Resultats de la cerca
Es mostren 1125 resultats
planificació lingüística
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’intervencions organitzades de manera conscient i sistemàtica per tal d’influir sobre la forma o les funcions de les varietats lingüístiques presents en un marc social determinat.
Seguint la formulació de HKloss 1969, hom sol distingir-ne dos vessants complementaris la planificació del corpus intervencions sobre el mateix codi lingüístic tals com l’ortografia, la gramàtica, el lèxic, la pronúncia o l’elaboració de registres específics i la planificació de l’estatus , referent a l’ús de les diverses varietats lingüístiques i que comporta activitats de promoció o regulació legislativa per a difondre el coneixement o l’ús d’alguna varietat lingüística, amb tècniques com ara la immersió lingüística La planificació lingüística és, doncs, un canvi lingüístic o…
mecànica de sòls
Construcció i obres públiques
Ciència que estudia el comportament del sòl per a la seva utilització en obres d’enginyeria civil i construcció.
La mecànica de sòls estudia les propietats generals dels sòls i el seu comportament tensodeformacional quan estan secs i quan estan saturats, amb el flux d’aigua al seu través o sense Té en compte el sòl com a material de suport dels fonaments d’estructures i de terraplens, com a material de construcció en terraplens i en preses de materials solts i com a material de sosteniment en el cas d’excavacions i túnels La mecànica de sòls se sol incloure dins una ciència aplicada més general anomenada geotècnia que, a més, engloba la mecànica de roques El corpus doctrinal de la mecànica…
Emil Hübner
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Redactà el segon volum del Corpus Inscriptionum Latinarum de l’Acadèmia de Berlín, publicat el 1869 i del qual, el 1892, se n’edità un suplement Per elaborar l’obra recollí totes les inscripcions romanes conegudes de la Península Ibèrica i de les Illes Balears, la qual cosa tingué una gran importància per a l’estudi de l’època El 1893 publicà el primer gran recull d’inscripcions ibèriques, Monumenta linguae ibericae Visità Mallorca en diverses ocasions Collaborà en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana amb articles com “Monumentos epigráficos de Baleares” 1889-90, on…
Adolf Giné Sala
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista i dirigent esportiu.
S’inicià el 1964 a la Penya Ciclista Baix Ebre i, posteriorment, passà pel Ferrys i el Club de Joves de Tarragona –com a juvenil– i el Cife de Reus, com a amateur Guanyà el Trofeu Corpus 1970 i la cursa preolímpica de Manacor 1972 En pista, el 1970 fou segon al Campionat de Catalunya de velocitat i persecució i guanyà el Trofeu Intervelòdroms amb l’Esport Ciclista Mataró El 1974 patentà un prototipus de dues bicicletes conjuntades, juntament amb la família Canals de Mallorca L’any 1979 assolí el títol de director esportiu i dirigí els equips del Club Ciclista Tortosa A partir…
Societat Arqueològica Lul·liana

Emblema de la Societat Arqueològica Lul·liana
Entitat fundada a Palma pel desembre del 1880, per iniciativa de Bartomeu Ferrà i Perelló, i aprovada pel gener del 1881 pel bisbe Mateu Jaume.
Els seus objectius eren d’honrar la memòria de Ramon Llull i de recollir objectes artístics, especialment els religiosos retirats del culte, per tal d’evitar llur destrucció Amb aquests materials formaren tot seguit el Museu Arqueològic Lullià, installat al Collegi de la Sapiència El 1916 totes les colleccions, molt importants, passaren al Museu Diocesà, però unes diferències amb la cúria donaren lloc a una divisió entre els objectes de propietat eclesiàstica i els propis de la Societat, que el 1927 els oferí en dipòsit a la Direcció General de Belles Arts, si bé l’oferiment no fou acceptat…
Raimundus Lullus Institut
Centre d’investigació lul·liana erigit a la Universitat de Friburg de Brisgòvia el 1957, sota la direcció de Friedrich Stegmüller.
Es proposa d’estudiar l’obra de Ramon Llull i molt en concret s’ha dedicat a preparar un Manuale Lullianum , que comprèn una relació dels escrits autèntics de Llull, amb indicacions sobre llur origen, llur tradició manuscrita i llurs edicions, i a publicar —primer en collaboració amb la Maioricensis Schola Lullistica i des del 1975 dins el “Corpus Christianorum” de Bèlgica—, les Raimundi Lulli Opera Latina , de les quals hi ha prevists quaranta volums Hom hi ha recollit igualment microfilms dels manuscrits lullians i hi ha format repertoris de les obres dubtoses i espúries de…
Diego Angulo Iñíguez
Història
Art
Historiador de l’art.
Catedràtic de la Universitat de Madrid i director del Museo del Prado 1968 i de l’Instituto Diego Velázquez S'especialitzà en la pintura castellana, particularment dels s XVI i XVII sobre aquest tema sobresurten la seva obra Pintura del siglo XVI collecció “Ars Hispaniae”, Madrid 1955 i diverses monografies També dirigí l’obra Historia del Arte Hispanoamericano Barcelona 1945-56 Interessat per la cultura catalana, fou autor d’importants treballs a la revista Archivo Español de Arte , de la qual fou director El pintor gerundense Porta 1954, Durero y los pintores catalanes del siglo XVI 1944 L’…
Josep Marià Ortís
Literatura catalana
Història
Historiador, erudit i escriptor.
Notari, fou autor d’obres sobre història i genealogia, com Disertación histórica de la festividad y procesión del Corpus de Valencia 1780 —que conté citacions en vers català—, Descubrimiento de las leyes palatinas , que reprodueix documents antics valencians, Compendio de la vida de don Francisco Fernández Pérez de Aranda 1777, Noticias de ciertas monedas de plata de los antiguos Reyes de Aragón 1778 i una cobla del final del segle XV de Pere Vilaspinosa titulada Salve regina Facilità dades biobibliogràfiques i textos de poetes valencians del segle XV i del segle XVI a F Cerdà …
,
Baltasar Dorda i Lloberes
Música
Compositor i organista.
Inicià els estudis musicals com a escolà al cor de la parròquia de Santa Maria de la seva ciutat Ordenat de sacerdot el 1826, ocupà el càrrec d’organista a Mataró i, més tard, a la catedral de Girona La seva fama com a instrumentista i protector dels més pobres feu que la catedral gironina s’omplís de gent, desitjosa de veure un personatge quasi místic Preocupat per aquesta situació, Dorda tornà a Mataró i prosseguí la tasca d’organista, compositor i professor Malgrat la seva facilitat per a escriure música i l’èxit de les seves obres, ordenà al seu pare que, després de la seva mort, cremés…
gegant | geganta

Gegants
© C.I.C - Moià
Folklore
Figura d’entremès consistent en un ninot de fusta i cartó de grans proporcions.
L’origen és incert, i té tradició en diversos països europeus A Catalunya apareix documentat al segle XIV amb relació a la processó de Corpus de Barcelona David i Goliat i Sant Cristòfol Inicialment era representat per un home enfilat en xanques i més tard adoptà l’aspecte de guerrer Fins al segle XVI no aparegué la geganta com una dama abillada a la moda A més dels gegants de la ciutat , del municipi, hi havia a Barcelona els de les parròquies del Pi i de Santa Maria del Mar també València i Palma tenien parelles de gegants Al segle XIX es generalitzà el seu ús més enllà del Corpus festa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina