Resultats de la cerca

L’epicarpi és de color groc, i el mesocarpi, blanquinós i comestible, tant fresc com confitat és ric en sucre, fibra, calci i fòsfor L’endocarpi és dur, cilíndric, i té un solc longitudinal N'hi ha nombroses varietats, agrupades en dos tipus bàsics els dàtils grossos, blancs i sucrosos, i els petits, secs i amb poc sucre Per dessecació i mòlta hom n'obté farina Són la base de l’alimentació en els estats productors, com l’Aràbia Saudita, Egipte, Líbia, l’Iran i l’Iraq A causa de les temperatures poc tropicals, la producció de dàtils als Països Catalans ocupa una àrea més…

Doctorat a Madrid, s’especialitzà en química cerealista i farinografia Professor de l’Institut d’Agroquímica de València i director del Laboratori d’Investigació Cerealista del CSIC 1947, fou becat per aquesta institució per a introduir les modernes tècniques de control de qualitat del blat i la farina a l’Estat espanyol Membre d’Honor de l’Escola Francesa de Molineria 1972 i corresponent de l’Associació d’Investigació Cerealista d’Alemanya 1958, el 1955 fundà l’Associació Espanyola d’Investigació Cerealista Autor de nombrosos treballs especialitzats, s’interessà també per la història de la…

Propietari de la fàbrica farinera El Progreso de Sant Martí de Provençals 1914-25, comprada i refundada el 1888 pel seu pare Ramon Rovira i Casanella  Jorba, Anoia 1836—Barcelona, Barcelonès 1914, cofundador i vocal de l'Associació General de Propietaris de la Muntanya de Montjuïc 1900 Fou president de l'Associació de Fabricants de Farina de Barcelona 1922-24, membre de la Cambra de Comerç, del Foment del Treball Nacional i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, entre d'altres Membre de la Lliga Regionalista, fou escollit regidor i tinent d'alcalde de l'antic…

La presència d’insectes i àcars en els aliments i els residus químics dels plaguicides que s’utilitzen per a controlar-los són dos dels problemes sanitaris més importants que actualment afecten els productes elaborats per la indústria agroalimentària Durant el període de postcollita, hi ha diverses espècies d’insectes i àcars que ataquen les primeres matèries i els aliments elaborats Es tracta d’espècies cosmopolites, la dispersió de les quals es dona a través del comerç internacional Entre les més importants es troben lepidòpters com les arnes, coleòpters com el corc de l’arròs o l’escarabat…

La ciutat, de forma circular, presenta una estructura radial, de superfície molt extensa, amb carrers rectilinis i edificis baixos És el mercat del Campo de Calatrava i el centre comercial de la producció agrària de La Mancha vinícola i olivarera La indústria deriva de l’agricultura oli, farina Nus de comunicacions ferrocarril i carreteres Fou fundada el 1255 per Alfons X de Castella, amb el nom de Villa Real La seva situació al bell mig de la senyoria de l’orde de Calatrava fou motiu d’una lluita permanent amb aquest orde, la qual cosa produí fins i tot la destrucció de Ciudad…

Les fórmules de les colònies són molt diverses, tant pel grau alcohòlic que pot variar entre 80 i 90, com per les essències que acompanyen les dues esmentades de flor de taronger i de romaní, sobretot, però també, entre d’altres, d’espígol, de pell de taronja, d’arangí, de poncem i de farigola En algunes fórmules intervenen també aiguanaf, aigua-ros i àdhuc aigua del Carme Les més antigues aigües de Colònia s’obtenien macerant en alcohol fi algunes de les primeres matèries vegetals, destillant i afegint al destillat les altres essències Perquè desenvolupessin plenament les seves qualitats,…

L’adob a l’alumini permet d’obtenir pells blanques, de tacte fi i suau, però té el gros desavantatge d’ésser fortament hidrolitzable, molt poc resistent a l’acció de l’aigua més que un adob veritable, ha d’ésser considerat un pseudoadob Una sal d’alumini natural, l' alum de Roca , és la substància mineral que de més antic fou utilitzada per a l’adob de les pells L’adob amb alum fou emprat pels aluders i pellissers i els seus ingredients eren, a més de l’alum, farina, rovell d’ou, sal i aigua Les pells obtingudes eren blanques, amb el tacte suau característic de l’adob a l’alumini…

El sector septentrional del terme, format per terrenys sedimentaris i travessat pel riu, és pla Cap al sud s’eleva en una sèrie de turons La major part del territori és ocupat per pinedes, garrigues i brolles Les terres de conreu ocupen 342 ha, 77 de les quals són de secà 62 ha de cereals, 11 d’ametllers, garrofers i oliveres El regadiu, base de l’economia local, ocupa 269 ha, les quals reben l’aigua del Segura a través de la séquia de l’Alquibla, a la dreta del riu, i de la séquia vella d’Almoradí, a l’esquerra Els conreus principals són les hortalisses i els cítrics Hi ha granges avícoles…

Es troba a l’ altiplà de l’Alforí , lleugerament ondulat i estès entre el planell de la Replana, a l’W de la serra d’Ontinyent al S i els contraforts de la serra Grossa al N És drenat pel barranc de Gorgorróbio a la capçalera del riu Clariano i per la rambla de Fontanars a la capçalera del riu de Cànyoles A la part més muntanyosa, hi ha més de 3000 ha de terreny forestal pineda i matollar, sobretot Predomina el secà, que produeix cereals, vinya, oliveres i melons Les terres, relativament repartides, són majoritàriament conreades per propietaris La ramaderia bestiar oví, cabrú i porcí, l’…

És un revulsiu que era emprat antigament com a excitant del centre respiratori i del cor