Resultats de la cerca

Entre el final del segle IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al segle XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al segle XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al segle XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll, tingueren arxius…

Tot i que en alguns casos aquest procés arrencà al s XI, en realitat no fou fins ben avançat el s XIII que adquirí una certa concreció jurídica La creació d’un espai físic dedicat a arxiu fou un procés lent, ja que inicialment se seguí la pràctica d’aplegar els documents més essencials en còdexs o cartularis La proliferació de llibres copiadors data ja del s XIII, alguns dels quals eren veritables còdexs que reunien els privilegis, com és el cas de Puigcerdà, Solsona, Girona, Barcelona, Cervera, Tàrrega o Manresa Sembla que els documents més rellevants es guardaven a les arques de privilegis…

Disposà de les seccions d’excavacions, laboratori, biblioteca especialitzada, publicacions i museu El SIP i el seu Museu de Prehistòria de València esdevingueren dues entitats inseparables L’integraren Lluís Pericot, aleshores catedràtic a la Universitat de València, com a sotsdirector, F Ponsell, M Jornet i G Viñes, a més de S Espí, com a capatàs reconstructor Inicialment, s’installà en uns locals del Palau del Temple, llavors seu de la Diputació Al final del 1927 es traslladà a les sales daurades del Palau de la Generalitat, fins el 1950 Les excavacions arqueològiques començaren en llocs…

La varietat de les exigències climàtiques, geogràfiques, econòmiques, demogràfiques, sociològiques, etc, i la variació d’aquestes exigències al llarg del temps ha produït una gran quantitat de tipus de casa, des de les formes elementals, sovint temporals o provisionals, com és ara la cabana i la barraca , pròpies del medis rurals o suburbials, fins al palau , el castell , la villa , el casal , pròpies de les classes privilegiades Segons el medi en què es troba, hom distingeix la casa rural , que en la seva forma aïllada ha produït la màxima varietat de tipus, de la casa urbana , de tipus i…

Els Països Catalans se situen als marges actuals de la mar Catalano-balear i del golf del Lleó, a la Mediterrània occidental Tots dos sectors enllacen amb la conca Algero-provençal, que s’estén entre Àfrica, el S de la península Ibèrica, les illes Balears, Còrsega i Sardenya Durant el Neogen s’estructurà, a grans trets, la distribució de les mars i els continents que coneixem actualment Efectivament, després d’una etapa compressiva ocorreguda al Paleogen, durant la qual es formaren les unitats alpines, va iniciar-se una època de distensió, amb la formació de grans falles normals que van…

Tremis visigòtic amb la probable representació de l’emperador Justinià I, segle VI MHCB/AF/AHC-JC-RF Els experts en la matèria, com Miquel Crusafont i Sabater, que seguirem en aquestes ratlles, distingeixen tres etapes en la història de la moneda visigòtica La primera correspon a l’època en què els visigots es van establir a Aquitània i hi van fundar el regne de Tolosa Llavors van encunyar sòlids i trients 1/3 del sòlid d’or, a imitació de les peces romanes dels emperadors d’Occident Valentinià III, Majorià, Livi Sever i d’Orient Zenó, Basilisc, dels anys 425-491 Aquest numerari va circular…

L’any 206 aC, l’emperador Qin Shi Huangdi fou enterrat a Xi’an, capital del seu imperi, en companyia d’un fabulós exèrcit de terra cuita 6 000 soldats i cavallers de mida natural, tots diferents i reproduïts en detall Era un digne seguici per a qui havia aconseguit unificar per primer cop sota un sol poder tot el territori xinès, des del desert d’Ordos fins al delta del Xijiang, des de Sichuan fins a la mar Qin reuní regnes i senyorius, però també posà les bases, menys cruentes, d’una altra concertació la dels quatre dominis culinaris xinesos, pilar indiscutible de l’ulterior univers cultural…

Escut de l’almirall Roger de Llúria, Lo art y modo del blasó , Bde Llupià, 1498 BC Lluís IX, rei de França, organitzà una croada a Egipte el 1249-50, que se saldà amb un fracàs la seva política d’aliances amb tàtars, armenis i georgians resultà escassament operativa i el mateix rei i tot el seu exèrcit van ser capturats Egipte passà a ser controlat pels mamelucs, el sultà dels quals, Baybars, aconseguí d’erradicar a poc a poc els estats croats També a Bizanci es produí un retrocés de les posicions franceses arran de la batalla de Pelagònia el 1259 i la recuperació de Constantinoble, dos anys…

La geografia Els seus límits són la mar a l’E al N la serra de les Agulles, últim punt del sistema ibèric, que la separa de la Ribera Baixa a l’E, el massís del Mondúber i la serra Falconera, últims punts de les serres bètiques valencianes, que la separen de la Ribera Alta i la Costera al NW i de la Vall d’Albaida a l’W i SW i al S, la serra de la Safor marca la ratlla amb el Comtat i la Marina Alta La comarca és formada per la vall del riu Xeraco al N, que dona lloc a la Valldigna, entre la serra de les Agulles al N i les muntanyes de la Valldigna al S, i el curs baix del riu d’Alcoi, que…