Resultats de la cerca
Es mostren 1386 resultats
Albarells

Campanar de l'església de Sant Martí d'Albarells
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi d’Argençola (Anoia), situat a uns 610 m d’altitud dalt d’un tossal, a la dreta de la riera de Santa Maria i de la carretera de Barcelona a Lleida, englobat amb Porquerisses.
Les primeres notícies històriques sobre el castell corresponen a l’any 986 L’església de Sant Martí d’Albarells, existent ja al segle XI, fou renovada el 1615 té una nau i dues capelles laterals i el campanar s’alça al costat esquerre Havia estat església parroquial, però la parroquialitat va passar a Santa Maria del Camí Veciana Al final del segle XII hi havia un molí paperer, el més antic documentat a Catalunya 1113 Correspon al lloc de Brenneros esmentat el 1031, propietat del prior i després abat de Montserrat
Enrique Fernández Viola
Futbol
Futbolista i entrenador.
Interior esquerre que jugà al FC Barcelona 1934-36 procedent del Nacional de Montevideo Disputà 39 partits oficials, marcà 22 gols i fou finalista de Copa 1936 Fou vuit vegades internacional amb l’Uruguai i guanyà una Copa Amèrica 1935 També disputà tres partits amb la selecció catalana La Guerra Civil estroncà la seva trajectòria esportiva Com a entrenador, dirigí el FC Barcelona 1947-50 i guanyà dues Lligues 1948, 1949, una Copa Eva Duarte 1948 i una Copa Llatina 1949 Fou el seleccionador de l’Uruguai en una Copa del Món 1962
xoc de cúpula
Patologia humana
Varietat de xoc de la punta del cor que es troba en la hipertròfia del ventricle esquerre.
La mà que palpa rep la sensació que una bola o un globus dur ve a topar contra ella
escut
Història
Arma defensiva consistent en una làmina de metall, cuir o fusta, que hom portava al braç esquerre.
Els escuts grecs eren circulars, mentre que els romans eren rectangulars Al començament de l’edat mitjana eren de fusta amb el centre de metall Les illustracions revelen que a Catalunya, a l’època comtal, eren usades dues menes d’escut el rodó, adequat per a lluitar a peu, i el d’ametlla guerrers de la Bíblia de Rodes i dels segells eqüestres dels comtes de Barcelona, propi per a la lluita a cavall Ambdues modalitats persistiren al segle XIII, en què aparegué també el de forma ogival les corretges amb què l’escut era subjectat al braç ja rebien llavors el nom de maniple Al s XIV les…
La Palma del Condado
Esplenomegàlia
Patologia humana
L’ esplenomegàlia consisteix en l’augment de la grandària de la melsa Hi ha persones que tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que hi hagi cap trastorn que ho justifiqui En la gran majoria dels casos, però, l’esplenomegàlia constitueix una manifestació de diversos trastorns que la poden originar, especialment alteracions hematològiques L’augment de la grandària de la melsa pot ésser degut a diversos trastorns no hematologies com ara cirrosi hepàtica, mononucleosi infecciosa o paludisme Entre les malalties de la sang que poden causar esplenomegàlia cal destacar les anèmies…
filacteri
Judaisme
Cadascuna de les dues bandes de pergamí emprades, des de l’exili fins avui, pels jueus en les oracions del matí dels dies no festius.
Els filacteris tefillin contenen inscripcions de la Torà Un, el més llarg —dividit en quatre compartiments—, hom se'l posa al front, i va lligat al cap, i l’altre —que conté els mateixos passatges en un sol pergamí—, al plec del braç esquerre perquè sigui prop del cor i baixa fins a la mà Aquest costum és degut a una interpretació literal d’un passatge bíblic que recomana, metafòricament, de tenir la llei al cor i a la memòria i dur-la a la mà com a senyal Jesús blasmà l’ús de filacteris com a ostentació buida d’esperit
escoftàlmids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels pleuronectiformes, de cos romboidal arrodonit, molt alt i més o menys comprimit.
Tenen la boca grossa, amb dents petites, corbes i punxegudes a les maxilles, i els ulls sempre al cantó esquerre El cos és recobert d’escates petites i cicloides L’aleta dorsal té la major part dels radis ramificats i comença molt a prop de la boca Les aletes pectorals són desiguals, les pèlviques tenen la base molt estreta i no són unides a l’anal Tots són marins i bentònics S'alimenten d’invertebrats i, les espècies més grosses, de peixos Alguns són molt apreciats al mercat, com el rèmol, que viu a la Mediterrània
Crisant Bosch i Espín
Futbol
Futbolista.
Fou conegut com Tin Bosch Ingressà en el CE Júpiter 1924-25 i posteriorment en el Terrassa FC 1926-27 Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1928-43, equip amb el que guanyà dues copes d’Espanya 1929, 1940 i quatre campionats de Catalunya 1929, 1933, 1937, 1940 Jugà com a davanter i extrem esquerre 129 partits a primera divisió i fou un dels pioners de l’inici de la Lliga, en la qual debutà a la tercera jornada, el 24 de febrer de 1929 Fou vuit vegades internacional La temporada 1945-46 entrenà el primer equip de l’Espanyol
,
Fernando Navarro Corbacho
Futbol
Futbolista.
Lateral esquerre, el 2000 passà a l’equip filial del Futbol Club Barcelona, on alternà partits amb el primer equip, amb el qual debutà a primera divisió a l’octubre del 2001 La temporada 2003-04 fou cedit a l’Albacete, i retornà al club blaugrana la temporada següent, al final de la qual signà contracte amb el Mallorca, on jugà tres temporades 2005-08 Posteriorment fitxà pel Sevilla Fou campió de Lliga amb el Barça 2005 i de Copa amb el Sevilla 2010 Internacional juvenil, dues vegades amb la selecció absoluta, es proclamà campió de l’Eurocopa amb la selecció espanyola 2008
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina