Resultats de la cerca
Es mostren 1473 resultats
Sant Joan de Riu de Pendís (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Es tracta de l’església del petit poble de Riu de Pendís, a la dreta del torrent de les Planes És una església del segle XVIII amb un altar barroc que data del 1773, i és un dels dos únics que es van salvar a la Baixa Cerdanya de la crema i les destruccions del 1936 Curiosament, a la porta figura la data del 1775, dos anys més tard que l’altar L’església és capçada per un absis rodó —pervivència de les formes romàniques— cobert amb llosat pla amb un sol vessant que fa un efecte estrany Les parets són de paredat ordinari, amb pedres sense treballar de totes mides i posades en desordre Ni la…
Lodovico Viadana
Música
Compositor italià.
El cognom de la família era Grossi, però Lodovico adoptà el de Viadana en ingressar a l’orde franciscà poc abans del 1588 Fou mestre de capella de la catedral de Màntua en 1594-97 Cap a la darreria del segle XVI es trobava a Roma L’any 1602 obtingué el càrrec de mestre de capella del convent de San Luca a Cremona Més tard, el 1608, ocupà el magisteri de capella de la catedral de Concordia Sagittaria, prop de Venècia, i en 1610-12, el de la catedral de Fano El 1614 li fou atorgat el càrrec de definidor dins l’orde franciscà a la província de Bolonya Es retirà al convent de Sant’Andrea a…
Jean Lhéritier
Música
Compositor francès.
Se’n tenen poques dades biogràfiques i també sobre les seves activitats Possiblement fou deixeble de Josquin Des Prés, i és probable que estigués actiu a França i a Itàlia Se suposa que mantingué contactes amb els compositors de la cort francesa entorn del 1501 Ocupà alguns càrrecs a Ferrara entre el 1506 i el 1508, i a Roma Sant Lluís dels Francesos entre els anys 1521 i 1522 Possiblement també ocupà algun lloc a Florència i a la regió d’Avinyó, on gaudí de beneficis eclesiàstics i del patronatge del cardenal François de Clermont Es creu que vers el 1550 era a Venècia Com a compositor…
Georges de la Hèle
Música
Compositor flamenc, actiu a la Península Ibèrica.
Es formà musicalment a la catedral de Nostra Senyora d’Anvers i possiblement fou nen cantor a la collegiata de Soignies El 1560 estava entre un grup de nens cantors que anaren a servir la capella de Felip II a Madrid, on romangué durant uns deu anys Els darrers anys, a més, cursà estudis a la Universitat d’Alcalá El 1570 tornà als Països Baixos i estudià teologia a la Universitat de Lovaina Fou mestre de cor a Sant Rombaut de Malines el 1572, i cap al 1574, a la catedral de Tournai El 1580 Felip II el nomenà mestre de la capella reial Rebé alguns beneficis eclesiàstics, però els perdé en…
Gillebert de Berneville
Música
Trobador francès.
Mantingué estrets contactes amb el Puèi d’Arràs, que concedí a la seva composició Je n’eüsse ja chanté la categoria de chanson couronée Set de les seves obres serviren de model per a altres composicions, tot i no ser un autor que es distingís per la seva originalitat Se li coneixen quatre jocs partits, dues pastorelles i trenta-tres cançons de temàtica amorosa, que han estat transmeses amb música per quinze manuscrits diferents El text dels poemes acostuma a utilitzar més versos per estrofa del que és normal Aquests solen ser curts, amb predomini de l’heterometria, i la…
Gautier de Dargies
Música
Trobador d’origen noble originari de la Picardia.
Participà en la tercera croada formant part del seguici del rei de França Es conserven vint cançons seves, dinou de les quals amb música, i moltes en diverses versions Les tençons Amis Richard, j’eüsse bien mestier i A vous mesire Gautier , en què dialoga amb Richard de Fournival, i dues cançons dedicades a Gace Brulé manifesten la seva relació amb altres trobadors La resta de la seva producció la formen les chansons courtoises i tres descorts , que són els primers que es coneixen La producció de Gautier és una de les més originals dins el moviment dels trobadors Les estrofes…
Pietro Auletta
Música
Compositor italià.
Es formà al Conservatori de Sant’Onofrio de Nàpols amb N Porpora, entre altres mestres, i en sortí especialment preparat per a la composició d’òperes, tot i que l’any 1724 fou mestre de capella de Santa Maria la Nova a la mateixa ciutat L’any següent compongué la seva primera obra lírica, Il trionfo dell’amore, ovvero Le nozze tra amici , una opera buffa , que fou el gènere en què més destacà De fet, només se’n coneixen tres opere serie , cas poc corrent en una època en què aquest era el gènere més preuat i que donava més prestigi als compositors La seva opera buffa més famosa…
Pedro de Pastrana
Música
Compositor castellà.
Apareix documentat per primer cop com a membre de la capella musical aragonesa de Ferran el Catòlic cap al 1500 El 1527 formava part de la capella de l’emperador Carles V Obtingué diversos benifets, entre els quals el d’abat nominal del monestir cistercenc de Sant Bernat, a València Acompanyà Carles V en els seus viatges del 1541 a Àustria i Flandes També serví, cap al 1533, com a mestre de capella a la cort dels ducs de Calàbria, Ferran d’Aragó i Germana de Foix Quan el 1544 el monestir de Sant Bernat passà a dependre de l’orde dels jerònims, Pastrana mantingué el seu càrrec d’abat L’any…
El que cal saber del despreniment prematur de la placenta
Patologia humana
El despreniment prematur de la placenta és una complicació de l’embaràs que consisteix en la separació de la placenta de la paret uterina abans del moment oportú, en el part, la qual cosa sol causar hemorràgies vaginals i, de vegades, complicacions greus tant en la dona com en el fetus No es coneixen les causes d’aquesta complicació, però la incidència que presenta és especialment elevada quan es dóna algun factor que pot alterar els vasos sanguinis, com ara tabaquisme, hipercolesterolèmia, hipertensió arterial, diabetis mellitus o glomerulonefritis crònica Així, les gestants que…
vina

Vina
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda propi de la música clàssica índia.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara amb mànec i ressonador extern Se’n coneixen dues formes, la del nord, més antiga, i la del sud La vina del nord consisteix en un mànec fet amb un fragment llarg de bambú o de fusta a sobre del qual es disposen les cordes i el claviller en un extrem Per la part posterior i prop dels extrems hi ha fixades, mitjançant dos tubs de metall, dues carbasses esfèriques grosses, obertes per la part inferior, que serveixen de ressonador Per a tocar, l’instrumentista acostuma a situar la carbassa que hi ha a prop del claviller…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina