Resultats de la cerca

Catedràtic de la Universitat de Barcelona i de l’Escola Superior d’Agricultura, fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1955-58 i membre electe de la de Medicina i Cirurgia 1956 Dirigí 1939-58 la secció d’astronomia de l’Observatori Fabra Deixà treballs d’astronomia i física, alguns dels quals figuren en les Memòries de l’Acadèmia de Ciències

Estudià a Cervera Ingressà en la Companyia de Jesús i fou catedràtic de filosofia i de teologia a la Universitat de Cervera Arran de l’expulsió dels jesuïtes, passà a Itàlia 1767 i ensenyà filosofia i ciències naturals a Roma El 1787 fou acceptat com a membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, a la qual envià alguns treballs

Sorgí del requeriment del Comitè Internacional Meteorològic a l’Institut de Ciències Dirigit per Eduard Fontserè, ingressà el 1914 com a secció catalana en la xarxa oficial de la Comissió Internacional per a l’aerostació científica Els resultats de les observacions es remetien al Reial Observatori Aeronàutic de Prússia, que les publicava Els estudis de caràcter local eren publicats als Arxius de l’Institut de Ciències

Es llicencià 1954 i es doctorà 1965 a Barcelona Fou professor de patologia general a la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, catedràtic a la de La Laguna 1979 i catedràtic a la UAB 1980 Fou president de l’Associació d’Endocrinologia i Nutrició de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1971-73 i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears 1982-90, i director de les revistes Endocrinología 1977 i Medicina clínica 1983 El 1993 ingressà com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina El 1985 fou elegit membre de la Secció de Ciències Biològiques de l…

Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona 1972, doctor en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1978 i Docteur d’État per la Universitat de Montpeller 1979 Catedràtic de Física Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1993 i director de l’Institut Català de Nanotecnologia des del 2005 El 1997 rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per l’estudi espectroscòpic dels estats electrònics i de vibracions dels semiconductors, i per l’activitat formativa i…

Fill d’un metge molt conegut a la ciutat, cursà el batxillerat a l’Institut de Tarragona i l’acabà quan encara no tenia catorze anys Es llicencià en Farmàcia i Ciències Fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1882 i es doctorà a la Universitat de Madrid en Ciències Fisicoquímiques 1883 i en Farmàcia 1887, on fou ajudant i auxiliar de càtedra El 1903 hi guanyà per oposició la catèdra d’anàlisi química de la Facultat de Ciències de la Universitat de Madrid el mateix any fou nomenat vocal del Reial Consell de Sanitat Elegit membre de la Real Academia…

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona , i doctorada 1974 amb una tesi sobre el comportament electoral en les eleccions a Corts de la província de Girona durant la Segona República, fou professora de dret i de ciències polítiques en aquesta universitat des del 1971 L’any 1991 s’incorporà a la Universitat Pompeu Fabra , on fou professora de Gestió i Administració Pública i de Ciències Polítiques i de l’Administració Entre 1991 i 2001 hi ocupà diversos càrrecs acadèmics, com ara secretària general, vicerectora de Desplegament Estatutari, vicerectora de la Comunitat …

S'inicià el 1987 als Estats Units amb la publicació de dues obres fonamentals Women, Fire and Dangerous Things , de George Lakoff, i Foundations of Cognitive Grammar Theoretical Prerequisites , de Ronald Langacker, autors vinculats anteriorment al generativisme i considerats els fundadors del paradigma se'n troben precedents, però, en obres del final dels anys setanta i principi dels vuitanta Els darrers anys s’ha desenvolupat també a Europa, especialment a Alemanya, Bèlgica i Holanda Aquesta disciplina nova i diferenciada pren en consideració les relacions entre pensament i llenguatge, i…

Nascuda el 1985, té com a objectiu difondre l’educació física i servir d’enllaç entre la comunitat acadèmica i l’àmbit professional del sector esportiu El 1982 la revista Apuntes de Medicina Deportiva , fundada el 1964, passà a dependre de l’INEFC i amplià l’àmbit temàtic Així nasqué la revista Apunts d’Educació Física i Medicina Esportiva 1982-83 Amb motiu de la creació de l’organisme autònom INEFC 1983, la revista canvià novament de títol i esdevingué Apunts Revista de l’INEFC 1984 El 1985 s’escindí en dues línies de recerca separades, la de l’educació física i la de la medicina de l’esport…