Resultats de la cerca

Llicenciat en dret 1932 Durant la guerra civil actuà al Servicio Militar de Recuperación Artística i el 1939 esdevingué comissari del servei de defensa del Patrimonio Artístico Nacional als Països Catalans fins el 1947, des d’on impulsà la restauració d’obres, com Poblet o la seu de Vic, i organitzà importants exposicions Collaborà amb Martí de Riquer en l’obra Els castells medievals de Catalunya , i es dedicà a la divulgació mitjançant conferències, opuscles i articles a Goya , San Jorge , etc Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres amb la ponència Ingeniería militar en las…

Membre destacat del partit bolxevic, fou comissari d’instrucció pública i dirigí la política cultural, artística i educativa dels primers anys de la revolució Polemitzà amb els continuadors dels corrents culturals del passat i amb els preconitzadors de la destrucció de la cultura anterior i la formació d’una cultura revolucionària proletària afavorí els corrents artístics i literaris nous Publicà treballs polítics, socials, filosòfics i de crítica literària i obres dramàtiques Enviat a Madrid 1933 com a ambaixador de l’URSS, morí durant el viatge El 1972 fou publicada en català…

Era la capella de la comanda hospitalera d’Avinyonet, de la qual hi ha notícia des de mitjan segle XIII, installada a l’antic castell d’Avinyonet, que és documentat des del final del segle XI Per la visita que l’any 1661 féu el comissari hospitaler sabem que la capella es trobava en bon estat Al començament del segle XX fou construïda al seu lloc la casa de la vila, que conservà l’estructura de la capella i n’aprofità els murs per a la seva construcció Es tracta, possiblement, d’una obra dels segles XVI i XVII

Estudià a València i a Lleida, es doctorà en ambdós drets a Bolonya i s’establí a Roma Familiar del cardenal Pietro Barbo futur Pau II, fou auditor de la Rota, comissari pontifici a Magúncia i referendari Des del 1464 fou bisbe no residencial de Tarassona Acumulà el deganat de Tudela 1471 i les abadies de Veruela i de San Juan de Corias Cardenal in pectore de Pau II 1468, el 1476 en fou creat per Sixt IV Protector de l’orde dominicà, fou sebollit a Santa Maria sopra Minerva en un esplèndid sepulcre renaixentista obra de Mino da Fiesole

Milità en el partit socialdemòcrata i participà en la revolució del 1905 Fou condemnat a treballs forçats, i més tard fou desterrat a Sibèria 1914, però en fugí el 1915 i s’uní als bolxevics de Petrograd Des del 1916 organitzà les forces bolxevics del front occidental, i participà en la revolució de 1917 a Moscou Derrotà les forces tsaristes 1918-20 al front oriental Turquestan i al front meridional Ucraïna i Crimea Ocupà alts càrrecs al buró polític i a l’exèrcit i fou nomenat comissari de guerra 1924-25 Escriví diverses obres de caràcter militar

Germà petit de Joan Calucho Mestres, fou conegut com Calucho II L’any 1955 fitxà per l’equip Mariotas i participà en la Volta Ciclista a Catalunya El 1957, amb el Mobylette, acumulà triomfs a les curses d’Almacelles, Bellver, Binèfar i Tarragona La seva darrera temporada com a professional fou la 1958-59, fitxat per l’Ignis-Penya Solera, amb el qual participà en la Vuelta a Espanya Ja retirat, fou comissari i director adjunt de la Volta a Lleida, que passà a dirigir a la mort del seu organitzador històric, Josep Simó També fou delegat federatiu a les terres de Lleida

El Consell General del Poder Judicial CGPJ acorda el reingrés de Daniel de Alfonso a l’Audiència de Barcelona, on tenia plaça reservada mentre ocupava la direcció de l’Oficina Antifrau El dia 14 la Fiscalia del Tribunal Suprem va anunciar que no veia indicis de delicte en la conspiració per a inculpar polítics independentistes en la qual va participar De Alfonso, tot i que el 6 de juliol un alt comandament de la policia, el comissari José Manuel Villarejo, va reconèixer en la instrucció sobre la filtració l’existència d’una "operació Catalunya" orquestrada des del Ministeri de l’…

Fou soci del Reial Moto Club de Catalunya i amb una Royal Enfield disputà la primera cursa, la Barcelona-Lleida-Barcelona Guanyà el Trofeu Motociclista de Mònaco amb una BMW de 600 cc 1950 i amb una Ossa de 125 cc 1952 També guanyà la prova Quatre Capitals 1951, 1952 Ajudà en l’organització de proves des del 1942 Fou directiu de la Penya Motorista Barcelona PMB 1950, secretari de la Federació Catalana de Motociclisme i comissari tècnic de l’espanyola El 1953, en una reunió de la PMB, posà la llavor del que serien les 24 Hores de Montjuïc Rebé la medalla de plata al mèrit…

S’inicià en la pràctica surfista a mitjan dècada de 1980 Fou corresponsal de la revista Surfer Rule per Catalunya 1991-96 i president de l’Associació Catalana de Surf 2003-06, on creà, junt amb Abel Marsal, l’Escola Catalana de Surf Organitzà dues edicions de l’Obert de surf de Catalunya i el Festival de Longboard de Sitges Ha estat director editorial de la revista degana del surf a Espanya, 3sesenta 2011-12, i comissari de la primera exposició de surf que s’ha fet a l’Estat espanyol en un museu “SURF X 100 – 100 años de surf” 2012-13, Museu Marítim de Bilbao

S’integrà en el collegi català la temporada 1944-45 Assolí la categoria internacional el 1955, i dirigí partits dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 de la Copa d’Europa de clubs des de la primera edició del Preolímpic de Ginebra 1964 de l’Europeu júnior de seleccions 1968 del Preeuropeu femení 1970, i de l’Eurobàsquet de Barcelona 1973 Després d’abandonar l’arbitratge fou comissari tècnic de la FIBA i vicepresident del Collegi Català d’Àrbitres 1973-77 Posteriorment, participà en la creació de l’Escola Catalana d’Àrbitres de Basquetbol ECAB, de la qual fou el primer director…