Resultats de la cerca

L’existència d’una fortificació a Montargull, caseria situada en un coster prop de Sorribes, és documentada des del començament del segle XIV L’any 1313 el procurador del noble Ot de Montcada, el cavaller P de Santa Eulàlia, constituí el cavaller Berenguer de Torrents procurador especial per a requerir al comte d’Urgell que tornés al noble Ot de Montcada, entre altres, el castell de Montargull Ot era el tutor del seu nebot Pere Galceran de Pinós, i en el seu nom, l’any 1318 va prestar homenatge al rei per les baronies de Josa i Lavansa Montargull va romandre a mans dels Pinós…

La caseria del Canar, avui abandonada, és situada al migdia de Gavasa, entre els termes tradicionals de Peralta, el Campell i Sant Esteve de Llitera Tradicionalment el lloc va pertànyer a la baronia de Peralta, bé que possiblement es tracta del mateix Alcanar que Guillem Hug de Tolosa, un mercader establert a Lleida, deixà en bona part a l’orde del Temple l’any 1230 Com s’ha dit, la canònica de Solsona va rebre diversos alous al terme de Gavasa, en un dels quals degué fundar aquesta església Així, l’inventari de béns de Santa Maria de Solsona del final del segle XIII consigna l’…

Tot i que se n’ha perdut memòria, sembla pertinent d’identificar aquesta església amb Santa Maria del Coll, que segons diu la seva acta de consagració era emplaçada “ in civitatem Rotam, prope flumen Isavana ” L’any 1018 els seus fundadors, Ató i la seva dona Cenó amb llur fill Garcia, i Adalmà amb la seva dona Genebona i llur fill el prevere Apó, invitaren el bisbe Borrell de Ribagorça per tal de consagrar-la a honor de Santa Maria, sant Pere i sant Esteve, i la dotaren amb llibres, ornaments litúrgics i béns immobles, cosa que també van fer altres fidels D’acord amb les diverses referències…

La caseria de Sant Llorenç es localitza a l’extrem meridional del terme, als vessants de la serra de la Pedrera L’acta de consagració de Sant Martí de Montanyana 1026 reporta una dotació amb terres ad ipsas fexsas Sancti Laurenti És la primera notícia del lloc A partir del segle XII els barons d’Erill senyorejaren l’indret i afavoriren la presència dels hospitalers Al febrer del 1179 Ponç d’Erill va cedir al rei Alfons el Cast els drets que tenia a la Saida i també el castell i la fortalesa de Sant Llorenç que li havia concedit Podem suposar que posteriorment els Erill…

Rere el poble, envoltant-lo, hi ha els altiplans de Sant Miquel, de Banat i el puig de Sanatge A més de la caseria agrupada entorn de l’església, ben a prop hi ha com un petit raval amb algunes cases L’església parroquial és dedicada a sant Esteve És capçada per un absis semicircular, potser d’origen romànic, i té una sola nau, coberta amb volta de creueria, a banda i banda de la qual s’obren petites capelles laterals La festa major se celebra pel juliol L’església de Sant Esteve és citada ja el 819, en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Sembla que antigament hi havia…

Situació i presentació Té com a eix la vall de l’antiga riera d’Osor, que li donà el nom, coneguda modernament per Riera Major Limita al N i l’E amb les terres de Vilanova de Sau, al SE amb Espinelves, al S amb Viladrau, a l’W amb Sant Julià de Vilatorta i al NW amb una petita llenca de Folgueroles i de Tavèrnoles Els materials que formen les terres del terme són en bona part del Terciari, però el sector de llevant és format per roques granítiques Limita a ponent per una sèrie d’espadats i cingleres, de gresos rogencs, que van des del coll de Romegats fins a Puig Castellar, i que té com a…

La primitiva església s XI era situada vers el mas Corones i tingué culte fins el 1886 fou enderrocada l’any 1936 L’edifici del nou cementiri és del s XVIII

Situat entre muntanyes, en una vall enlairada que devalla de la serra de Milany i que vessa les aigües al Ter, a través de les rieres de Vallfogona i de Tavèrnoles o riera de Llaés L’antic castell de Llaés , ara rectoria, és en un pintoresc turonet, a llevant de la vall, prop la gran masia de la Vila Consta des del 919 en relació amb el monestir de Sant Joan de les Abadesses, el qual hi tenia l’alt domini, que conservà sempre L’església parroquial de Sant Bartomeu, situada al clos del castell, fou renovada per l’abadessa Ranlo i consagrada el 960 el bisbe i abat Oliba la tornà a consagrar el…

Formà part de l’antic municipi de Güel