Resultats de la cerca

A més de la documentació pròpia, derivada de l’activitat científica de l’Institut i dels seus membres i del funcionament administratiu, disposa de documentació externa, de gran importància i poc coneguda Es tracta d’arxius privats donats a l’Institut pels seus titulars o pels seus descendents D’aquests fons es destaquen els següents Arxiu Esteve Terrades i Illa, format per notes manuscrites, fotografies, correspondència i documents administratius Arxiu Lluís Nicolau d’Olwer, que ha rebut un tractament arxivístic acurat i els seus documents resulten de gran utilitat per a conèixer la rica…

Comprenia, a més, el Museu d’Indústries Populars Museu Etnològic 1942, el Museu d’Història de la Ciutat 1943 i la Comissaria Municipal d’Excavacions 1948, amb jurisdicció dins el perímetre romà de Barcelona Les tres últimes institucions se'n separaren el 1957 i esdevingueren autònomes, i l’Institut mantingué el seu caràcter d’arxiu amb seccions documentals, cartogràfica, fotogràfica, numismàtica, etc, hemeroteca i biblioteca, a la seu de la Casa de l’Ardiaca N'han estat directors, successivament, A Duran i Sanpere, Pere Voltes i Bou, J Sobrequés i M Condomines Des del 1998…

Estudià al liceu francès de Kabul El 1984 fugí del seu país i demanà asil polític a França, on es doctorà en comunicació audiovisual Dirigí diversos documentals sobre el seu país d’origen, entre els quals trobem Zaher Shah, le royaume de l’exil 2000, A fghanistan 2002, i Terre et cendres 2004, premiada a Canes, i basada en la seva primera novella del mateix títol 2000, escrita en persa Són escrite també en aquesta llengua les dues següents novelles Les mil cases del somni i del terror 2002 i El retorn imaginari 2005 La seva quarta novella, escrita en francès, Syngué Sabour Pierre…

Donada una base de dades informatitzada, hom hi pot accedir per via telefònica des de qualsevol terminal connectat a l’ordinador que la contingui la cerca és assistida i facilitada pel sistema conversacional software de consulta de què són dotats Actualment, les bases de dades s’han anat agrupant en xarxes documentals i també han estat creats centres distribuïdors host que les comercialitzen Les primeres xarxes foren creades als EUA, i foren seguides per les de la República Federal d’Alemanya, la Gran Bretanya, el Japó i França Per a l’àmbit europeu hi ha la xarxa Euronet, que té una base…

Les primeres quatre sèries són de deu novelles cadascuna, les quals corresponen als anys 1873-75, 1875-79, 1898-1900 i 1902-07, respectivament la cinquena, formada només per sis novelles, correspon als anys 1908-12 Cadascuna té els seus protagonistes, situats en circumstàncies històriques diferents nacionalisme antinapoleònic, lluites entre liberals i absolutistes, primera guerra Carlina, època de pronunciamientos anterior a la Revolució del 1868 i Restauració del 1875 Les dues darreres sèries reflecteixen el pessimisme de l’autor quant a veure instituïda una vida política regenerada El…

L’església de Santa Magdalena, unida a la leproseria de Santa Magdalena, situada originàriament a l’horta del Valira, fou donada al final del segle XVI al convent de Sant Agustí, que hi construí la nova església dedicada a sant Agustí Possiblement una prospecció arqueològica d’aquest edifici podria aportar informació sobre la primera construcció, de la qual, d’altra banda, no es tenen notícies documentals fins a arribar al 1347, en què, gràcies als estudis realitzats sobre els testaments d’aquest any, l’església de Santa Magdalena apareix com a beneficiària de nombrosos llegats testamentaris…

Aquesta capella, que ja no apareix en la relació de capelles de la parròquia de Ribera feta pel visitador episcopal l’any 1758, és situada al marge esquerre del riu de Cardós, prop del poble de Ribera, en un terreny on hi ha un nucli d’enterraments segons les troballes efectuades No tenim notícies històriques d’aquesta església, de dubtosa filiació medieval, ateses les característiques de les restes conservades Tanmateix, la presència d’un nucli d’enterraments palesa un origen medieval que contribueix a complicar el panorama de la situació eclesiàstica de la Vall de Cardós en època alt-…

Malauradament no es tenen notícies documentals d’aquesta capella, ni del seu terme, que, a la darreria del segle XV era ja un lloc despoblat, integrat al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbò, i que comprenia els antics llocs de Castellarnau, Romadriu, Colomers i Serret En la visita pastoral del 1758 i en el Plan Parroquial del 1904, en el terme de Burg consta la capella de Santa Magdalena, referència a l’actual capella sota aquesta advocació que es conserva al terme de Farrera, però que no podem assegurar que sigui la successora de la primitiva església de la Ribalera,…

Tot i la manca de referències documentals, la seva història s’associa a la del veí castell de Toralla, que des del segle XII és troba en mans de la família homònima, feudatària dels comtes de Pallars L’any 1163 el cavaller Alamany de Toralla, penedit pels danys que havia infringit a l’església de Santa Maria d’Organyà, li féu donació de tot l’honor que posseïa “ in kastrum de Torallola ” Al primer terç del segle XVII Torallola consta, al costat de Toralla, Serradell i altres, com un domini de Lluís de Toralla, dins la sots-vegueria de Pallars L’any 1831 n’era titular la família Orteu