Resultats de la cerca

Des del 1187 fou subjecte a l’orde de Calatrava i, com aquesta, professava la regla del Cister En conquerir Alfons IX la vila d’Alcántara, el 1212, la lliurà a l’orde de Calatrava perquè hi fundés un convent que fos cap d’aquest orde fora de Lleó El 1218, el mestre de Calatrava, Martín Fernández, i el de San Julián del Pereiro, Nuño Fernández, establiren un acord pel qual el primer lliurava al segon la vila d’Alcántara i tots els béns de l’orde en el regne de Lleó a canvi de quedar l’orde del Pereiro sotmès a la visita del de Calatrava Des d’aleshores començà a ésser anomenat…

Estudià a la Universitat Tècnica de Stuttgart 1955-57, a la Universitat de París 1958-59 i a la Universitat Ludwig Maximilians, a Munic, on obtingué el diploma de física 1961 i el doctorat 1965 Fou professor a l’Institut de Química Física de la Universitat Tècnica de Hanover 1968-73, del qual és director, professor convidat en diverses universitats nord-americanes i director del departament de química física de l’Institut Fritz-Haber de l’empresa Max Planck de Berlín 1986-2004, on és professor emèrit Les seves investigacions, iniciades a la dècada de 1960, establiren les bases…

Bé que notícies més antigues sembla que li atribueixen la major part del territori valencià, durant el s III aC i les primeres fases de l’ocupació romana s II i I aC n'ocupava la part central El límit nord podia correspondre a la serra d’Almenara, puix que Sagunt era dels edetans, i la Plana, dels ilercavons El límit meridional corresponia al curs final del Xúquer, atès que Xàtiva pertanyia als contestans La frontera interior és incerta Sovint ha estat suposat que s’estenien també, a través del Maestrat i dels Ports, a la zona de l’Ebre mitjà, cap a Saragossa, però es tracta d’una confusió…

Després d’haver estat expulsats de Brandenburg el 178 pels gots i els eslaus, els alamans s’establiren a la regió del Main i a la dreta del Rin Toparen successives vegades amb els romans fins que, en fracassar llur temptativa d’establir-se a Alsàcia, foren vençuts a Argentoratum Estrasburg per Julià 357 i per Valentinià 453 Finalment, Clodoveu, rei dels francs, els derrotà 496 i es possessionà de llurs territoris A partir d’aquesta data, els alamans passaren pràcticament a dependre dels francs Aquest fet fou palès amb Carlemany i, més tard, amb Lluís el Germànic, el qual, després…

Els alans foren coneguts pels grecs i els romans amb el nom de sàrmates sàrmata Cap al 350 dC foren sotmesos pels huns i emigraren, en part, juntament amb els germans, cap a l’oest, especialment vers la península Ibèrica i Àfrica El 406, els alans assaltaren, juntament amb els sueus, la frontera romana del Rin per Magúncia, travessaren les Gàllies i entraren a la península Ibèrica pels passos occidentals del Pirineu 409 S'establiren, potser com a “federats” de l’Imperi Romà, a les províncies de Lusitània i Cartaginesa Foren derrotats pels visigots menats per Vàlia, el 418 i una…

Resident a Barcelona, actiu i documentat entre el 1538 i el 1581, fou companyó de Pere Flamenc i, juntament amb Fermí Granollers i el ’mestre fuster’ Antoni Carbonell, amb la supervisió del canonge Pere Alberc i Ferrament, bastiren el gran orgue actual de la seu barcelonina entre el 1538 i el 1540 Al final d’aquest mateix any, els tres orgueners establiren contracte per al de Santa Maria del Pi, també de Barcelona El 1548, amb Jaume Picó, construí l’orgue de l’església dels Sants Just i Pastor de la mateixa ciutat, instrument que serví de model al de la parroquial de Caldes de Montbui 1552…

El castell de Vergós Guerrejat, al límit sud-est de l’actual municipi d’Estaràs, com molts altres del seu sector, formava part en els seus orígens del comtat de Berga La referència més antiga d’aquest castell és de l’inici del segle XII En el testament de Berenguer de Puigverd del 1103 es constata que aquest noble tenia les castlanies de Santa Fe, en nom de Berenguer Ricard, i la de Vergós, en nom d’Hug Arnau Des del començament del segle XII també es fa esment d’una família que havia adoptat el patronímic de Vergós Bertran i Ermessenda, senyors d’Altet, en el seu testament de l’any 1117,…

És una gran albufera de prop de 14 km de N a S i 7 d’E a W, amb una profunditat sempre inferior a 5 m La superfície, aproximadament piriforme, presenta irregularitats, com les Dindilles, a l’E de l’illa sorrenca del Dos, i, ja en aigües llenguadocianes, la badia del Paurell La comunicació amb la mar, que manté el nivell hídric i la salinitat, és regulada pels graus del Sant Àngel, al N del Barcarès, i de Leucata, al NE Entre un i altre hi ha una llarga fletxa sorrenca, veritable lido , recentment agençat amb vista al turisme Allí s’ha establert, a més d’una carretera excellent, la…

Vers el 1354 la comunitat s’installà prop del Palau Menor, d’on passaren el 1357 al convent de Sant Pere Màrtir, establert a l’antic mas Bissanya, prop de les Drassanes El 1371 s’establiren dintre la ciutat, a la casa d’en Porta, fins que el 1423 passaren a l’antic convent augustinià de Santa Eulàlia del Camp dels anomenats frares del sac, situat prop de la plaça de Santa Anna, el qual adoptà el nom de Santa Maria de Montsió El convent fou ampliat, respectant l’antiga església i el claustre gòtics La comunitat fou reformada el 1568 i continuà residint a Montsió fins a l’…

Constitueix la zona costanera del golf de Bòtnia Comprèn els län de Västerbotten i Norrbotten, a Suècia i, a Finlàndia, l’antiga Bòtnia Oriental Pohjanmaa els lääni de Vaasan, Oulun i Lapin És formada per roques cristallines i dipòsits glaciofluvials, i ha emergit del golf de Bòtnia des del final de l’última glaciació a causa de moviments isostàtics És drenada pels rius Ume, Skellefte, Pite, Lule i Kalix, a Suècia i el Torne —que fa de frontera—, Kemi, Kiimingi, Oulun, Siika, Pyhä, Kala, Lesti, Perho, Lapua i Kyrö, a Finlàndia El clima hi és molt fred, amb una estació vegetativa de durada…