924

És autor del poema conegut com Cançó d’Ezzo , que comença amb el Gènesi i acaba amb la Redempció i on es reflecteixen les idees reformistes de Cluny

El seu nom anglès es féu cèlebre per la cançó It's a long way to Tipperary , de Jack Judge, que cantaven els soldats britànics durant la Primera Guerra Mundial

Començà l’activitat musical molt jove, i el 1984 edità el seu primer enregistrament, Ànsia , amb el grup CODA, d’influències del punk i del rock britànic L’any 1989 formà el grup pop-rock Banderas de Mayo, amb el qual publicà, el mateix any, el disc homònim, Mala Raza 1990 i Iris 1992, a més de diversos singles Posteriorment formà part de diversos grups, com a a guitarrista i cantant, sobretot en anglès, amb el grup The Beat Dealers 1996 Visqué també una temporada a Austràlia, on formà part del grup The Whitlams, amb els quals enregistrà The Eternal Nightcap , que aconseguí un notable èxit…