Verola

La verola és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, que ha causat importants estralls a la humanitat fins fa poques dècades, però que ha estat erradicada del planeta, gràcies a les massives campanyes de vaccinació antiverola arreu del món. L’últim cas de verola fou registrat l’any 1977 a Somàlia.

L’agent etiològic del trastorn era el virus de la verola, virus de grans proporcions —en relació amb altres virus—, pertanyent a la família Poxviridae. L’hàbitat natural del virus era l’organisme de les persones malaltes, que, mitjançant les secrecions respiratòries i salivals, podien contagiar la malaltia. Les manifestacions, que es presentaven després d’un període d’incubació de 9 a 13 dies, s’iniciaven bruscament amb febre intensa, esgarrifances, dolor lumbar i vòmits. Cap al segon dia, apareixia una erupció cutània característica, a base de petites màcules, o taques vermelloses, que progressivament es transformaven en pàpules o petites tumoracions, vesícules i posteriorment pústules o vesícules que contenien un líquid tèrbol i purulent. L’exantema s’iniciava a la cara i el cuir cabellut, i més endavant s’estenia al coll, el tronc i les extremitats. Durant la fase pustulosa de l’exantema se solien produir complicacions, com sobreinfeccions bacterianes a la pell, la sang, els pulmons, l’encèfal o el pericardi, que sovint resultaven mortals. Si el malalt sobrevivia a aquesta fase, cap al dotzè dia de l’inici de l’exantema les pústules s’assecaven i es desprenien en forma de crostes, originant una coïssor intensa. Després de la dessecació de les lesions, a les zones cutànies afectades quedaven cicatrius definitives. Paral·lelament, la febre i els dolors remetien.

El trastorn es tractava de forma simptomàtica, amb compreses fredes i repòs al llit, per atenuar els dolors i la febre, tot i que en les darreres èpoques s’administraven antibiòtics per tal de prevenir sobreinfeccions bacterianes.

El vaccí antiverola, preparat amb virus atenuats, fou el primer vaccí eficaç que es va inventar, l’any 1796. La vaccinació massiva de la població mundial es va iniciar en aquest segle, a partir del 1967, per iniciativa de l’Organització Mundial de la Salut. Les campanyes de vaccinació foren un èxit sense precedents en la història de la medicina, fins a tal punt que, el 1980, l’OMS va declarar que la verola estava completament erradicada. En l’actualitat, només hi ha quatre laboratoris a tot el món on se’n conserven virus per a la investigació o per a la preparació d’eventuals vaccins a partir d’aquests. D’altra part, l’OMS compta amb dos laboratoris on s’emmagatzemen centenars de milions de dosis de vaccins antiverola per si mai es produïa un brot epidèmic de la malaltia. Avui dia, a cap país no s’aplica aquest vaccí.