Resultats de la cerca

Fou deixeble del seu germà Emil a Mannheim, i completà la seva formació al Conservatori de Leipzig i al Mozart-Stifftug de Frankfurt Recomanat per J Brahms, anà a Viena, on estudià amb G Nottebohm, i després a Karlsruhe, amb O Dessoff i V Lach ner El 1880 començà a treballar com a assistent a Magúncia, i sis anys més tard, ajudat per H von Bülow, aconseguí la plaça de professor de contrapunt i composició al Conservatori de Frankfurt El mateix 1886 fou nomenat kapellmeister de la Meiningen Hofkapelle del duc de Sachsen-Meiningen, moment en què inicià gires per Europa i l’Amèrica…

Estudià ciències polítiques i el 1986 anà als EUA a ampliar estudis, on obtingué un màster de la Universitat de Georgetown Els anys següents treballà en diverses institucions internacionals regionals dedicades a promoure la cooperació, l’estabilitat i el desenvolupament a l’Amèrica Llatina, entre les quals el Banc Interamericà de Desenvolupament i la Fundació Arias per a la Pau i el Progrés Humà Durant el mandat de José María Figueres Olsen fou viceministra 1994-96 i ministra 1996-98 de seguretat pública i cap de diversos òrgans dedicats a la lluita contra el narcotràfic Elegida…

Pensionat per la ciutat de Girona estudià a Montpeller, on tingué cura de les plantacions del Jardí Botànic 1818 El seu estudi Monographie des Rumex, précédée de quelques vues générales sur la famille des Poligonnées 1819, elaborat sota la direcció de Félix Dunal, és una de les primeres monografies de gèneres realitzades segons els principis del mètode natural d’Augustin Pyrame de Candolle El 1844 fundà a Lloret de Mar la Torre Llunàtica coneguda posteriorment per Torre Campderà, que fou un dels primers establiments catalans dedicats al tractament científic dels malalts mentals És autor de…

En acabar els estudis a l’École des Chartes de París, el 1874, entrà a la Bibliothèque Nationale i hi catalogà manuscrits Més endavant ensenyà literatures estrangeres a Alger i al Collège de France Des del 1885 fou secretari-tresorer de l’École des Chartes fins el 1907 Fou també director-adjunt i director d’estudis de l’École Practique des Hautes Études Molt influent entre els hispanistes francesos, publicà un gran nombre de treballs sobre llengua i literatura catalana i castellana Cal remarcar-ne, a més d’abundoses ressenyes crítiques, aparegudes sobretot a Romania , els capítols …

Pere Bellver i Llop Vila-real 1768-València 1826, deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare 1810, deixà l’art El fundador del llinatge fou, però, el seu germà, l’obscur imaginaire Francesc Bellver i Llop València -, pare de Francesc Bellver València 1812-90, de Marià Bellver Madrid 1817-76 i de Josep Bellver Àvila 1824-69, que treballaren preferentment a Madrid, dedicats al gènere monumental i a la imatgeria religiosa L’artista més notable d’aquesta família fou el fill d’aquest Francesc, Ricard Bellver i Ramon Madrid 1845-1924, de talent precoç…

Monjo benedictí i teòric de la poesia concreta, sonora i cinètica Des de l’any 1945 se centrà en la recerca dels grafismes tipogràfics L’any 1951 començà els seus estudis a la Universitat de Sant Anselm de Roma i tres anys més tard publicà la seva tesi sobre la llibertat a Sartre Els anys seixanta realitzà diversos escrits sobre poesia espacial, concreta i tipogràfica internacional, entre els quals destaquen els dedicats a l’obra de Burroughs i Allen Ginsberg, o els d’art autodestructiu i poesia concreta en De Melo i Sartre Durant aquests anys realitzà poemes visuals amb…

Estudià amb Julián Bautista i Roberto García Morillo Fou membre de l’Asociación de Jóvenes Compositores de Buenos Aires, conductor de programes de ràdio i televisió, crític musical, organitzador de cicles dedicats a la música i hi exercí també com a docent L’any 1991 rebé el premi Santa Clara d’Assís, i el 1994 fou distingit per l’Associació d’Art i Cultura Aquell mateix any estrenà al Teatro Colón la seva obra Comme les Saisons i diversos cicles vocals Ha realitzat conferències al seu país i als Estats Units, i ha publicat crítiques i comentaris musicals en diversos diaris i…

Amb una trajectòria artística vinculada en bona part a la del seu germà gran, el també pianista Aloys Kontarsky , dedicà una part important de la seva activitat concertística a la música contemporània Estudià piano a la Hochschule für Musik de Colònia amb Else Schmitz-Gohr i música de cambra amb el violoncellista Maurits Frank Des de la meitat de la dècada dels cinquanta i fins a la meitat dels setanta formà duet de piano amb el seu germà Aloys, amb el qual, el 1955, guanyà el primer premi del Concurs Internacional de la Ràdio Bavaresa, a Múnic Tots dos tingueren un protagonisme molt destacat…

La revista, que té per subtítol Miscellània de l’Alt Camp , publicà el primer número el maig del 1982 Especialitzada en temàtica local i comarcal, té com a objectiu crear un espai obert per donar sortida a tots aquells treballs en relació directa o indirecta amb la comarca de l’Alt Camp Conté estudis i investigacions de caràcter científic història, llengua i literatura, memòries, etc Per això, al llarg dels anys de publicació, els Quaderns anaren creant diferents seccions internes, com per exemple “Quaderns de natura”, “Quaderns d’arqueologia”, “Quaderns d’història”, “Quaderns de geografia…

Ha centrat la seva recerca en el comerç mediterrani baixmedieval, fent especial esment en l’expansió comercial catalana i les relacions amb l’islam Feu els estudis de filosofia i lletres secció d’història a la Universitat de Barcelona i assistí als cursos d’història de Catalunya que Ferran Soldevila del qual se’n declarà deixeble impartí als Estudis Universitaris Catalans L’any 1984 presentà la seva tesi doctoral sobre la condició fronterera de la Corona d’Aragó amb l’islam Des del 1989, és investigadora del CSIC i, des del 1999, cap del Departament d’Estudis Medievals de la Institució Milà i…