Resultats de la cerca
Es mostren 1606 resultats
trílit
Arquitectura
Estructura elemental en forma de portal constituïda per tres pedres, dues de verticals clavades a terra i la tercera collocada horitzontalment sobre aquestes com a arquitrau.
Usat arreu ja des de l’època prehistòrica com els leek-aven britànics, alguns dòlmens o altres monuments de la cultura megalítica, donà origen a expressions formals d’alt nivell artístic, sobretot en l’arquitectura de l’antic Egipte i en els ordres clàssics grecs Les estructures actuals de ferro i de ciment armat n'han generalitzat l’esquema, bé que el comportament estàtic dels elements difereix sovint substancialment del primitiu trílit
amplificació
Retòrica
En un discurs oral o escrit, desenvolupament detallat i exhaustiu que hom dóna a una proposició o idea, a fi de deixar-la més clara i prestar-li més força.
Els clàssics la consideraren característica de l’oratòria i entenien que fora d’ella podia constituir vici A l’edat mitjana, però, guanyà prestigi i fou utilitzada en tota mena d’escrits com a mètode de desenvolupament o allargament d’un tema donat així passà als tractats de retòrica Els seus efectes poden aconseguir-se per mitjà de la hipèrbole, de la perífrasi, de la collocació de sinònims, enumeracions i repeticions, etc
Ştefan Popa
Literatura
Poeta romanès.
Conegut pel pseudònim de Sţefan Augustin Doinaş , es graduà en literatura el 1947 Detingut i empresonat el 1956 per les autoritats del règim comunista, posteriorment fou rehabilitat De la seva extensa obra cal esmentar Cartea mareelor ‘Llibre de les marees’, 1964, Omuls cu compasul ‘L’home amb el compàs’, 1966, Alter ego 1970, Papirus 1974 i Anotimpuls discret ‘Temporada discreta’, 1975 Traduí Goethe, Shakespeare i altres clàssics El 1992 ingressà a l’Acadèmia Romanesa
Editorial Columna
Editorial
Editorial creada a Barcelona el 1985 per Miquel Alzueta, Alfred Sargatal, Àlex Susanna, Antoni Tàpies-Barba i Ricard Badia.
Dirigida per Miquel Alzueta, el seu ventall de publicacions és molt ampli, i comprèn, colleccions diverses, traduccions, clàssics, llibres per a l’ensenyament, novella, poesia, assaig, etc S'ha associat amb altres editorials, especialment amb Enciclopèdia Catalana 1991 en diverses iniciatives editorials El 1999 fou adquirida per Editorial Planeta i el 2006 passà a ser un segell d’Edicions 62 Convoca diversos premis, entre els quals destaca Columna Jove 1993 i 23 d’Abril 2002
Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia
Historiografia catalana
Col·lecció de monografies dedicada a la història de la medicina i de la ciència, creada l’any 1963 per J.M. López Piñero des de la càtedra d’història de la medicina de la Universitat de València.
Des dels seus orígens se’n programaren tres sèries monografies, textos clàssics i repertoris biobibliogràfics La sèrie de repertoris biobibliogràfics ha realitzat una àmplia contribució a la bibliografia científica espanyola moderna i contemporània amb obres com la Bibliograhia Medica Hispanica , la Bibliographia Chemica i la Bibliographia Histórica de la Ciencia Moderna en España , entre d’altres En les sèries de monografies i textos clàssics s’ha publicat una àmplia collecció d’obres, principalment dedicades a la història de la medicina espanyola moderna i…
Sebastià Janeras i Vilaró
Cristianisme
Orientalista i liturgista.
Doctor en ciències eclesiàstiques orientals i llicenciat en filologia clàssica, es formà a Montserrat, Chevetogne Bèlgica, Roma i Munic Ha estat professor al Pontificio Istituto Liturgico Anselmiano i a la Pontificia Università Gregoriana, a Roma, a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i de Vic Ha publicat nombrosos treballs d’investigació i de divulgació sobre litúrgies orientals i els llibres Bibliografia sulle liturgie orientali 1961-67 1969, Le Vendredi-Saint dans la tradition liturgique byzantine 1987, Les esglésies orientals…
,
Francesc Nel·lo i German
Teatre
Director teatral.
Fill de Francesc Nello i Ventosa El 1960 inicià els seus estudis amb Ricard Salvat a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Des del 1971 i fins a la seva jubilació fou professor de l’Institut del Teatre Dirigí muntatges a la Universitat de Barcelona, i Tassarba , d’Enric Morera, al Liceu de Barcelona 1966 Referent de l’escena catalana independent, el 1966 participà en la creació del Grup de Teatre Independent GTI, dins el qual creà el grup L’Òliba, dedicat a l’adaptació de clàssics al teatre infantil i juvenil i que participava dels Cicles de Teatre Infantil Cavall Fort Dins aquest…
Bursa
Ciutat
Capital de l’il homònim, Turquia, a la regió de Màrmara i Costes de l’Egea.
Situada al peu de l’Ulu Daǧ, és un mercat agrícola, un nucli industrial indústria artesana de catifes, un centre turístic i un entroncament de carreteres La ciutat conserva interessants mesquites del període otomà, entre les quals sobresurt la famosa Mesquita Verda 1420 Identificada com la Prusa dels temps clàssics, als ss II i I aC fou la capital de Bitínia Al s XIV fou conquerida pels turcs otomans i esdevingué la capital d’un soldanat
neoàtic | neoàtica
Art
Dit de l’art grec corresponent a l’últim període hel·lenístic, que tingué com a centre Atenes.
De tendències classicitzants, amb represes més o menys originals de temes i de formes dels diversos períodes clàssics, aquest art reelaborà motius arcaïtzants i reproduí còpies d’originals famosos, de relleus decoratius, craters, canelobres i vasos, destinats, en gran part, a l’exportació Fou conreat per diverses famílies d’escultors actives a partir del s II aC que manifesten una mestria considerable i una tècnica refinada Es difongué per Àsia, Grècia i Roma, on florí molt, particularment sota Adrià
Marc de Vilalba
Cristianisme
Monjo i abat de Ripoll (1408) i primer abat de Montserrat (1409-39).
Fidel al papa d’Avinyó, Benet XIII, que el nomenà, participà activament en la vida política i eclesiàstica del país com a ambaixador, conseller reial i diputat de la generalitat de Catalunya 1413-16 i 1431-34 Els seus parlaments a les corts catalanes, en llatí i en català, florejats d’abundoses citacions bíbliques i d’autors clàssics l’acreditaren com un dels representants destacats, en el camp de l’oratòria, de l’humanisme català contemporani
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina