El mussol (Athene noctua) és probablement el més popular dels rapinyaires nocturns. Recorda l’aspecte del xot, però no té "orelletes" i tot ell és més gros (20-21 cm) i de color menys uniforme. Les fotografies, fetes al Vallès Occidental, corresponen a un mascle adult (a dalt) i a una parella en el moment de la còpula (a baix).
Oriol Alamany.
La situació d’aquesta espècie als Països Catalans és completament diferent, si considerem els territoris continentals, o bé les Illes. Així el mussol és sedentari, nidificador i, en general, comú al continent, on té una distribució pràcticament contínua, a excepció d’àmplies zones dels Pirineus. A la Catalunya Nord és localment abundant a les planes, notablement a les del litoral i molt més escàs a les àrees muntanyenques, raó per la qual a Andorra és un ocell rar que només es troba a les zones més baixes. A la Catalunya peninsular i al País Valencià és abundant als conreus de plana, i molt menys a les serralades i els massissos. Als tarongerars de Llevant és comú, però no abundant, i a la regió de Castelló s’ha comprovat que és més freqüent als situats a les zones elevades. Pel que fa a les Illes, es tracta d’una espècie de presència accidental en totes elles durant l’hivern. Hi ha, a més, evidències que s’ha reproduït d’una forma rara o accidental a Mallorca (el maig de 1975, dos adults i tres joves van ser vistos durant 8 nits a Andratx).
El mussol és un ocell molt sedentari que no efectua cap mena de migració regular. Normalment no es mou durant tot l’any d’un petit territori. De tota manera, segons Bernis, la península Ibèrica rep durant l’hivern la visita d’alguns exemplars erràtics. Els ocells observats accidentalment a les Illes deuen correspondre a individus de procedència centreeuropea que fan moviments de dispersió. Un dels exemplars capturats a Menorca havia estat anellat a Alemanya.
L’hàbitat preferent d’aquesta espècie, tant durant l’època de la reproducció com a l’hivern, són els conreus de plana, a camps d’arbres (oliverars, garrofers, fruiterars) situats a prop d’espais oberts, o bé a les proximitats de masies aïllades. Així mateix, es troba a les clarianes i als camins de boscos clars i assolellats, però és absent dels boscos extensos. També és present a parcs i jardins de pobles i ciutats i a àrees suburbanes. Molt més escàs a regions muntanyoses, on habita a les zones pedregoses, només arriba a l’estatge montà, i l’altitud màxima a què ha estat observat és la de 1600 m, en una solana dels Pirineus orientals. Falta per complet a l’alta muntanya. Per a nidificar, procés que sol iniciar al final de març, fa servir forats d’arbres, teulades i parets de construccions deshabitades, marges pedregosos i, més rarament, caus vells de conill arran de terra.
Tot i que el mussol continua essent una espècie abundant a molts indrets dels Països Catalans continentals, les seves poblacions ha sofert una disminució important en els últims decennis.