Resultats de la cerca

En les seves novelles de temàtica nacional i social, pessimistes i tràgiques, predominen personatges que sacrifiquen llur felicitat pel benestar públic o per la lluita contra els ocupants de Polònia La seva primera narració fou Rozdziobią nas kruki, wrony ‘Ens tornaran els corbs, les cornelles’, 1896, seguida per les novelles Syzyfowe prace ‘Els treballs de Sísif’, 1898, Ludzie bezdomni ‘Gent sense llar’, 1900, Popioły ‘Cendres’, 1904, Wierna rzeka ‘El riu fidel’, 1912 i Przedwiośnie ‘Alba de la primavera’, 1925 i els drames Sułkowski 1910, Róża 1909, Uciekła mi przepióreczka ‘…

Féu costat a l’aixecament polonès 1830, collaborà amb els demòcrates radicals i preparà amb Bakunin un aixecament contra Àustria Condemnat a mort 1849, li fou commutada la pena per 18 anys de presó, i fou amnistiat el 1857 Acusat de treballar per a la policia secreta austríaca, abandonà Bohèmia l’any 1872 i es traslladà a Dresden Impulsor de la cultura txeca i teoritzador de la seva literatura en diverses obres, fou autor, dins el corrent romàntic, de narracions, novelles històriques, drames i llibrets d’òpera de Smetana entre els quals La núvia venuda Contribuí també a la…

Voluntari durant la Primera Guerra Mundial, fou ferit greument i després esdevingué pacifista Conegué Max Weber i fou amic de Kurt Eisner Formà part del Partit Socialdemòcrata Independent d’Alemanya i fou president dels comitès de treballadors, pagesos i soldats de Baviera 1918 Intervingué en l’intent d’insurrecció de Munic, fou empresonat durant cinc anys i s’exilià el 1933 Sis anys després se suïcidà La seva obra és de tipus expressionista i es caracteritza per la protesta contra la guerra Hinkemann , 1924 i contra qualsevol forma de violència Fou autor de drames, de manifests…

Conreà sobretot l’estudi històric i literari cal esmentar-ne Philipp II oder Religion und Macht ‘Felip II o religió i poder’, 1931 i Der Dichter vor der Geschichte ‘El poeta davant la història’, 1944 Fou autor, així mateix, d’assaigs filosoficoreligiosos com Gedanken des Friedens ‘Pensaments de la pau’, 1946 Publicà també reculls de poesia com Sonette 1939 i Die neuen Türme ‘Les noves torres’, 1946, narracions, entre les quals cal destacar Der Tröster ‘El conhortador’, 1934, i drames com Der grosse Verzicht ‘La gran renúncia’, 1950 Durant el nazisme hom li prohibí de publicar i…

Llicenciat en lleis i en filosofia i lletres, collaborà, a Madrid, en El Diario Español i El Gobierno Afiliat al partit constitucional, fou director del seu òrgan, El Diario de Valencia , i diputat 1881 i 1904 i governador civil d’Astúries i Huelva Escriví els sainets Els bessons de Sedaví , en collaboració amb Joaquim Balader 1876, estr 1875,  La gallina del veïnat 1876, Pepa la bonica , i, en castellà, les comèdies Dos para dos i Entre marido y mujer , i els drames La campana del suplicio i Las culpas de los padres 1889 És autor d’unes semblances de polítics valencians,…

Periodista, es dedicà a l’ensenyament i fou director del Diario de Mataró Adoptà sovint temes històrics i religiosos en llegendes, novelles curtes El hermano del mártir, o El catolicismo en España , 1890, i sobretot drames i altres peces de teatre, a vegades de caràcter efectista, en castellà Carlos de Viana , 1889, en versió catalana el 1929 La cruz de hierro , 1886 Entre mi hijo y mi honra , 1882 Carlos el Hechizado , 1890, i en català Lo mas maleït , 1888 L’anell de la morta , 1895 El naixement del Messies , 1911 El secret , 1917 L’escàndol , 1929 Escriví poemes també en castellà…

Estudià filosofia i lletres i medicina, i fou metge de la seva vila natal Publicà Ecos del alma 1890, Armonías marianas 1883, La tradición y la vida de los pueblos i El genio de la ciencia 1888, reflex de la seva profunda fe religiosa És autor d’alguns drames La estrella de la Rábida , La Pilarica i de l’assaig La novela moderna , contra la novella naturalista Obtingué la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat 1895, per L’arpa llemosina , i deixà alguns sainets inèdits Bibliografia Ferrer, E 1981 “Contribució a l’estudi de la ideologia de la Renaixença Joan Baptista…

Fill del tinent coronel d’infanteria Rafael de Llança i de Valls-Morera Llicenciat en dret fou, pel seu matrimoni 1849 amb Concezione Pignatelli d’Aragona e Belloni, duc de Solferino, marquès de Coscojuela de Fantova i comte del Castell de Centelles Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts i ocupà càrrecs a l’ajuntament i a la Diputació de Barcelona En collaboració amb Manuel Tamayo y Baus escriví el drama històric Centellas y Moncadas 1850, així com altres drames que no publicà Mantingué una llarga i significativa correspondència 1846-65 amb Francesc Pi i Margall, conservada,…

De formació autodidàctica, collaborà en diverses publicacions periòdiques com ara La Barretina , La Creu del Montseny , Lo Pensament Català , Cu-cut i Bon Seny , entre d’altres És autor de peces teatrals moralitzadores que es representaren en societats catòliques, amb repartiment exclusivament masculí Destaquen Furor pessebrista 1897, estr 1896, el monòleg en prosa L’home roig 1913, estr 1910, L’hostal de la serena s d, inclosa en la collecció “Lectura Popular”, la comèdia de costums La mort de l’avi 1898, estr 1897 i els drames Lo roure centenari 1897, El castell de Montsoliu…

A Viena treballà a la Neue Freie Presse fins el 1907, any que es traslladà a Berlín Allí, el 1912, fundà el teatre Komödienhaus La seva producció literària és molt abundant i comprèn, entre d’altres, més de seixanta obres escèniques drames, llibrets per a òperes i operetes La més coneguda d’aquestes produccions teatrals és l’òpera Tiefland , adaptació de Terra Baixa , d’Àngel Guimerà Lothar partí d’una traducció italiana que, a instàncies del director de l’Òpera de Dresden Ernst von Schuch, modificà considerablement, i la música fou encomanada a Eugen d’Albert L’obra, estrenada…