Resultats de la cerca
Es mostren 903 resultats
diftèria
Veterinària
Malaltia típica dels ocells (exceptuats els aquàtics) que consisteix en l’aparició de membranes falses en les mucoses, sobretot en la mucosa faríngia.
Els símptomes d’aquesta malaltia són febre, dispnea, inapetència, tos i ronc nasal La mucosa bucal s’inflama i és recoberta d’un exsudat groguenc que es pot estendre a les cavitats nasals i a les parpelles, les quals manté tancades La diarrea es verdosa Hom ataca aquesta malaltia per mitjà de la vaccinació específica
parotiditis
Patologia humana
Inflamació aguda o crònica de la paròtide.
Poden ésser primitives o secundàries a una altra malaltia, o bé postoperatòries La més important de les primitives és la parotiditis aguda epidèmica o galteres, produïda per un mixovirus i caracteritzada per febre, símptomes generals d’infecció i tumefacció de la glàndula És una malaltia benigna que evoluciona en una setmana i deixa una immunitat duradora
enteritis
Veterinària
Procés inflamatori molt corrent en els animals, especialment en els bòvids i els èquids, que són atacats per un bacil (Mycobacterium paratuberculosis) que produeix una enteritis paratuberculosa greu, crònica i infecciosa, acompanyada de diarrea i d’aprimament, que duu a la mort.
Les enteritis del bestiar solen anar acompanyades de gastritis, i tenen moltes causes, les més corrents de les quals són l’excés d’aliment, l’avitaminosi, els fongs, els bacteris i les deficiències en la nutrició La diarrea, la set, la pèrdua de la gana, la febre i els mals de ventre intermitents en són els símptomes més destacats
bestiar cabrú
Ramaderia
Bestiar integrat per cabres, bocs i cabrits.
El bestiar cabrú, poc productiu però molt resistent, és explotat en regions muntanyoses i pobres, i va lligat a una agricultura de caire extensiu És criat normalment en règim de pastura, bé que també s’adapta a l’estabulació Les malalties més freqüents que l’afecten són la febre de Malta, la caquèxia aquosa, diverses enterotoxèmies i la glossopeda
endometritis
Patologia humana
Procés inflamatori d’origen infecciós localitzat a l’endometri.
Es pot produir després d’un part, d’un avortament provocat i, no tan sovint, a partir de la vagina per un mecanisme ascendent Els símptomes principals són febre moderada, cefalàlgies, exsudació purulenta i irritació i coïssor dels genitals externs Pot evolucionar donant complicacions greus locals abscés uterí, metrorràgies, salpingitis, flebitis pelviana o a distància peritonitis, septicèmies
Frederic Castells i Ballespí
Metge.
Fill de Martí Castells i Melchor Exercí a Lleida i a Barcelona Estudià els aspectes mèdics i socials de la prostitució Dirigí la Revista de Higiene y Policía Sanitaria 1889, que havia fundat, i el Boletín de la Academia de Higiene 1893 Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar
rickèttsia
Biologia
Bacteri paràsit intracel·lular dels vertebrats, del gènere Rickettsia, que té un cicle natural en què intervenen artròpodes hematòfags (com les puces).
Pertany a un grup que presenta formes de bacils i de cocs Es tenyeixen bé amb colorants bàsics i són gramnegatius Per la reacció de Feulgen s’evidencien cossos de cromatina que contenen ADN i ARN Tenen una paret cellular que conté àcid muràmic —i, en certes espècies, una membrana lipoica interior—, sensible al lisozim En micrografies electròniques de talls ultrafins hom hi reconeix la paret i la membrana cellulars i una regió nuclear Es multipliquen per una divisió transversal Al laboratori, hom les cultiva en el sac vitellí de l’embrió de pollastre, puix que el cultiu in vitro presenta força…
Verola
Patologia humana
La verola és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, que ha causat importants estralls a la humanitat fins fa poques dècades, però que ha estat erradicada del planeta, gràcies a les massives campanyes de vaccinació antiverola arreu del món L’últim cas de verola fou registrat l’any 1977 a Somàlia L’agent etiològic del trastorn era el virus de la verola , virus de grans proporcions —en relació amb altres virus—, pertanyent a la família Poxviridae L’hàbitat natural del virus era l’organisme de les persones malaltes, que, mitjançant les secrecions respiratòries i salivals, podien…
alveolitis al·lèrgica extrínseca
Patologia humana
Síndrome clínica, també anomenada pneumonitis per hipersensibilitat, ocasionada per reaccions immunològiques a nivell del pulmó com a conseqüència de la inhalació de diversos al·lèrgens, en especial fongs i proteïnes derivades d’animals.
És una malaltia professional de grangers, treballadors de la malta, cultivadors de bolets, etc en què els allèrgens inhalats i els corresponents anticossos formen complexos immunes que determinen una inflamació en el pulmó, localitzada sobretot als alvèols Si la reacció és aguda , es produeix tos, dispnea, febre i malestar Si la reacció és crònica es produeix un quadre d’insuficiència respiratòria crònica
Jaume Isern i Gener
Metge.
Ingressà en l’exèrcit durant la guerra del Francès, i actuà com a metge militar en les lluites dels anys 1820 i 1823 Prestà servei a Barcelona durant l’epidèmia de la febre groga Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, que li premià una Memoria sobre las enfermedades venéreas 1845 Escriví altres obres mèdiques i algunes traduccions
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina