Resultats de la cerca
Es mostren 2133 resultats
Necròpoli propera al mas Albesa (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Necròpoli formada per, almenys, catorze sepultures, cinc de les quals són excavades a la roca les restants foren fetes amb lloses És situada al cim d’un petit pujol, a l’extrem d’un serrat proper al mas Albesa o Obesa de la parròquia de Viver Aquesta necròpoli figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 00,9 —y 43,3 31 TDG 009433 Sepultura de lloses situada a migjorn de la necròpoli Cal destacar la forma com s’acaba el peu d’aquesta tomba J Bolòs Sepultura de lloses molt estreta Hi manca la llosa de…
convergència econòmica europea
Economia
Procés d’apropament de les economies dels estats membres de la Comunitat Europea per a aconseguir llur integració i constituir la unió econòmica i monetària d’Europa.
Els criteris aplicats per a reduir els diferencials entre els estats són el dèficit públic inferior al 3% del PIB relació entre deute públic i PIB inferior al 60%, la inflació en relació als tres estats millors, diferencial d’1,5%, la taxa d’interès del deute públic a cinc anys diferencial de 2% i les taxes de canvi dins la banda estreta del sistema monetari europeu Els tres primers criteris són referits a l’any anterior al pas a la tercera fase el quart, als dos anys anteriors Uns programes de convergència per estats estableixen les mesures a prendre
Robert Irving
Música
Director d’orquestra anglès.
Estudià al New College i al Royal College of Music d’Oxford, i el 1935 debutà amb l’Oxford University Opera Club Després de la Segona Guerra Mundial fou nomenat director de l’orquestra de l’Òpera Escocesa, que conduí entre el 1946 i el 1949 Posteriorment dirigí l’orquestra del Ballet del Sadler’s Wells 1949-58 i la del New York City Ballet 1958-78, on establí una estreta collaboració amb G Balanchine Tots dos van presentar un programa especial dedicat a I Stravinsky 1972 Dirigí arreu d’Europa i dels EUA, i realitzà nombrosos enregistraments fonogràfics
xoriguer
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 34 cm, que té les parts superiors de color castany rogenc, les inferiors ocràcies, amb taques negres formant llistes verticals, les puntes de les ales negrenques i una llista vertical fosca sota cada ull.
El mascle té el pili, el clatell i els costats del cap de color gris blavenc, les parts superiors tacades de negre i la cua d’un color gris blavenc, amb una estreta franja blanca a l’extrem i una de negra i més ampla al damunt La femella té les taques de les parts superiors de color bru negrenc, formant franges, i la cua de color vermell grisenc amb franges negres estretes, llevat la de l’extrem, que és ampla S'alimenta d’insectes grossos, moixons i petits mamífers Habita a gairebé tot Euràsia i Àfrica És comú als Països Catalans
síndrome del cromosoma X fràgil
Biologia
Medicina
Anomalia genètica provocada per l’expansió d’una repetició del trinucleòtid CGG i un lloc fràgil en el braç curt del cromosoma X (Xq27.3), dins el gen FMR-1.
També anomenat síndrome de Martin-Bell , es caracteritza per retard mental dels individus afectats, cara allargada i estreta, mentó sobresortint, orelles grans i mida testicular augmentada Afecta 1 de cada 1 250 homes i 1 de cada 2500 dones, però el retard mental només afecta el 30% de les dones i el 80% dels homes Els individus normals tenen fins a 50 repeticions del trinucleòtid CGG en el gen FMR-1 i els afectats en tenen més de 200 Es considera que els individus que en tenen entre 50 i 200 són portadors de l’anomalia
Piauí
Divisió administrativa
Estat del NE del Brasil.
La capital és Teresina Ocupa la part est de la conca del Parnaíba Des de l’estreta franja litoral el terreny s’alça en terrasses vers l’altiplà interior, més sec i àrid que el litoral La vegetació és de caatinga i algunes clapes de bosc tropical Poc poblada 10,7 h/km 2 est 1995, una quarta part s’agrupa a les ciutats les més importants són Teresina i Parnaíba, port principal Conreus de cotó i, on és possible el regadiu, arròs i canya de sucre Ramaderia extensiva d’ovelles i cabres Energia hidroelèctrica a Esperantina i Cachoeira Dourada al riu Parnaíba
eolina
Música
Joc de l’orgue i de l’harmònium.
En l’orgue és tant un joc de llengüeta lliure 8' com un joc labial obert i de talla estreta pedal de 16', o manual de 8’ o 4' La versió anglesa, que porta el nom d’eolina celeste, té els tubs construïts en fusta El timbre de l’eolina és dolç i suau, com és propi de l’orgue romàntic Fruit de l’orgueneria germànica del principi del segle XIX, més tard s’estengué al centre d’Europa i a Amèrica En l’harmònium, conegut també amb el nom d’arpa eòlica, apareix com a joc complementari 8', 4’ o 2'
Casa nadiua de Pau Casals

Aspecte del primer pis on el pare feia els classes de música
© Casa nadiua de Pau Casals
Museu
Museu dedicat a Pau Casals, instal·lat en la seva casa natal, al centre del Vendrell.
Inaugurada la rehabilitació de l’edifici el 1998, el museu conserva l’ambient d’una casa de família humil del final del segle XIX A la planta baixa es pot seguir la infantesa del músic relacionada amb la vila a través de fotografies i dos instruments musicals molt significatius que marcaren la seva carrera algun la carbasseta i la gralla Una escala arran de la porta estreta de l’entrada condueix als dos pisos que la família Casals ocupava Al primer pis el pare feia classes de música, i al segon, només amb dues habitacions, vivia la família
la Barraca d’Aigües Vives

Safareig de la Barraca d'Aigües Vives
© Carolina Latorre Canet
Llogaret
Llogaret de la Ribera Alta, situat a la vall d'Aigüesvives, al peu de la serra de les Agulles, al límit dels termes municipals d’Alzira i de Carcaixent.
La població ha passat de 808 habitants el 1960 140 a Carcaixent i 668 a Alzira a 771 habitants el 1965 125 i 646, respectivament i a 1125 el 1981 641 i 484 respectivament Hi passa la carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i té estació del ferrocarril de via estreta de Carcaixent a Alacant Fou fundat el 1784 pels augustinians del veí convent d'Aigüesvives la carta de poblament és del 1796, els quals li donaren el nom de Santa Maria d’Aigüesvives L’església, consagrada el 1873, depèn de la parròquia de Carcaixent
escoftàlmids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels pleuronectiformes, de cos romboidal arrodonit, molt alt i més o menys comprimit.
Tenen la boca grossa, amb dents petites, corbes i punxegudes a les maxilles, i els ulls sempre al cantó esquerre El cos és recobert d’escates petites i cicloides L’aleta dorsal té la major part dels radis ramificats i comença molt a prop de la boca Les aletes pectorals són desiguals, les pèlviques tenen la base molt estreta i no són unides a l’anal Tots són marins i bentònics S'alimenten d’invertebrats i, les espècies més grosses, de peixos Alguns són molt apreciats al mercat, com el rèmol, que viu a la Mediterrània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina