Resultats de la cerca

Des del 1650 visqué a Leipzig, on rebé classes d’orgue de H Scheidt El 1655 succeí a J Rosenmüller com a organista a l’església de Sant Nicolau de Leipzig Al cap de dos anys es traslladà a Dresden, on gaudí del mecenatge de Johann Georg II, elector de Saxònia, i impartí classes de clavicèmbal a la filla del príncep Malgrat la seva curta vida, gaudí de gran fama, sobretot per les seves dues colleccions de cançons, del 1657 i el 1667 respectivament, d’una a cinc veus amb acompanyament instrumental, amb les quals elevà la cançó alemanya a un grau de desenvolupament important Moltes…

Resident a Alemanya entre els anys 1973 i 1980, es donà a conèixer com a traductora literària el 1982 amb la versió de Woyzeck , de Georg Büchner, i Opinions d’un pallasso , de Heinrich Böll D’ençà d’aleshores ha traduït múltiples guions de documentals, pellícules o sèries de ficció per a TV3, catàlegs d’exposicions, articles de Der Spiegel  per a El Món  i El Temps , una vintena de títols de literatura juvenil i prop d’una cinquantena d’obres de literatura alemanya, a més de Les afinitats electives de Goethe, La metamorfosi de Kafka i diverses narracions de Stefan Zweig i…

Deixeble de Louis Persinger, perfeccionà la seva tècnica amb Michel Piastros, Paul Stassevitch i Georg Kulenkampff Debutà a deu anys a la seva ciutat natal amb un espectacular programa, que incloïa els concerts de F Mendelssohn, H Wieniawski i C Saint-Saëns El 1929 actuà al Carnegie Hall de Nova York i el 1932 feu la primera gira de concerts per Europa Després del parèntesi de la Segona Guerra Mundial, retornà a la seva activitat de concertista Impartí classes a la Universitat d’Indiana, la Juilliard School de Nova York i la Universitat de Michigan Fixà la seva residència a…

Arp Schnit ger Schmalenfleth, Baixa Saxònia 1648 - 1719 en fou el representant principal Després de l’aprenentatge fet al taller del seu cosí Berendt Huess a Glückstadt, s’establí a Hamburg, d’on esdevingué ciutadà el 1769 Entre els més de 150 orgues que bastí destaquen els dos d’Hamburg Sankt Nikolai 1682-87 i Jakobskirche 1689-93, i el de Sankt Ludgeri a Norden 1686-88 Fou ajudat pels seus dos fills, Johann Georg 1690-d 1733 i Franz Caspar 1693-1729, que continuaren la tasca als Països Baixos La seva influència s’estengué a Portugal i Espanya i fins i tot arribà a Moscou, i ha…

Sacerdot catòlic i professor de filosofia de la religió a Praga 1805-20, hagué d’abandonar la càtedra per les seves tendències racionalistes Oposat a l’idealisme kantià, volgué desenvolupar una filosofia científica amb la seva concepció de la lògica com a estudi de les “proposicions com a tals” o en elles mateixes ‘Sätze an sich’ en tant que quelcom objectiu, i amb la seva contribució a la fonamentació de les matemàtiques Féu estudis de les paradoxes de l’infinit descobertes per ell i formulades clàssicament per Georg Cantor Treballà també en funcions reals, convergència de…

Es matriculà al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà, on es diplomà el 1910 Es perfeccionà a la Hochschule de Berlín amb Hugo Becker i, novament a Milà, fou deixeble de composició de Giacomo Orefice A partir del 1910 inicià la carrera de solista, i sovint fou també intèrpret de música de cambra al costat d’Ildebrando Pizzetti i Arrigo Serato, a Itàlia, i d’Edwin Fischer i Georg Kulenkampff, a Alemanya i Àustria Del 1933 al 1968 fou professor de violoncel a l’Acadèmia de Santa Cecília Impartí classes magistrals a Berlín, a Salzburg i a Estocolm, al Festival d’Edimburg i a l’…

Georg Dientzenhofer Bad Aibling, Baviera 1643 — Waldsassen, Baviera 1689 construí l’església de Sant Martí de Bamberg i l’abadia de Waldsassen El seu germà Johann Leonhard Dientzenhofer Sankt Margarethen bei Flintsbach, Baviera 1660 — Bamberg 1707, projectà a Bamberg l’església i el convent de Sant Miquel i el palau anomenat Neue Residenz Johann Dientzenhofer , germà dels anteriors Sankt Margarethen bei Flintsbach 1663 — Bamberg 1726, construí la catedral de Fulda i l’església conventual de Banz, i collaborà en la construcció del palau de Pommersfelden 1711-18 Christoph…

Fill del baríton Mack Harrell 1909-1960, estudià amb Leonard Rose a la Juilliard School L’any 1960 debutà al Carnegie Hall amb la Filharmònica de Nova York Del 1965 al 1971 fou primer violoncellista de l’Orquestra de Cleveland, que dirigia Georg Szell Des del 1971 desenvolupà una important carrera com a solista La seva amplíssima discografia inclou les Suites per a violoncel sol de JS Bach, els trios per a piano, violí i violoncel de Beethoven i els concerts d’E Elgar, R Schumann, A Dvorák i C Saint-Saëns Debutà a la Gran Bretanya l’any 1975 en un concert amb la Simfònica de…

Estudià medicina a València  El 1553 obtingué una càtedra d’oratòria a la Universitat de València Després d’una estada a Càller, exercí de metge a Alcoi, i vers el 1559 acceptà una càtedra de retòrica a València Als debats del 1561 a l’entorn del pla d’estudis rebutjà les idees d’Erasme i es posicionà a favor de Ciceró, que creia superior en el camp de l’oratòria La seva Grammaticae latinae institutio 1546, tot i la rivalitat que trobà amb la gramàtica de Nebrija, fou reeditada més de quaranta vegades fins al segle XIX, trenta de les quals a Mallorca A València publicà les Tabulae 1553 de…

Començà els estudis de piano, però a deu anys quedà fascinat per l’arpa Fou alumne del Conservatori d’Estrasburg i, posteriorment, del Conservatori de Música de París, on rebé lliçons de Marcel Tournier i obtingué, a més, un primer premi 1939 L’any 1945 fou nomenat arpista de l’Orquestra de la Guàrdia Republicana i dos anys més tard ingressà a l’Orquestra de l’Òpera de París L’any 1959 passà a ser solista d’aquesta formació musical A partir del 1967 fou solista de l’Orquestra dels Concerts Colonne de París Forma part també del Quintet Instrumental de París Feu gires de concerts per Europa, en…