Resultats de la cerca
Es mostren 702 resultats
Edward Thomas Downes
Música
Director d’orquestra anglès.
Estudià a la Universitat de Birmingham i posteriorment amplià la seva formació musical al Royal College of Music de Londres Gràcies a l’obtenció de la beca Carnegie, estudià durant dos anys amb Hermann Scherchen, després dels quals enfocà la seva carrera professional cap a la direcció d’òperes De nou a Londres, del 1950 al 1951 fou director assistent a la Carl Rosa Opera Company, i posteriorment, entre el 1952 i el 1969, passà al Covent Garden, com a assistent de György Solti El 1972 es traslladà a Austràlia, on exercí de director musical a l’Òpera de Sydney fins el 1976 El 1973 hi dirigí…
Daniel Pi Tramunt
Escalada
Excursionisme
Excursionista i escalador.
Soci del Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià des d’inicis de la dècada de 1940, durant quatre anys liderà un grup que organitzà accions culturals, com la Comissió d’Investigacions Muntanyenques 1944 L’any 1945, amb Antoni Ruiz, Joan Rigall i altres persones amants de la muntanya i la dansa, fundà l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore AEEF, on al llarg dels anys ocupà diferents càrrecs als consells directius, com els de president, vicepresident o secretari Collaborà en l’Aplec Excursionista a Montserrat 1947, els actes del Cinquantenari del poema Canigó 1958 i els actes de la…
Àngels Santos i Torroella
Detall d’El món, d’Àngels Santos i Torroella
© Fototeca.cat
Pintura
Pintora.
Germana del crític d’art Rafael Santos , cresqué a Valladolid, on feu un breu aprenentatge amb el pintor italià Cellino Perotti A divuit anys pintà El món , considerada la seva obra mestra i que la revelà com una fita de l’art modern a l’Estat espanyol Es feren ressò de la seva pintura, mig expressionista, mig surrealista, Jorge Guillén, Ramón Gómez de la Serna, Manuel Abril, Juan Ramón Jiménez, Federico García Lorca i d’altres, i a Barcelona Guillermo Díaz-Plaja i Joan Teixidor Aquests anys pintà també en el mateix estil obres com Tertúlia , La terra o un colpidor Autorretrat El 1931…
Joan Alfons Gil i Albors
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Treballà a Radio Nacional de España, i també a Radiocadena Española i a Radio Color, i ocupà càrrecs directius en aquestes dues emissores També fou professor a l’Institut Dramàtic de València i, els anys 1996-99, director artístic dels Teatres de la Generalitat Valenciana Autor prolífic, dels 45 títols publicats a l’ Obra completa 2007, 27 són en castellà i 17 en valencià Les seves obres tracten temàtiques morals, religioses i socials, i algunes se centren en personatges o episodis històrics valencians El sueño es vida 1952, Íñigo Yáñez 1957, Jerusalén año 31 1958, Oseas 1962, Autopsia a…
,
Miquel Lluís Rutllant Bañeres
Medicina
Rem
Metge, remer i dirigent esportiu.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, i s’especialitzà en hematologia Amplià estudis a París 1968 i a Oxford 1970 Desenvolupà la seva carrera mèdica a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on l’any 1967 creà el Departament d’Hematologia, que integrava el laboratori, la clínica i l’hemoteràpia En el camp de l’hemofília, impulsà diverses associacions de pacients a Catalunya i a la resta de l’Estat Pel que fa a l’hemoteràpia, promogué l’acreditació dels bancs de sang, el germen del CAT, i fins a la seva mort fou conseller d’administració del Banc de Sang i Teixits de Catalunya Fou …
Sant Francesc
Literatura catalana
Recull de poemes de Jacint Verdaguer, publicat la vigília del sant de l’any 1895.
Desenvolupament enciclopèdic El llibre, que constava de quaranta-tres poemes i un pròleg, s’havia anat construint en un llarg procés de metamorfosi El presentà en dues parts, i, en la primera, s’ocupà de la figura del sant, mentre que dedicà els poemes de la segona part a santa Clara i al món franciscà L’estructura amb què Verdaguer armà el volum franciscà li permeté barrejar, sense problemes interns, poemes escrits en tres moments diferents de la seva vida d’una banda, la composició “Sant Francesc s’hi moria”, del 1869 publicat el 1874, quatre poemes més escrits amb motiu del setè centenari…
Societat Arqueològica Lul·liana
Historiografia catalana
Entitat cultural fundada a Palma, al desembre del 1880, fruit de l’ambient cultural de la Renaixença mallorquina.
Desenvolupament enciclopèdic L’origen d’aquesta societat fou degut a la iniciativa de Mateu Garau i Bartomeu Ferrà, que projectaren la fundació d’un museu amb obres d’iconografia cristiana, per tal de protegir-les i conservar-les Aquest nucli primitiu augmentà i sorgí la necessitat de crear una associació Entre els fundadors destacaren Joaquim Pavía, Pere d’Alcàntara Penya, Gabriel Llabrés i Joan Lladó Amer Enrique de España en fou el primer president El reglament es publicà el 15 de març de 1881 i establí com a finalitats honrar la figura de Ramon Llull recollir, restaurar i preservar les…
Jordi Portabella i Calvete

Jordi Portabella i Calvete (2012)
© Esquerra Republicana de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en biologia i màster en enginyeria i gestió ambiental, ha estat responsable científic del centre UNESCO de Barcelona, membre de la comissió gestora del Centenari de les Bases de Manresa i vicepresident de la Plataforma proseleccions esportives catalanes El 1992 fou elegit diputat d' Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament, funció que abandonà el 1996 per dedicar-se a la política municipal de Barcelona Arran de les eleccions locals del 1999 i del posterior pacte entre el PSC, ERC i ICV a la capital catalana, fou designat tercer tinent d’alcalde Després dels…
Josep Prenafeta i Gavaldà
Música
Compositor.
Visqué des que tenia quinze anys a Lleida, on cursà estudis musicals al Conservatori Municipal Després d’ampliar-los al de Barcelona, on estudià instrumentació i composició amb Xavier Montsalvatge , el 1962 s’incorporà al Conservatori Municipal de Música de Lleida Hi exercí durant molts anys càrrecs a la direcció i també la docència com a professor de llenguatge musical, acompanyament, acústica i estètica Compongué principalment per a cobla, sobretot sardanes, d’entre les quals cal esmentar El petit Oriol i L’encís del mar primer premi Joaquim Serra, 1977 i 1979, Joguinejant primer premi…
Vicent Carbonell i Valor
Literatura catalana
Dret
Historiografia catalana
Jurista i escriptor.
Vida i obra Es doctorà en dret a la Universitat de València, i fou assessor del justícia i dels jurats de la seva vila natal 1668 El 1672 fou nomenat síndic del consell municipal Era fill del ciutadà i justícia d’Alcoi Roc Carbonell i de la seva tercera esposa, Jerònima Valor La principal obra fou la Célebre centuria que consagró la ilustre y real villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar que sea por siempre alabado en el año de 1668 1672 Al llarg de catorze capítols es descriu la vila d’Alcoi i els seus ciutadans illustres es narra el robatori sacríleg del Santíssim, l…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina