Resultats de la cerca
Es mostren 1126 resultats
serra d’Albarrasí
Serra
Massís de la península Ibèrica que forma part de la serralada Ibèrica; culmina en el pic Caimodorro (1 921 m), i separa les valls del Guadalaviar i el Xúquer.
El sòl és format pel Paleozoic que aflora als eixos de màxima deformació i per margues d’origen cretaci i juràssic El massís s’ha fracturat en forma de horst d’estil juràssic és un nus hidrogràfic important Tajo, Xúquer, Guadalaviar, Jiloca Té 60 000 ha de pinedes, que pertanyen a la comunitat d’Albarrasí també hi ha roures de fulla petita i alzines Cria de bestiar de llana transhumant Explotació forestal
Sabah
Divisió administrativa
Estat de Malàisia.
La capital és Kota Kinabalu 208 484 h est 1997 Situat a l’extrem septentrional de l’illa de Borneo, és un estat muntanyós amb l’alçada màxima al mont Kinabalu 4 175 m La població 35 h/km 2 est 1997, es dedica principalment a l’agricultura arròs, tabac, cafè, mandioca, la pesca, la ramaderia i l’explotació forestal Destaquen els ports de Kota Kinabalu, Sandakan i Lubuan Fou una colònia britànica del 1881 al 1963, any que s’integrà a Malàisia
serra de Montsià
La serra de Montsià, al seu sector central, amb la mola de Godall al fons
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa al S del delta de l’Ebre, que amb la paral lela de Godall, separada per la fossa d’Ulldecona (orientades de NE a SW), forma, amb les serres valencianes d’Irta i les talaies d’Alcalà, separades també per la vall d’Alcalà, la transició entre el Sistema Mediterrani Català i el Sistema Ibèric.
El Montsià, parallel al litoral, s’alça bruscament amb el puig de Mata-redona 619 m alt, seguit cap al S per la Foradada 698 m, amb fenòmens càrstics, el pic de Montsià 764 m i la roca Roja, amb un estrep meridional que és la Serreta, que sosté la vila d’Alcanar Aquesta erecció és constituïda per calcàries cretàcies de plegament alpí, de vessants molt bruscs que faciliten l’erosió d’uns sòls prou esquelètics Per això la vegetació forestal és escassa
Seattle

Vista del centre de Seattle
Ciutat
Ciutat de l’estat de Washington, EUA, situada entre el llac de Washington i la badia d’Elliot.
De creació moderna 1852, és, des del punt de vista comercial i industrial, una de les primeres ciutats de la costa del Pacífic, situada en una regió important en riquesa forestal, mineral i amb recursos agrícoles Té refineria de petroli, construccions navals, aeronàutiques, indústries químiques, papereres i alimentàries La situació immillorable del seu port permet el comerç amb la Xina, el Japó i Alaska Centre d’ensenyament superior Seattle University fundada el 1891 Seattle Pacific University 1891, i University of Washington 1861
refugi del Serrat de les Esposes
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Riu de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
Situat al vessant nord de la serra del Moixeró, dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, a tocar de la pista forestal del coll de Pendís, a una altitud de 1511 m Refugi guardat propietat de l’Ajuntament de Riu de Cerdanya amb capacitat per a trenta persones És base d’ascensió al Moixeró 2091 m, les Penyes Altes 2279 m i el Comabona 2554 m, i punt de pas de la travessa Cavalls del Vent, que enllaça els refugis del parc natural
Pere Antoni Ventalló i Vintró
Literatura catalana
Farmacèutic i escriptor.
Publicà estudis sobre qüestions agrícoles La repoblación forestal y el eucalipto en ella , 1908 El 1868 estrenà la comèdia La muller que fa per casa Participà en els Jocs Florals del 1868, amb el sobrenom de Cantor d’Ègara , on fou premiat Publicà també les monografies Història de Terrassa, Sant Pere de Terrassa i Viladecavalls i Les antigüetats de Sant Pere de Terrassa dins l’ Àlbum monumental i pintoresc de Catalunya 1878 Era germà del metge, periodista i polític Josep Ventalló
Valcamònica
Vall
Vall de la Llombardia, Itàlia, drenada pel riu Oglio.
Els seus recursos són la ramaderia, l’explotació forestal, la mineria, la indústria siderúrgica, la producció d’energia hidroelèctrica i el turisme Com a centres principals destaquen Breno, Edolo, Darfo i Ponte di Legno Per la seva situació estratègica, entre la plana de la Llombardia i l’Europa central, fou molt disputada al llarg dels temps Després d’haver estat governada per diferents famílies, s’uní a Venècia s XV, i restà sota el seu domini fins el 1866, que fou incorporada a Itàlia
Delta Amacuro
Divisió administrativa
Territori federal de Veneçuela, que s’estén pel delta de l’Orinoco i, al sud, per la serra d’Imataca.
La capital és Tucupita 21 417 h 1971 El clima és tropical, amb temperatures mitjanes d’uns 28°C i uns 2 000 mm de pluja l’any Amb 2 h/km 2 1984, és un dels estats menys densos, amb una població guarauna que viu agrupada en rancherías practicant una economia d’autoconsum El 1924 hi fou introduïda l’agricultura, especialment a Imataca arròs, blat de moro i fruites, i l’explotació forestal des del 1945 hom explota jaciments d’asfalt i de petroli a l’àrea de la capital
Lledó d’Algars
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a la riba esquerra del riu d’Algars, que en forma el límit oriental, davant el d’Horta de Sant Joan.
La zona forestal pinedes principalment ocupa unes 500 ha El regadiu es limita a unes 17 ha hortalisses i llegums, que aprofiten l’aigua del riu Al secà hom conrea oliveres 440 ha, vinya 160 ha, ametllers 100 ha i cereals 100 ha Les activitats industrials es limiten a les derivades de l’agricultura Hi ha emigració, especialment cap a Barcelona El poble 271 h agl 1981 460 m alt és prop del riu L’església parroquial és dedicada a sant Jaume Al SW del poble hi ha l’ermita de Santa Rosa
Melfi
Ciutat
Ciutat de la província de Potenza, a la Basilicata, Itàlia, al peu del Vulture.
Centre agrícola i forestal, és també un centre turístic A causa dels terratrèmols, sovintejats, de l’antiga catedral del s XII només subsisteix el campanar i el castell normand refet el 1281 És seu episcopal Antiga capital dels normands de la Pulla s XI, mantingué una notable importància comercial mediterrània durant els s XII i XIII Possessió feudal al s XIV, fou tornada als Borbó a la fi del s XVIII És coneguda també per les Constitucions de Melfi del 1231, primer codi legal sistemàtic de l’Europa medieval
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina