Situació
Un aspecte de les ruïnes d’aquesta construcció, possible hàbitat o fortificació medieval.
J. M. Masagué
Les ruïnes d’aquesta torre són situades al nord del terme, a llevant de la carena del Castelló i en el cap del serrat que hi ha a la riba dreta del torrent del Castelló. Es troben a una altitud de 515 m, dins el bosc, arran d’un camí carreter flanquejat per una línia elèctrica.
Mapa: L36-15(392). Situació: 31TDG235126.
S’hi va pel camí de Can Catafau o Cadafalc, prenent el carrer de Cadafalc de Castellar del Vallès amb un recorregut de 5,100 km fins al trencall immediat de la casa. A partir d’aquí s’ha de continuar recte 400 m fins a les exòtiques alzines retallades del Parany del Boter, on s’ha de seguir el camí de l’esquerra. Després de mig quilòmetre més s’ha de tornar a agafar el trencall de l’esquerra, que comença a baixar amb suau pendent. Ens separen de la propera cruïlla important 4,400 km. Aquesta distància es fa seguint sempre el camí més fressat, que dona moltes voltes. Un cop a la cruïlla, fàcil de distingir perquè el camí travesser és molt més ample i esmolat, baixarem uns 300 m. A la dreta hi ha les restes de la torrota. (LlFL)
Torre
Es tracta de les restes d’una construcció força gran de planta lleugerament quadrangular, situada dalt d’un petit turó molt emboscat.
No tenim cap referència històrica sobre aquest conjunt; segons la descripció d’un antic masover de la propera masia de Catafau, formava un recinte de forma quadrada amb un mur interior aïllat que presenta en una de les cares tres contraforts alternats per dues petites arcades de mig metre de profunditat que no l’arriben a travessar.
Fou parcialment destruït ara farà uns tres anys per una màquina que n’enderrocà tota una meitat i en desfigurà l’estructura, convertint el conjunt en un munt de runa inconnexa. Ara és difícil de treure’n la planta, i fins poder comprovar si la informació oral era fidedigna.
Es conserva en bon estat, a una alçada d’1,40 m, el mur del costat nord-oriental, d’uns 19 m de longitud i 80 cm de gruix, que tanca en l’angle de ponent emmarcant el perímetre de l’edifici. A l’interior s’endevinen restes de parets mig colgades, sense que es pugui apreciar cap connexió entre elles. Aproximadament al centre de tot el recinte hi ha les restes d’un gran mur que pel costat nord queda ben delimitat (a uns 8,20 m de distància del mur exterior).
El tipus d’aparell constructiu és format per carreus lleugerament escairats, d’unes mides que oscil·len entre 33 × 40 cm i 77 × 27 cm, disposats en filades regulars sobreposades i lligats amb un morter molt argilós, i utilitzant la tècnica del reble. És possible que els murs fossin de tapiar a la part superior, fet que explicaria la presència d’una potent capa d’argila sedimentada, i l’escassetat de pedra i obra constructiva.
Cal suposar que en algun moment aquest edifici havia estat cobert per un embigat de fusta i teules si s’ha de jutjar per les nombroses restes de teula que es veuen a la superfície.
Els únics materials trobats en superfície són fragments de ceràmica de pasta carbassada, poc compacta i amb desgreixant de quars de mida mitjana, datable del segle XI, i de fragments de ceràmica de cuita reductora (primera meitat del segle XII) en menor nombre.
Amb tota seguretat aquesta edificació devia correspondre a un nucli d’hàbitat, un mas aïllat o casa forta de la qual s’ha perdut el nom i la constància.
Per la ceràmica apareguda (segles XI-XII), per les característiques constructives, i pel tipus d’estructura, podem situar aquest establiment civil de caràcter fortificat entre els segles XI (possiblement anterior) i inici del XII, en què es devia abandonar l’hàbitat com a tal. Unes excavacions arqueològiques permetrien precisar-ne la cronologia, i alhora conèixer la distribució i la lògica d’aquests hàbitats rurals alt-medievals tan poc estudiats i definits avui en dia. (JRB)
Bibliografia
- Coll-Roig, 20, abril de 1987, pàg. 33