La caseria de Sant Llorenç es localitza a l’extrem meridional del terme, als vessants de la serra de la Pedrera. L’acta de consagració de Sant Martí de Montanyana (1026) reporta una dotació amb terres ad ipsas fexsas Sancti Laurenti. És la primera notícia del lloc. A partir del segle XII els barons d’Erill senyorejaren l’indret i afavoriren la presència dels hospitalers. Al febrer del 1179 Ponç d’Erill va cedir al rei Alfons el Cast els drets que tenia a la Saida i també el castell i la fortalesa de Sant Llorenç que li havia concedit. Podem suposar que posteriorment els Erill traspassaren llurs drets al monestir de Lavaix, puix que al començament del segle XV consta que s’apropià del castell el cavaller Francesc d’Eroles i el retingué en el futur, malgrat les reclamacions de l’abat cistercenc. A partir del segle XIV formà part del comtat de Ribagorça com a senyoria laica. Actualment només resta com a testimoni de l’antiga fortificació l’anomenada Casa Castell, emplaçada a tramuntana del turó de Sant Llorenç.