Resultats de la cerca

Doctor en ciències eclesiàstiques orientals i llicenciat en filologia clàssica, es formà a Montserrat, Chevetogne Bèlgica, Roma i Munic Ha estat professor al Pontificio Istituto Liturgico Anselmiano i a la Pontificia Università Gregoriana, a Roma, a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i de Vic Ha publicat nombrosos treballs d’investigació i de divulgació sobre litúrgies orientals i els llibres Bibliografia sulle liturgie orientali 1961-67 1969, Le Vendredi-Saint dans la tradition liturgique byzantine 1987, Les esglésies orientals…

Les crisis de sobreproducció, que es contradiuen amb la llei de Jean Baptiste Say, sostinguda pels clàssics, tenen unes característiques i, com a tendència, han estat tractades analíticament d’una manera equivalent a les de subconsum Això no obstant, en aquest cas es poden donar situacions d’excés d’oferta de caràcter estrictament cojuntural, com a conseqüència de decisions contràries al comportament del mercat, la qual cosa no es correspon en les situacions de subconsum

L’existència de les llengües bàltiques —molt particularment la del lituà— ha tingut una importància decisiva en la constitució de l’indoeuropeisme, car es tracta de llengües molt arcaïtzants en certs punts, més que el llatí o el grec clàssics i, doncs, llur testimoniatge té un gran valor Així, l’accent lituà és gairebé l’únic fenomen encara observable en una llengua viva que informa sobre la collocació i el caràcter del to indoeuropeu

Usat arreu ja des de l’època prehistòrica com els leek-aven britànics, alguns dòlmens o altres monuments de la cultura megalítica, donà origen a expressions formals d’alt nivell artístic, sobretot en l’arquitectura de l’antic Egipte i en els ordres clàssics grecs Les estructures actuals de ferro i de ciment armat n'han generalitzat l’esquema, bé que el comportament estàtic dels elements difereix sovint substancialment del primitiu trílit

Els clàssics la consideraren característica de l’oratòria i entenien que fora d’ella podia constituir vici A l’edat mitjana, però, guanyà prestigi i fou utilitzada en tota mena d’escrits com a mètode de desenvolupament o allargament d’un tema donat així passà als tractats de retòrica Els seus efectes poden aconseguir-se per mitjà de la hipèrbole, de la perífrasi, de la collocació de sinònims, enumeracions i repeticions, etc

Conegut pel pseudònim de Sţefan Augustin Doinaş , es graduà en literatura el 1947 Detingut i empresonat el 1956 per les autoritats del règim comunista, posteriorment fou rehabilitat  De la seva extensa obra cal esmentar Cartea mareelor ‘Llibre de les marees’, 1964, Omuls cu compasul ‘L’home amb el compàs’, 1966, Alter ego 1970, Papirus 1974 i Anotimpuls discret ‘Temporada discreta’, 1975 Traduí Goethe, Shakespeare i altres clàssics El 1992 ingressà a l’Acadèmia Romanesa 

Dirigida per Miquel Alzueta, el seu ventall de publicacions és molt ampli, i comprèn, colleccions diverses, traduccions, clàssics, llibres per a l’ensenyament, novella, poesia, assaig, etc S'ha associat amb altres editorials, especialment amb Enciclopèdia Catalana 1991 en diverses iniciatives editorials El 1999 fou adquirida per Editorial Planeta i el 2006 passà a ser un segell d’Edicions 62 Convoca diversos premis, entre els quals destaca Columna Jove 1993 i 23 d’Abril 2002

Situada al peu de l’Ulu Daǧ, és un mercat agrícola, un nucli industrial indústria artesana de catifes, un centre turístic i un entroncament de carreteres La ciutat conserva interessants mesquites del període otomà, entre les quals sobresurt la famosa Mesquita Verda 1420 Identificada com la Prusa dels temps clàssics, als ss II i I aC fou la capital de Bitínia Al s XIV fou conquerida pels turcs otomans i esdevingué la capital d’un soldanat

De tendències classicitzants, amb represes més o menys originals de temes i de formes dels diversos períodes clàssics, aquest art reelaborà motius arcaïtzants i reproduí còpies d’originals famosos, de relleus decoratius, craters, canelobres i vasos, destinats, en gran part, a l’exportació Fou conreat per diverses famílies d’escultors actives a partir del s II aC que manifesten una mestria considerable i una tècnica refinada Es difongué per Àsia, Grècia i Roma, on florí molt, particularment sota Adrià

Fidel al papa d’Avinyó, Benet XIII, que el nomenà, participà activament en la vida política i eclesiàstica del país com a ambaixador, conseller reial i diputat de la generalitat de Catalunya 1413-16 i 1431-34 Els seus parlaments a les corts catalanes, en llatí i en català, florejats d’abundoses citacions bíbliques i d’autors clàssics l’acreditaren com un dels representants destacats, en el camp de l’oratòria, de l’humanisme català contemporani