Resultats de la cerca
Es mostren 37311 resultats
litosfera
Geologia
Capa de la Terra que s’estén de la superfície terrestre fins a l’astenosfera; comprèn, doncs, tota l’escorça i una part del mantell superior.
La seva gruixària varia des d’uns 70 km sota els oceans fins a uns 150 km sota els continents És un conjunt rígid capaç de resistir elevades pressions sense deformar-se i és fragmentada en un conjunt de blocs d’extensió desigual anomenats plaques litosfèriques , segons la tectònica de plaques
Riviera
Regió
Nom donat al litoral italià del golf de Gènova des de la frontera amb l’Estat francès fins a La Spezia i que correspon a la costa de la Ligúria.
La característica dominant, principalment al sector oriental, és d’ésser una costa alta i rocallosa pel fet que les muntanyes dels Alps Marítims i els Apenins cauen sobre la mar formant-hi promontoris Hom la divideix en Riviera de Llevant i Riviera de Ponent la primera des de Gènova fins a La Spezia, i la segona a l’W de Gènova fins a Ventimiglia La bellesa del paisatge i la suavitat del clima n'han fet un dels llocs d’atracció turística i de descans més importants S'hi destaquen com a centres Bordighera, San Remo, Imperia, Santa Margherita, Rapallo i Portofino, entre altres
radiodiagnosi
Utilització, per a fins diagnòstics, de les radiacions.
En el cas dels raigs X hom els empra per llur propietat de travessar els cossos opacs a la llum els raigs són absorbits en major o menor grau segons el gruix i el pes atòmic dels cossos que travessen, i en el cas dels òrgans buits la visualització és feta per mitjà de l’ús de substàncies radioopaques o d’aire radiologia
pubèrul | pubèrula
termocauteritzar
Aplicar el termocauteri amb fins terapèutics o quirúrgics.
notació catalana
Música
Notació musical neumàtica que apareix a la regió est dels Pirineus cap al final del segle IX i perdura fins al segle XIII.
En són l’origen els neumes centreeuropeus de mitjan segle IX, arribats probablement a través d’una notació preaquitana En el primer període final del segle IX i començament del segle XI conserva un aspecte arcaic de neumes accent similar al de la notació mossàrab, d’origen parallel El període d’esplendor segles XI i XII, en canvi, es caracteritza per una diastematia molt marcada i per la forma típica del quilisme ondulat i allargassat Al segle XII la notació catalana conviu alguna vegada fins i tot en un mateix còdex amb la notació aquitana, que finalment desbanca aquella Se'n…
cirera

Cireres
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Botànica
Fruit del cirerer, arrodonit, de color vermell fosc (de groguenc fins a negrós en les diverses cultivars), dolç o amarg, comestible.
Les cireres són consumides fresques o confitades i són emprades també en la confecció de melmelades i d’alguns licors, com és ara el kirsch i el marrasquí Fruita sense mercat exterior, la producció de cireres ha romàs estancada als Països Catalans i fins ha minvat a les comarques d’especialització hortícola litoral proper a les grans ciutats o fructícola regió de Lleida, on els cirerers destorbaven la mecanització o la cura de presseguers, pomeres, pereres El cirerer resta arraconat als costers ben orientats per a la pluja, puix que continua essent arbre de secà, llevat dels regadius antics…
Entença

Armes dels Entença
Llinatge originari de Ribagorça, que anà estenent els seus dominis fins a l’Ebre.
Els Entença El primer senyor conegut de la baronia d’Entença fou Berenguer I d’Entença , que assistí al setge de Barbastre 1065 Tingué un fill anomenat Gombau I d’Entença , que tal vegada fou qui signà com a testimoni els capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV i Peronella i la unió catalanoaragonesa 1137 Juntament amb ell signà un cert Pere Mir d’Entença , que ja havia estat testimoni del testament d’Alfons el Bataller 1131 i de la confirmació, per Ramir II, de l’annexió de Barbastre a l’església de Roda 1135 descendent potser, poc o molt legítim, dels comtes de Pallars, el seu parentiu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina