L’existència d’una fortificació a Montargull, caseria situada en un coster prop de Sorribes, és documentada des del començament del segle XIV.
L’any 1313 el procurador del noble Ot de Montcada, el cavaller P. de Santa Eulàlia, constituí el cavaller Berenguer de Torrents procurador especial per a requerir al comte d’Urgell que tornés al noble Ot de Montcada, entre altres, el castell de Montargull. Ot era el tutor del seu nebot Pere Galceran de Pinós, i en el seu nom, l’any 1318 va prestar homenatge al rei per les baronies de Josa i Lavansa. Montargull va romandre a mans dels Pinós fins al darrer terç del segle XIV.
Després dels conflictes amb el vescomte de Castellbò, Pere Galceran de Pinós l’any 1371 va vendre al capítol d’Urgell les terres de Lavansa, els castells i les construccions que hi havia dins aquesta terra.
Abans, però, i segons un tracte fet amb el rei, havia convertit aquesta possessió en alou, en canvi de convertir en feu l’alou de Josa.