Resultats de la cerca
Es mostren 460 resultats
Cortes de Pallars
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents.
Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall del Xúquer, riu que travessa l’extens terme d’oest a est, profundament engorjat avenc del Xúquer bo i dividint-lo en dos grans sectors el sector meridional, gairabé del tot ocupat pel gran altiplà de la mola de Cortes, i el sector septentrional, que la serra de Martés separa de la Foia de Bunyol, altiplà estructural mola de l’Albeitar, mola del Moro molt més dessecat per les rambles del Ral i Seca L’engorjat del Xúquer és aprofitat per a la central hidroelèctrica de Cortes de Pallars o Rambla Seca, amb una potència installada…
Castell de la Bisbal del Penedès
Art romànic
Les primeres notícies històriques de la Bisbal del Penedès coincideixen amb el període de la primera expansió comtal A la primeria del segle XI, en el testament d’Adalbert del 1011, s’esmenta el lloc com a ipso Episcopal entre les confrontacions del terme d’Albinyana El 1032 i el 1037 es documenta l’indret com a parada que dicunt Episcopalem El castell que seria erigit més tard, no és esmentat fins al 1330, data en què n’era castlà Guillem I Salbà Els Salbà foren els senyors del terme No és gratuït insistir sobre la importància de la família bisbalenca dels Salbà, ja que, en les…
Castell de Múnter (Muntanyola)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’emplaçament del castell, erigit dalt la punta d’un dels turons testimoni M Catalán El castell s’aixeca dalt un petit puig, situat al costat de l’església de Sant Esteve de Múnter, enfront del km 45 de la carretera N-141 de Manresa a Vic És a uns 200 m de la carretera i s’hi arriba per una carretera asfaltada modernament Aquest castell figura en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit, full 37-13 332 x 34,9 —y 36,8 31 tdg 349368 Història Aquest castell es troba a la part oriental de l’actual terme de Muntanyola Després d’uns inicis foscos i potser lligats amb…
orde militar
Història
Cristianisme
Institució religiosomilitar creada a partir de la fi del segle XI per defensar els pelegrins que anaven a Terra Santa a lluitar contra els infidels.
Els seus membres eren a la vegada monjos i soldats, que vivien sota una regla amb els tres vots clàssics de pobresa, obediència i castedat, a què solien unir el quart vot perpetu de lliurar-se a una guerra santa contra els infidels Foren acceptades i estructurades per l’església al principi del segle XII i cal considerar-los originats en l’esperit de croada que per aquest temps informava la cristiandat Eren un exèrcit permanent, enfront dels croats, que ho eren només temporalment Es fonamentaven en la idea del miles Christi , defensada per sant Bernat, segons el qual el monjo que mor lluitant…
monestir d’Arles

Claustre del monestir d'Arles
© Jaume Ferrández
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria d’Arles) del Vallespir, dins l’actual vila d’Arles que es formà al seu redós.
El monestir fou erigit vers l’any 785 per Castellà, monjo emigrat de terres ocupades per musulmans Primer fou establerta en uns antics banys termals d’època romana els Banys d’Arles i es titulà Santa Maria de Vallespir Obtingué diversos preceptes carolingis d’immunitat entre els anys 820 i 881 L’any 858 l’abadia fou saquejada per pirates normands i pels sarraïns Al començament del segle X abandonà els antics banys i hom l’establí a l’indret actual A l’època comtal fou molt afavorida pels comtes de Cerdanya i de Besalú A mitjan segle XI tingué una etapa de crisi per les…
Torre de Puigfarner (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situació Cisterna de l’edifici defensiu excavada a la roca en forma de trapezi Hom hi pot observar encara la perforació que era utilitzada per al desguàs F Junyent-A Mazcuñan La torre es troba al municipi d’Aguilar de Segarra S’havia aixecat dalt un petit turó recobert d’alzines, que es dreça al costat del mas Puigfarner, pagesia situada entre els masos de l’Estrada i del Trullàs, en una zona planera i conreada, estesa a la banda sud-occidental del terme, integrada, físicament, malgrat pertànyer administrativament al Bages, a la Segarra Calafina Long 1°33’45” — Lat 41°42’50” Hom hi va des de…
Santa Maria d’Avià

Església de Santa Maria d’Avià
© Fototeca.cat
Església
Església i antiga parròquia del poble d’Avià (Berguedà), al SE del poble.
L’edifici L’edifici, erigit en un paratge planer voltat de rouredes i pinedes, és un notable exemplar romànic, refet al segle XII i restaurat en 1970-73 El temple consta d’una sola nau capçada per un absis semicircular d’alçada i amplada gairebé similars a les de la nau Cobreix la nau una volta de canó de mig punt reforçada per dos arcs torals, i l’interior queda illuminat per quatre finestres, una oberta a l’absis, dues al mur sud i una a l’oest Totes quatre finestres, de doble esqueixada, presenten la mateixa estructura dos arcs de mig punt —l’extern adovellat i l’intern…
vescomtat de Fesenzaguet
Geografia històrica
Territori feudal de Gascunya, amb capital a Mauvesin, erigit el 1163 per a Bernat d’Armanyac (mort vers el 1192), nebot i fill adoptiu del comte Bernat IV d’Armanyac.
Revertí als comtes d’Armanyac el 1403
ducat de Nemours
Història
Títol senyorial erigit en paria el 1404 i concedit pel rei de França al rei Carles III de Navarra, en canvi de renunciar als comtats d’Évreux, Xampanya i Brie.
A la seva mort 1425, sense fills mascles, revertí a la corona, i fou tornat a concedir el 1462 a Jaume d’Armanyac mort el 1477, comte de la Marca i de Castres, en ocasió del seu casament amb una cosina Lluïsa d’Anjou-Maine de Lluís XI Llur fill i successor en el ducat, Lluís d’Armanyac 1473 — Cerignola, Pulla 1503, comte de Guisa, acompanyà Carles VIII de França en l’expedició d’Itàlia Nomenat virrei de Nàpols 1501 i cap de l’armada d’ocupació, fou vençut i mort al camp de batalla pel Gran Capità, cap de l’exèrcit de Ferran II de Catalunya-Aragó Revertí a la corona en morir sense fills, i…
monestir de Sant Salvador de la Vedella
Monestir
Petit monestir benedictí, al marge esquerre del Llobregat, a l’extrem septentrional del municipi de Cercs (Berguedà), prop de Fígols Vell.
L’edifici L’església i la rectoria o antic monestir es troben sobre un característic penyal, que emergeix com un illot a la capçalera del pantà de la Baells, que ha negat el poble i una important colònia obrera de les mines de Fígols que s’havia format al seu voltant L’església és la part més important que es conserva de tot el conjunt monacal Correspon a una construcció del segle XII i consta d’una sola nau rectangular de mides reduïdes, coronada per un absis semicircular, amb dues absidioles laterals molt poc marcades a l’exterior La nau és coberta per una volta de canó apuntada L’absis,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina