Resultats de la cerca
Es mostren 395 resultats
calcinació
Pintura
Operació consistent a escalfar a foc viu un pigment mineral contingut dins un recipient metàl·lic o de terra cuita, per tal d’obtenir un to o color diferent de l’inicial.
La Torrota de Catafau (Castellar del Vallès)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes d’aquesta construcció, possible hàbitat o fortificació medieval J M Masagué Les ruïnes d’aquesta torre són situades al nord del terme, a llevant de la carena del Castelló i en el cap del serrat que hi ha a la riba dreta del torrent del Castelló Es troben a una altitud de 515 m, dins el bosc, arran d’un camí carreter flanquejat per una línia elèctrica Mapa L36-15392 Situació 31TDG235126 S’hi va pel camí de Can Catafau o Cadafalc, prenent el carrer de Cadafalc de Castellar del Vallès amb un recorregut de 5,100 km fins al trencall immediat de la casa A partir d’…
Mas “B” de Vilosiu (Cercs)
Art romànic
Situació Una vista d’aquest mas, durant els treballs d’excavació duts a terme l’estiu de l’any 1985 J Bolòs Mas medieval excavat, en part, durant els estius dels anys 1984 i 1985 sota la direcció de Jordi Bolòs, Albert Curto i Assumpta Serra Aquest mas figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 X 03,3 — Y 65,2 31 TDG 033652 Aquest edifici és situat uns 210 metres a l’oest del mas “A” S’hi pot arribar des d’aquest mas, seguint amunt el torrent, o bé s’hi pot anar, des del collet de Blancafort, agafant la pista de l’esquerra i…
graviera
Alimentació
Formatge grec fet amb llet d’ovella, de cabra o de vaca, de pasta dura cuita i textura cremosa, madurat durant un període mínim de tres mesos i amb gust dolç i afruitat.
balotina
Gastronomia
Plat originari de la cuina francesa consistent en una peça de carn o de peix desossada, enrotllada i generalment farcida, que, un cop cuita, se sol servir tallada a rodanxes, freda o calenta.
fontina
Alimentació
Formatge italià fet amb llet de vaca, de pasta premsada i cuita, flexible, amb forats petits, i de sabor suau, amb un 45-50% de matèries grasses, propi de la Vall d’Aosta.
calç morta
Química
Hidròxid de calci comercial obtingut amarant calcària cuita amb aigua en uns dispositius hidratadors que poden treballar d’una manera contínua o discontínua i donen un producte homogeni, sec, que després és polvoritzat.
Altres vegades, per a l’obtenció de petites quantitats per a ús immediat o a curt termini, hom prepara una pasta més o menys espessa, la lletada de calç , tractant la calcària calcinada amb aigua en petites basses o dipòsits adequats calciners Té diverses aplicacions en la indústria química, en la construcció, en l’agricultura com a fungicida i fertilitzant, en la indústria sucrera, etc És emprada també en quantitats importants com a reactiu bàsic en l’obtenció de pólvores de gas clorur de calç, òxid d’etilè, colorants azoics i calci metàllic És consumida també en els llocs on hom fa…
n
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Catorzena lletra de l’alfabet català, anomenada ena [pl enes].
La N majúscula llatina és derivació directa de la lletra grega i etrusca corresponent d’origen fenici La N clàssica romana constava de tres pals traçats en tres temps el primer baixava vertical el segon arrencava de la part superior del primer i baixava en diagonal cap a la dreta el tercer traç, parallel al primer, finia a l’extrem inferior del segon El primer traç tenia un reforç estètic a l’extrem inferior, i el tercer el tenia a sobre Amb la velocitat, aquests traços originaris es redueixen a dos 1,2+3 i fins a un de sol ondulat en l’escriptura més cursiva dels segles I i II La duresa del…
port-salut
Alimentació
Formatge francès fet amb llet de vaca, de pasta premsada i no cuita, de color groc palla, fina i untuosa, i sabor suau, originari de l’abadia trapenca de Port-du-Salut, a Entrammes.
mussaca

Mussaca
© Irabel8 / Dreamstime.com
Gastronomia
Menja a base de capes d’albergínia, tallada a rodanxes i fregida, alternades amb capes de carn, picada i assaonada, de vedella o de be o d’una barreja de totes dues, cuita al forn.
És pròpia de la cuina àrab i molt difosa a Turquia i Grècia N'existeixen diferents variants
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina