Resultats de la cerca
Es mostren 264 resultats
Tendes, balmes i habitatges
Fang I fibres vegetals I també alguna d’animal Aquests són els materials a l’abast dels humans que viuen a les sabanes africanes a l’hora de construir els seus recers En determinats casos, alguna cinglera provident proporciona refugi i materials més sòlids Normalment, però, la tenda i la cabana fan de casa a la sabana immensa Cases temporals, tanmateix adequades a una vida que l’activitat pastoral tenyeix sovint de nomadisme L’ambient posa els materials, la necessitat i l’enginy els afaiçonen A les sabanes més àrides, la vida dels humans depèn sempre de saber utilitzar de manera sostenible…
El doctor Livingstone, suposo…
Al capdavant de cent noranta persones i un equipament luxós, un europeu amb capell colonial avançà entre dues fileres de nadius encuriosits El nouvingut es descobrí el cap i s’adreçà amb emoció a l’home de barba blanca que es trobava envoltat d’àrabs i d’africans “Doctor Livingstone, I presume…” Qui preguntava era l’explorador, aventurer i periodista Henry Morton Stanley, nascut John Rowlands 1841-1904, enviat per James Gordon Bennet, director del diari “ New York Herald ” L’objectiu de Stanley era retrobar aquell coratjós doctor Livingstone, de qui s’havia perdut la petja feia anys, i oferir…
Sant Nicolau d’Àger
Art romànic
Arsenda, muller d’Arnau Mir de Tost, en el seu testament del 1068 va fer erigir cinc hospitals o cases per a peregrins, el primer a la vila d’Àger Es creu que aquest fou el primer hospital d’Ager, fundat al pendent o costa de l’Aspre, vers la part de migdia de la torre major del castell Al seu costat es bastí una capella dedicada a sant Nicolau Aquesta surt documentada a partir del 1101, quan amb motiu de la seva edificació, fou consagrada per Berenguer, bisbe de Barcelona, a petició de l’abat d’Àger, Pere Diu el text de l’acta de consagració que l’església de Sant Nicolau es trobava “ al…
L’Església i el món associatiu a Mallorca
P J Campins, sd BM / JG Durant el primer trentenni del segle, l’Església de Mallorca va tenir tres bisbes els mallorquins Pere Joan Campins i Barceló del 1898 al 1915 i Gabriel Llompart i Jaume del 1925 al 1928, i el valencià Rigobert Domènech i Valls del 1916 al 1924 El primer, Pere Joan Campins, fou l’autèntic impulsor d’una Església mallorquina, basada en els pressupòsits regionalistes d’Antoni Maria Alcover, vicari general de la diòcesi Destacà com a promotor de la litúrgia, el catecisme, la premsa catòlica i l’associació de seglars, partint d’un arrelament en la realitat mallorquina i…
El llibre de text. Els manuals escolars
Al final del segle XIX els reformadors començaren a qüestionar l’escola tradicional, entre altres coses, la problemàtica plantejada pel programa i l’examen, i també pel llibre de text és possible que la reforma de l’ensenyament que s’estava discutint al Parlament espanyol, i que va quedar en lletra morta, tingués quelcom a veure amb aquest interès Quant al programa, totalment inadmissible en l’ensenyament primari, les seves crítiques anaven principalment encaminades a la concepció generalitzada de dirigir l’educació a l’alumne mitjà, un tipus que, al seu entendre, no existia en el món real…
Jean-Jacques Rousseau
Música
Escriptor, filòsof, teòric de la música, compositor i copista francosuís.
Vida Estudià música a Chambéry amb Venture i Lemaître, però la seva formació fou principalment autodidàctica Analitzà minuciosament els escrits teòrics i les òperes de JPh Rameau i les de JJC de Mondonville, així com les cantates de LN Clérambault i N Bernier Rousseau tocava la flauta, el violí i l’espineta De jove es guanyà la vida fent classes, però l’ofici musical que més exercí al llarg de la seva vida fou, sens dubte, el de copista Es calcula que entre el 1770 i el 1777 copià, per alleugerir les seves penúries econòmiques, més d’11 000 pàgines de música Les dificultats que passà aprenent…
Arnau de Capdevila
Dret
Tractadista de monedes, autor d’un Tractat o compendi fet de les monedes per lo qual pot ésser mes e comprès com un regne e pàtria pot ésser robat o gastat per art de billoneria, e aixís mateix com ne pot ésser preservat si diligentment és advertit o entès
(1437), en el qual adverteix de les maniobres amb què els florentins extreien de Catalunya la moneda de millor llei.
L’obra tingué una considerable difusió, i fou recollida per Jaume Marquilles en els seus comentaris als Usatges 1448 No fou editada, però, fins el 1818, per Josep Salat, en la seva obra Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña
aritmètica
Matemàtiques
Estudi dels nombres naturals i de les operacions d’addició, subtracció, multiplicació, divisió entera, potenciació i extracció d’arrels enteres entre aquests nombres.
L’aritmètica ha nascut a totes les civilitzacions ensems amb el llenguatge per anomenar conjunts de persones o d’objectes i després per facilitar els intercanvis comercials Els egipcis s’havien ocupat d’alguns problemes aritmètics, i les obres que n'han estat conservades la més antiga de les quals és el papir Rhind ~s XVII aC contenen la resolució d’algunes qüestions numèriques sense dir en quines propietats recolza la resolució, ni menys encara justificar-les El nivell de llurs coneixements era, aproximadament, el de l’actual ensenyament primari, però eren enunciats amb un llenguatge més…
ensenyament
Art
Comunicació del coneixement de les arts.
Les antigues acadèmies gregues, les escoles romanes, les universitats medievals i els cenacles renaixentistes ensenyaren les arts liberals, mentre que les manuals eren considerades com a artesanat, l’ensenyament del qual depenia exclusivament dels tallers dels grans mestres a Grècia, dels collegii a Roma, i de les confraries i els gremis a l’edat mitjana i àdhuc al Renaixement En aquest darrer període, tanmateix, hi havia famílies nobles, com s’esdevingué sobretot a Florència, que acollien els artistes per tal d’instruir-los en posar-los en relació amb els filòsofs de l’època Les acadèmies…
Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona
Historiografia catalana
Obra històrica d’Antoni de Capmany de Montpalau.
El projecte, com escriu Pierre Vilar, partí de la insòlita confluència entre la iniciativa de la Junta de Comerç de Barcelona, que volia oferir ferms referents històrics al renaixement econòmic de Catalunya, i un intellectual capaç d’advertir en el desenvolupament material i en l’equilibri social la vertadera història d’un poble L’interès de la Junta de Comerç pels orígens i progressos de l’antic Consolat començà al principi dels anys setanta del segle XVIII, que encarregà a l’advocat Antoni Juglà i Font l’arranjament del seu arxiu amb la intenció de rescatar documents per a la formació d’un…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina