Resultats de la cerca

Els ortoàcids inorgànics són coneguts, mentre que els orgànics, de fórmula general R-COH 3 , no han pogut ésser aïllats, sinó que existeixen solament en solució aquosa, en equilibri amb la forma carboxílica

Aquestes dues cambres —anomenades cambra alta i cambra baixa cambra 10— es diferencien tant per llurs atribucions com per la forma de reclutament de llurs membres En molts casos ambdues cambres frueixen de les mateixes atribucions en matèria legislativa adopció del mateix text, però n'hi ha que posseeixen certes prerrogatives en matèria financera, judicial, ratificació de tractats, nomenaments, etc A més, en els règims parlamentaris, el govern sol ésser responsable només davant la cambra baixa Així com la forma de reclutament de les cambres baixes és generalment l’…

Acostuma a ésser formada per dos pals perpendiculars cadascun d’ells en forma de doble triangle, units per llur vèrtex El seu diafragma de radiació és omnidireccional, i, per tant, hom acostuma a usar-la com a transmissor, principalment en televisió

Principis metafísics de tot ésser, la matèria és informe i determinable, i la forma n'és la determinació Els cossos així constituïts reben llurs propietats quantitatives de la matèria i llurs propietats qualitatives de la forma L’hilemorfisme, aristotèlic, pervisqué durant segles mitjançant l’escolàstica i, sobretot, el tomisme

Reducció de la tanka, forma bàsica del vers japonès, tant el nom com l’estructura provenen de la combinació del haikai , modalitat de vers burlesc també de 17 síllabes, i el hokku , fragment inicial d’un poema més llarg renga Aparegut al s XVII, en fou el primer representant important Bashō Mitjançant el haiku , el poeta evoca o suggereix sensacions i emocions de la forma més breu i concentrada possible Al s XX ha estat utilitzat per poetes occidentals i, en català, per Carles Riba

L’aigua és el medi on solen actuar aquests agents, normalment per dissolució el relleu càrstic és una forma de corrosió de les roques calcàries, com el sauló ho és del granit

En llatí, morfològicament, és un substantiu de la quarta declinació, constituït pel sufix - tu - afegit a l’arrel del verb Pot tenir la forma en - um , amb funció d’acusatiu i acompanyant ordinàriament verbs de moviment eo dormitum , ‘me'n vaig a dormir’, i la forma en - u , amb funció d’ablatiu i acompanyant adjectius que signifiquen possibilitat, facilitat, dificultat facile dictu , ‘fàcil de dir’

Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en aigua, amb una rotació específica α D 25 = +6,4° en aigua i un punt isoelèctric de 6,0, que es fonen amb descomposició a 315°C tub tancat Hom l’obté per hidròlisi de proteïnes o per reacció amb amoníac de l’àcid 2-cloro-3-metilbutanoic És emprat en medicina i com a complement de la nutrició

A causa de la seva forma és molt estable i facilita que hom en pugui rascar les parets per desenganxar-ne els precipitats Una modificació és l' erlenmeyer amb broc lateral, anomenat també matràs de Kitasato

Usats des dels primers segles cristians, n'hi ha d’argila i vidre, com les ampullae , que contenien roba xopada amb sang dels primers màrtirs de vori, com les píxides píxide del Museu de Berlín s IV d’or i argent, amb relleus, esmalts i pedreria en forma d'arqueta, com l’anomenada de Carlemany s XIII conservada a Aquisgrà o la de Sant Patllari s XV, a Camprodon Des de l’edat mitjana adoptaren les formes arquitectòniques de les esglésies romàniques, gòtiques i renaixentistes i sovint augmentaven les proporcions fins a poder contenir cossos sencers Un exemple gòtic és el del…