Resultats de la cerca

Recull la sang que provinent del ventricle dret es dirigeix devers els pulmons afuncionals en el fetus i la vessa novament en el circuit major En néixer l’individu el conducte arteriós deixa d’ésser funcional per tal com la circulació pulmonar esdevé ja necessària i s’oblitera durant els primers dies de la vida Si persisteix més temps motiva, en l’home, una de les cardiopaties congènites més freqüents, els ductus arteriosus És anomenat també conducte de Botal

L’agent econòmic determina el seu comportament d’acord amb normes, regles i valors, i també d’acord amb les relacions que manté amb altres agents Per exemple, l’ètica del treball, els principis de confiança i reciprocitat, de cooperació i competència, de solidaritat i ajuda En teoria econòmica es parla de dos agents econòmics bàsics l’individu consumidor i la unitat de producció ambdós pertanyents al sector privat, als quals alguns autors afegeixen l’estat sector públic

La hibridació té una gran importància econòmica i biològica, puix que augmenta la variabilitat genètica, permet canvis adaptatius i de comportament, etc En la segona generació la transmissió dels caràcters adquirits per la hibridació segueix les lleis de Mendel, per la qual cosa els híbrids no es poden conservar per reproducció sexual, puix que els caràcters reunits en un individu podrien segregar-se En les plantes són reproduïts asexualment per tal de conservar-ne les característiques

Comença en la fecundació en què el zigot és cèllula única i totipotent i passa per la divisió cellular intensa amb desplaçaments de cèllules i per llur diferenciació embriogènesi la segona fase mena a la maduresa sexual, que en certs animals passa per processos metamòrfics El 1884 Haeckel propugnà que l’ontogènesi reprodueix la filogènesi, és a dir, que cada individu passa —en la seva pròpia evolució— per les etapes que la seva espècie ha passat en el decurs de l’evolució biològica

Segons que hom entengui per subjecte l’individu concret o la raó humana subjecte universal, hom parla de subjectivisme pròpiament dit —en sentit pejoratiu— o bé de subjectivisme antropològic, respectivament És difícil, d’altra banda, d’establir com a subjectivisme la posició kantiana i neokantiana o fenomenologicotranscendental d’un subjecte transcendental o consciència pura, car la intenció de posicions com aquesta no és, precisament, sinó la de superar el relativisme i fonamentar l’objectivitat la universalitat i necessitat del coneixement

Objecte d’estudi per part de Leibniz, Schopenhauer, GT Fechner, etc, fou S Freud qui posà en relleu la seva importància en el comportament humà Constituït per desigs i per processos psicològics dinàmics reprimits per la censura, les forces inconscients poden influïr en la vida conscient de l’individu i són sublimats, de vegades, en certs valors superiors artístics, religiosos, etc els processos inconscients es tornen conscients en eliminar les repressions, sia durant el somni o a través de la psicoanàlisis

Deixeble de Francesc Bru i alumne de l’Acadèmia de Sant Carles Ingressà a l’Academia de San Fernando de Madrid, i, novament a València, esdevingué supernumerari de Sant Carles 1792, individu de mèrit 1798 i tinent de director 1803 També fou corresponent de la de Mèxic Les seves obres més conegudes són els baixos relleus de Sant Carles Borromeu i santa Teresa rebent la comunió Museo Provincial de Zaragoza i Sant Pere i Sant Pau Escuelas Pías de San Fernando, Madrid

Professor a Chicago 1894, caracteritzà la seva filosofia —d’arrels pragmatistes— com un “behaviorisme social”, que cerca d’explicar la relació de l’individu i la societat sobretot mitjançant l’estudi dels signes i del llenguatge Influí sobre John Dewey i el corrent pragmatista No publicà en vida, i la seva obra consisteix en reculls de notes, conferències i apunts que els seus deixebles ordenaren The Philosophy of the Present 1932, Mind, Self and Society 1934, The Philosophy of the Act 1938, etc

Especialista en la Grècia clàssica, desenvolupà —influït per Claude Lévi-Strauss— diversos estudis sobre la mitologia grega des d’un punt de vista estructuralista Entre altres qüestions, analitzà la relació entre el pensament mític, el pensament racional i la democràcia El 1984 obtingué el títol de professor honorari del Collège de France Entre les seves obres cal esmentar Les origines de la pensée grecque 1962, Mythe et pensée chez les Grecs 1965 i L’individu, la mort, l’amour 1989

Emigrat als EUA quan tenia 13 anys, es formà en aquest país i el 1932 es doctorà a la Universitat de Columbia La investigació experimental dels efectes de la persuasió i la pressió social el portaren a demostrar que les percepcions d’un individu queden fortament alterades per les creences sobre allò que perceben els individus del seu entorn social Aquests resultats són la base de tots els seus treballs posteriors sobre obediència a l’autoritat Publicà Social Psychology 1952