Resultats de la cerca
Es mostren 3812 resultats
Trygve Haavelmo
Economia
Economista noruec.
Estudià a la Universitat d’Oslo, on treballà fins el 1933 sota la direcció de Ragnar Frisch i, després d’una estada als EUA, hi fou professor de 1948 a 1979 Dedicat a l’econometria, elaborà mètodes matemàtics per a la predicció econòmica, entre els quals destaca el principi que porta el seu nom sobre la relació lineal exacta entre les dues variables d’un model econòmic de dues equacions en funció d’una tercera variable Entre les seves obres destaquen The Probability Approach in Econometrics 1944 i Study on the Theory of Economic Evolution 1954 Premi Nobel d’economia 1989
Ernest Lluch i Martín
Historiografia catalana
Economista, polític i historiador.
Vida i obra Llicenciat 1961 en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, tingué el mestratge de Jaume Vicens i Vives, Jordi Nadal i Oller i Fabià Estapé i Rodríguez les seves influències intellectuals foren tant clàssiques François Quesnay, John Stuart Mill, Karl Marx, Joseph Alois Schumpeter com contemporànies Manuel Sacristán, Pierre Vilar, Albert O Hirschman, Paolo Sylos Labini Amplià els seus estudis a l’École Pratique d’Hautes Études, a París, on treballà sobre el pensament econòmic del grup Chez Guillaumin-Journal des Economistes i la seva influència a Espanya Els anys…
invent
Economia
Idea, esbós o model basat en una combinació nova dels coneixements científics, per a dissenyar un dispositiu, un producte, un procés o un sistema nou o perfeccionat, i que consisteix en el plantejament i la resolució d’un problema.
El concepte d’invenció és més restringit que el d’innovació, ja que aquesta va més enllà, i acaba amb la posada al mercat de la invenció Estrictament, l’origen de la tecnologia és precisament en l’invent, i no en els coneixements científics Només es pot descobrir el que ja existeix en canvi, només es pot inventar el que no existeix, com, per exemple, una màquina nova La invenció pot ser primària nou concepte científic, secundària utilització pràctica d’un nou producte o procés o terciària millora, situada sempre en l’ordre tècnic, exogen a l’espai econòmic, mentre que la innovació se situa en…
Maurice Herbert Dobb
Economia
Economista britànic.
Professor a Cambridge des del 1924 i dirigent del partit comunista Criticà la teoria ortodoxa, tot absorbint-ne elements, en les seves obres Magyes 1926, Political Economy and Capitalism 1937 i Theories of Value and Distribution 1973 Estudià l’economia soviètica i defensà, pels volts dels anys trenta, la racionalitat econòmica del socialisme centralitzat Economic Theory and Socialism , 1955 En un nivell analític treballà sobre la transformació dels valors en preus i models de creixement Economic Growth and Planning , 1960 El treball Studies in the Development of…
John Richard Hicks
Economia
Economista britànic.
Professor a Manchester 1938-46 i a Oxford 1946-52, fou premi Nobel d’economia 1972, juntament amb K Arrow Situat dins l’òptica de la teoria neoclàssica, reelaborà l’exposició de l’equilibri general de Walras i expressà les condicions teòriques necessàries per a mantenir-lo estable, que resultaren, però, molt allunyades del comportament real del mercat En l’obra Value and Capital 1939 es recullen les seves principals aportacions teòriques Altres obres seves són Theory of Wages 1932, Contribution to the Theory of the Trade Cycle 1950, Capital and Growth 1965, Capital and Time 1973, …
Milton Friedman
Milton Friedman
© Fototeca.cat
Economia
Economista nord-americà.
Es graduà el 1932 a la universitat de Rutgers en matemàtiques i economia, i el 1946 es doctorà a la universitat de Chicago on fins a la jubilació 1983 desenvolupà la seva carrera acadèmica i on encapçalà el corrent de pensament econòmic oposat al keynesianisme escola de Chicago La teoria sorgida de la seva anàlisi de les fluctuacions del valor del diner, i les repercussions d’aquest en els preus i l’activitat econòmica en general, coneguda amb el nom de monetarisme, el portà a propugnar la desregulació dels mercats, a criticar l’intervencionisme i a negar que hi hagués una relació inversa…
memòria
Economia
Relació de les despeses fetes en una dependència, un negociat, etc, en un període econòmic.
estructura econòmica
Economia
Conjunt d’elements d’un espai econòmic la relació dels quals caracteritza cada realitat econòmica.
estalvi
Economia
Part de la renda d’un país, en un exercici econòmic, no despesa en consum.
Aquesta part de la renda, malgrat haver estat distribuïda a les famílies en forma de sous, interessos, beneficis, etc o a l’estat com a imposts per l’aparell productiu d’un país, no hi retorna en forma de despeses de béns i serveis Les empreses tampoc no distribueixen a les famílies i a l’estat la totalitat dels ingressos obtinguts L’estalvi pot ésser, doncs, de caràcter privat , quan el fan les empreses o les famílies, o públic , si prové de la renda no despesa per l’estat El sistema financer posa a disposició de les empreses els estalvis per a dur a terme l'acumulació Una part de l’estalvi…
monetarisme
Economia
Corrent del pensament econòmic que atorga una importància fonamental al diner en les fluctuacions econòmiques.
Enfront de la interpretació keynesiana keynesianisme de la determinació del nivell d’utilització dels recursos, que posava l’èmfasi principal en els aspectes reals de l’economia i que preconitzava la utilització de la despesa pública fiscal, s’ha produït darrerament una reactualització del paper de l’oferta monetària en la determinació del nivell d’activitat El cap de fila d’aquest corrent, l’economista nord-americà Milton Friedman, tot i destacant la importància de l’oferta monetària, recomana una política monetària “neutra” per part de l’estat, per tal d’impedir que els terminis entre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina