Resultats de la cerca

Els símptomes d’aquesta malaltia són febre, dispnea, inapetència, tos i ronc nasal La mucosa bucal s’inflama i és recoberta d’un exsudat groguenc que es pot estendre a les cavitats nasals i a les parpelles, les quals manté tancades La diarrea es verdosa Hom ataca aquesta malaltia per mitjà de la vaccinació específica

La verola és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, que ha causat importants estralls a la humanitat fins fa poques dècades, però que ha estat erradicada del planeta, gràcies a les massives campanyes de vaccinació antiverola arreu del món L’últim cas de verola fou registrat l’any 1977 a Somàlia L’agent etiològic del trastorn era el virus de la verola , virus de grans proporcions —en relació amb altres virus—, pertanyent a la família Poxviridae L’hàbitat natural del virus era l’organisme de les persones malaltes, que, mitjançant les secrecions respiratòries i salivals, podien…

Pertany a un grup que presenta formes de bacils i de cocs Es tenyeixen bé amb colorants bàsics i són gramnegatius Per la reacció de Feulgen s’evidencien cossos de cromatina que contenen ADN i ARN Tenen una paret cellular que conté àcid muràmic —i, en certes espècies, una membrana lipoica interior—, sensible al lisozim En micrografies electròniques de talls ultrafins hom hi reconeix la paret i la membrana cellulars i una regió nuclear Es multipliquen per una divisió transversal Al laboratori, hom les cultiva en el sac vitellí de l’embrió de pollastre, puix que el cultiu in vitro presenta força…

Poden ésser primitives o secundàries a una altra malaltia, o bé postoperatòries La més important de les primitives és la parotiditis aguda epidèmica o galteres, produïda per un mixovirus i caracteritzada per febre, símptomes generals d’infecció i tumefacció de la glàndula És una malaltia benigna que evoluciona en una setmana i deixa una immunitat duradora

Les enteritis del bestiar solen anar acompanyades de gastritis, i tenen moltes causes, les més corrents de les quals són l’excés d’aliment, l’avitaminosi, els fongs, els bacteris i les deficiències en la nutrició La diarrea, la set, la pèrdua de la gana, la febre i els mals de ventre intermitents en són els símptomes més destacats

El bestiar cabrú, poc productiu però molt resistent, és explotat en regions muntanyoses i pobres, i va lligat a una agricultura de caire extensiu És criat normalment en règim de pastura, bé que també s’adapta a l’estabulació Les malalties més freqüents que l’afecten són la febre de Malta, la caquèxia aquosa, diverses enterotoxèmies i la glossopeda

Es pot produir després d’un part, d’un avortament provocat i, no tan sovint, a partir de la vagina per un mecanisme ascendent Els símptomes principals són febre moderada, cefalàlgies, exsudació purulenta i irritació i coïssor dels genitals externs Pot evolucionar donant complicacions greus locals abscés uterí, metrorràgies, salpingitis, flebitis pelviana o a distància peritonitis, septicèmies

Fill de Martí Castells i Melchor Exercí a Lleida i a Barcelona Estudià els aspectes mèdics i socials de la prostitució Dirigí la Revista de Higiene y Policía Sanitaria  1889, que havia fundat, i el Boletín de la Academia de Higiene  1893 Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar

És una malaltia professional de grangers, treballadors de la malta, cultivadors de bolets, etc en què els allèrgens inhalats i els corresponents anticossos formen complexos immunes que determinen una inflamació en el pulmó, localitzada sobretot als alvèols Si la reacció és aguda , es produeix tos, dispnea, febre i malestar Si la reacció és crònica es produeix un quadre d’insuficiència respiratòria crònica

Ingressà en l’exèrcit durant la guerra del Francès, i actuà com a metge militar en les lluites dels anys 1820 i 1823 Prestà servei a Barcelona durant l’epidèmia de la febre groga Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, que li premià una Memoria sobre las enfermedades venéreas 1845 Escriví altres obres mèdiques i algunes traduccions