Resultats de la cerca
Es mostren 895 resultats
Sant Joan de la Maçana (Font-rubí)
Art romànic
Situació Vista de llevant, amb l’absis d’aquesta capella alterada per reformes tardanes ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església, abandonada, de Sant Joan de la Maçana és situada dalt d’un petit turó, tota voltada de pins, a un quilòmetre i mig de Guardiola, pel camí de la Maçana, des d’on cal anar a peu uns 5 minuts Guardiola és a 9 km de Vilafranca del Penedès JCR-LICS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF863857 Història El lloc de la Maçana s’esmenta com a alou l’any 1120 La capella és documentada per primera vegada l’any 1315 en un llegat de sis diners fet per Arnaua, vídua de Ferrer Oller de…
Proves complementàries d’embaràs
Fisiologia humana
Generalment, els símptomes i els signes són prou clars, i la prova descrita confirma l’embaràs Això no obstant, pot succeir que durant les primeres setmanes aquests siguin poc evidents i que el resultat de la prova no sigui gaire clar En aquests casos, pot ésser útil de realitzar altres proves que en confirmin la diagnosi Per a diagnosticar l’embaràs es pot efectuar una anàlisi de laboratori , que permet de detectar l’HGC produïda per la placenta, d’una manera una mica més precisa que amb el mètode que s’ha descrit anteriorment Abans s’empraven preferentment mètodes biològics , però ara per…
Castell de Gramuntell (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Aquest castell es trobava a la part alta del poble Gramuntell, situat a poc més de 5 km al sud de Cervera, entre Granyena i Vilagrasseta El lloc és conegut des de l’any 1054, quan el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis cediren el puig que “ vocant Agremont ” a un grup de dotze matrimonis encapçalats per Ramon Guillem i la seva esposa perquè el repoblessin Segons aquest document, Gramuntell es trobava inclòs dins del terme del castell de Granyena i sota senyoria dels seus senyors El terme de Gramuntell és ben singularitzat en documents dels anys 1079 i 1093, on consta que es…
Mussol
El mussol Athene noctua és probablement el més popular dels rapinyaires nocturns Recorda l’aspecte del xot, però no té "orelletes" i tot ell és més gros 20-21 cm i de color menys uniforme Les fotografies, fetes al Vallès Occidental, corresponen a un mascle adult a dalt i a una parella en el moment de la còpula a baix Oriol Alamany La situació d’aquesta espècie als Països Catalans és completament diferent, si considerem els territoris continentals, o bé les Illes Així el mussol és sedentari, nidificador i, en general, comú al continent, on té una distribució pràcticament contínua, a excepció…
contrast d’una imatge
Fotografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Física
Quocient (o logaritme del quocient) entre les densitats òptiques D
(en el cas d’imatges transparents) o les luminàncies (en el cas d’imatges reflectores (fotografies) o emissores (televisió) dels punts més clars i les dels punts més foscos d’una imatge.
El contrast o duresa d’una imatge augmenta a mesura que augmenta aquest contrast màxim
catxalot

Grup de catxalots
Gabriel Barathieu (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cetaci odontocet de la família dels fisetèrids, el més gros del grup (de 15 a 20 m els mascles, i de 10 a 13 m les femelles); el dors és de color gris fosc, i els costats i el ventre són més clars.
El cap, enorme i de forma quadrangular, ocupa una tercera part de la longitud total del cos El musell sobrepassa considerablement la mandíbula inferior, que és armada amb grans dents de 40 a 54 L’espiracle és a la part superior i anterior del crani, una mica desviat cap a l’esquerra, de manera que el brollador de vapors condensats surt obliquament Els catxalots manquen d’aleta dorsal, però tenen una filera de geps de magnitud decreixent en el darrer terç del dors En una concavitat de la part superior del crani hi ha un òrgan compost de diverses cavitats delimitades per làmines conjuntives i…
efecte Sabattier
Fotografia
En una emulsió fotogràfica, inversió parcial o total de la imatge impressionada, és a dir, inversió dels tons foscs i clars respecte als que pertoquen a les característiques de l’emulsió, en rebre una exposició moderada de llum blanca durant el revelatge.
Aquest efecte es manifesta principalment en les emulsions positives emprades en els suports de paper
meroític
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada i escrita en el regne de Kuš (~750 aC-350 dC), bé que només apareix documentada als cinc darrers segles.
La seva adscripció a una família lingüística ha resultat impossible, tant per la migradesa del material de què hom disposa com per la manca de parallels clars amb altres llengües Hom ha formulat diverses hipòtesis avantpassat de l’actual nubi nilòtic, membre de la branca cuixítica o de la del sudanès oriental, cap, però, prou convincent Pel que fa a la seva extensió territorial, hom dubta també si abastava tot el regne o si, encara que oficial, només era parlada a l’illa de Meroe, mentre a la resta del país de la primera cascada a la quarta hom emprava ja el nubi D’altra banda,…
economia del benestar
Economia
Corrent normatiu de la ciència econòmica que té per objecte la recerca de l’òptim col·lectiu.
Hom no identifica amb aquest nom, pròpiament, una escola uniforme de pensament econòmic, sinó una temàtica i àdhuc tot un enfocament orientador de la ciència econòmica El seu objecte és, segons Pigou, “la recerca de les causes que influeixen en el benestar econòmic de la societat” segons Morgenstern es tracta de trobar “definicions, si és que n'hi ha, de l' optimum social i del sistema de preus i de distribució de la renda amb què hom el pot assolir”, o, segons una visió més recent, com la de Mishan, és “la formulació de judicis a partir dels quals hom pot ordenar de millor a pitjor diverses…
Josep Maria Capdevila i Balanzó
Filosofia
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor, crític literari i filòsof.
Vida i obra Llicenciat en dret, el 1916 assistí al Seminari de Filosofia d’Eugeni d’Ors, el qual el feu entrar en els cercles culturals i periodístics barcelonins El 1919 fou nomenat, amb Joan Crexells, assistent del Seminari de Filosofia d’Eugeni d’Ors i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia 1923 Membre del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat, exercí la docència en diversos centres, com les Escoles d’Arts i Oficis Collaborà a La Publicitat , La Veu de Catalunya , Quaderns de Poesia , El Fígaro Madrid, Mirador , La Nova Revista i Revista de Catalunya Dirigí la…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina