Resultats de la cerca

Catedràtic de la Universitat de Barcelona i de l’Escola Superior d’Agricultura, fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1955-58 i membre electe de la de Medicina i Cirurgia 1956 Dirigí 1939-58 la secció d’astronomia de l’Observatori Fabra Deixà treballs d’astronomia i física, alguns dels quals figuren en les Memòries de l’Acadèmia de Ciències

Estudià a Cervera Ingressà en la Companyia de Jesús i fou catedràtic de filosofia i de teologia a la Universitat de Cervera Arran de l’expulsió dels jesuïtes, passà a Itàlia 1767 i ensenyà filosofia i ciències naturals a Roma El 1787 fou acceptat com a membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, a la qual envià alguns treballs

Sorgí del requeriment del Comitè Internacional Meteorològic a l’Institut de Ciències Dirigit per Eduard Fontserè, ingressà el 1914 com a secció catalana en la xarxa oficial de la Comissió Internacional per a l’aerostació científica Els resultats de les observacions es remetien al Reial Observatori Aeronàutic de Prússia, que les publicava Els estudis de caràcter local eren publicats als Arxius de l’Institut de Ciències

Es llicencià 1954 i es doctorà 1965 a Barcelona Fou professor de patologia general a la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, catedràtic a la de La Laguna 1979 i catedràtic a la UAB 1980 Fou president de l’Associació d’Endocrinologia i Nutrició de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1971-73 i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears 1982-90, i director de les revistes Endocrinología 1977 i Medicina clínica 1983 El 1993 ingressà com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina El 1985 fou elegit membre de la Secció de Ciències Biològiques de l…

Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona 1972, doctor en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1978 i Docteur d’État per la Universitat de Montpeller 1979 Catedràtic de Física Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1993 i director de l’Institut Català de Nanotecnologia des del 2005 El 1997 rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per l’estudi espectroscòpic dels estats electrònics i de vibracions dels semiconductors, i per l’activitat formativa i organitzativa associades amb…

Fill d’un metge molt conegut a la ciutat, cursà el batxillerat a l’Institut de Tarragona i l’acabà quan encara no tenia catorze anys Es llicencià en Farmàcia i Ciències Fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1882 i es doctorà a la Universitat de Madrid en Ciències Fisicoquímiques 1883 i en Farmàcia 1887, on fou ajudant i auxiliar de càtedra El 1903 hi guanyà per oposició la catèdra d’anàlisi química de la Facultat de Ciències de la Universitat de Madrid el mateix any fou nomenat vocal del Reial Consell de Sanitat Elegit membre de la Real Academia de Ciencias Exactas Físicas y Naturales…

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona , i doctorada 1974 amb una tesi sobre el comportament electoral en les eleccions a Corts de la província de Girona durant la Segona República, fou professora de dret i de ciències polítiques en aquesta universitat des del 1971 L’any 1991 s’incorporà a la Universitat Pompeu Fabra , on fou professora de Gestió i Administració Pública i de Ciències Polítiques i de l’Administració Entre 1991 i 2001 hi ocupà diversos càrrecs acadèmics, com ara secretària general, vicerectora de Desplegament Estatutari, vicerectora de la…

Director de l’Institut de Ciències Pedagògiques de la Universitat de Varsòvia 1958-68, el 1969 fou nomenat president de l’Associació Internacional de Ciències de l’Educació Marxista, és autor d' Uspołecznienie Kultury ‘La socialització de la cultura’, 1937, Wychowanie dla przyszłości ‘Educació per al futur’, 1947, La Pédagogie et les grands courants philosophiques 1960 i Podstawy wychowania socjalistycznego ‘Fonaments d’educació socialista’, 1967, entre d’altres

Desenvolupament enciclopèdic S’han buscat els precedents d’aquesta universitat en els estudis creats a redós de la catedral de Tarragona el 1197, ampliats progressivament L’arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta fundà el 1572 l’Estudi General, amb consideració universitària, i un privilegi papal del 15 de desembre de 1574 autoritzà les facultats de gramàtica, arts i teologia Posteriorment, Felip II ratificà aquest privilegi el 27 de desembre de 1588 Suprimit per Felip V l’11 de maig de 1717, fou substituït per un Reial Estudi, que funcionà precàriament fins el 1847 El 1971 les autoritats…