Resultats de la cerca

Aquesta capella és documentada l’any 969, en què l’abat Sal la del monestir de Sant Pere de Vellanega es queixà als comtes de Pallars contra Duran, que havia robat unes vaques, motiu pel qual, en concepte d’indemnització, aquest fou obligat a donar al monestir l’església de Sant Fructuós, situada dins del terme del castell de Mur Aquesta notícia permet establir un origen privat per a aquesta església En el document de dotació de l’església de Santa Maria de Mur, de l’any 1069, s’esmenten diferents terres situades prop d’altres terres de Sant Fructuós En una d’aquestes afrontacions s’…

No tenim constància documental de l’església del lloc de Collmorter, però la capella de Sant Miquel de la casa Francisco, a Collmorter, presenta traces constructives que podrien correspondre a un edifici medieval, filiació que en el seu estat actual no es pot arribar a precisar És possible, però, que aquesta capella fos l’església de Collmorter El lloc de Collmorter era de jurisdicció de la baronia de Mur i la seva església segurament pertanyia a la pabordia de Mur

Situació Les restes d’aquesta fortalesa, molt refeta al segle XV, coronen la població homònima EFS Les restes del castell coronen la població de la Guàrdia Lada, a l’est de Montoliu de Segarra Mapa 34-15 390 Situació 31TCG578059 S’hi arriba per la carretera L-214, que surt pel sud de Cervera en direcció a Rocafort de Queralt, després de superar Vilagrasseta JRG-DRR-JIR-JMT Història La primera referència d’aquesta fortalesa és del segle XI En la delimitació del terme de Cervera de l’any 1026 apareix el topònim Guardiam Grossam que molt possiblement correspon al de la Guàrdia Lada, ben…

L’antic poblat de la Guàrdia, actualment reduït a un sol mas, és inclòs dins el terme municipal de Torroella de Fluvià, documentat des de l’any 910 La seva església, dedicada a sant Feliu, també ha desaparegut Al segle XII aquesta església fou confirmada com a possessió de Santa Maria de Vilabertran any 1116 En el nomenclàtor d’esglésies del segle XIV de la diòcesi figura com a parròquia Es tracta, però, d’una interpolació, feta amb lletra que deu ésser del segle XV En les llistes de parròquies del segle XVII, aquesta església ja no hi figura L’església era situada a poques passes vers el…

Situació Façana de ponent amb l’antiga porta romànica, avui dia en desús ECSA - E Pablo L’església de Sant Jaume és situada dins el nucli poblacional de la Guàrdia dels Prats Mapa 34-16418 Situació 31TCF473847 Per a arribar-hi, cal agafar la carretera comarcal C-241, que surt de Santa Coloma de Queralt i es dirigeix vers Montblanc Uns 2 km abans d’arribar a la capital de la comarca, hi ha a mà esquerra el poble de la Guàrdia dels Prats FEB-ABC Història El lloc de la Guàrdia dels Prats es troba en un document fals que data del 1054, on apareix com a afrontació de puig de Barberà de la roca de…

Situació Absis de l’església amb decoració llombarda, la part més característica per ornamentació i conservació d’aquest arruïnat edifici ECSA - JA Adell L’església de Sant Feliu és al costat del castell de Guàrdia de Mur Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que hem indicat en la monografia anterior JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG245635 Història Malgrat el seu clar origen alt-medieval, no ens han pervingut notícies documentals directament relacionades amb la capella de Sant Feliu, que devia ja estar en ruïnes al principi de segle, car l’any 1904 no apareix en la relació de…

Aquest castell dit la Garàrdia o Geràrdia , del qual no resten vestigis, era tingut en franc alou per un llinatge de cavallers anomenats Gerard o Garardencs Al segle XII, Guillema, filla de Ramon Gerard i de Clara, el donà en franc alou a Ermengol de Vernet, el qual el restituí en feu a ella mateixa i al seu espòs Ramon Sarrier

Aquesta guàrdia tenia la missió d’informar la ciutat de Manresa i transmetre la informació a la resta del Bages, ja sigui al castell de Callús, al castell d’Or o a la guardiola de Sant Fruitós Era comunicada amb un seguit de castells i guàrdies que anaven des del castell de la Guàrdia de Montserrat, a Castellfollit i Guardiola, i les guàrdies de Coll d’Arbós, de Vallformosa El fet d’ésser al límit del terme de Manresa fa que surti esmentada en les dues delimitacions que es conserven dels termes d’aquesta ciutat El primer, del 978, que després de passar per la serra de Montcunill va seguint…

L’existència d’aquesta parròquia és documentada des del segle XI, que apareix en les relacions de parròquies del bisbat de Vic amb el nom de Guardia Lata L’any 1094 es féu un conveni entre els habitants de la parròquia de Santa Maria de la Guàrdia Lada i un sacerdot sobre les obligacions i les retribucions del clergue que havia de regir la parròquia Segons que es dedueix del document, la parròquia feia poc que s’havia acabat de fundar El 1317 consta que Bernat Guillem era rector de la parròquia, la qual tenia també com a preveres Eugeni Claret, vicari, i el clergue Guillem Prunera També hi ha…

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Roda, al lloc anomenat la Guàrdia Durant un període de temps fou una petita parròquia per passar a sufragània de Sant Pere de Roda, si bé depenia del monestir de Sant Pere de Casserres, la qual cosa motivà algun conflicte L’església de Sant Miquel és documentada l’any 1012, mentre que el lloc de la Guàrdia ho era des del 927 Abans del 1050 ja figura com a parròquia, però aquesta condició la deixà abans del 1330, puix que aquest any ja consta que no n’era Abans, l’any 1116 el bisbe de Vic, Ramon Gausfred, l’havia donada al monestir de Sant Pere de…