Resultats de la cerca
Es mostren 585 resultats
Liv Ullmann
Cinematografia
Teatre
Actriu teatral i cinematogràfica sueca d’origen noruec.
Dedicada primerament al teatre, el 1957 començà a treballar en el cinema noruec, fins el 1966, que intervingué, ja a Suècia, en el film Persona , d’Ingmar Bergman, amb qui es casà, i passà a ésser una de les intèrprets favorites d’aquest director Altres films seus són Vargtimmen 1967, Skammen 1968, En passion 1969, Viskingar och rop 1973, Scener ur ett aktenskap 1974, Face to face 1976, The Serpent's Egg 1977, Höst sonat 1978, The Bay Boy 1985, Speriamo che sia femina 1986, Gaby 1986, Rose Garden 1989, The Long Shadow 1991, el documental Liv Ullman scener fra et liv ‘Escenes d’…
Vladimir Ashkenazy
Música
Pianista rus naturalitzat islandès.
Als setze anys es revelà com un gran pianista i fou després solista en la major part d’orquestres de l’URSS Ha guanyat el concurs Reina Elisabeth de Bèlgica 1956 i, el 1962, amb J Ogdon, el concurs internacional Čajkovskij de Moscou És considerat un dels principals intèrprets de la seva generació, especialment de Mozart, Beethoven i Chopin Sense abandonar la seva carrera de pianista, a la dècada del 1970 començà a dedicar-se a la direcció d’orquestra, tasca en la qual aviat excellí, essent habitual trobar-lo com a director convidat arreu del món Ha estat director principal de l’…
Peter Gabriel
Música
Cantant, compositor i productor anglès de rock
.
Començà la seva activitat musical com a membre del grup The Garden Wall, que es convertí gradualment en Genesis, un dels grups de rock de més anomenada dels setanta, integrat per Phil Collins, Tony Banks, Chris Stewart i el mateix Gabriel, en el qual es combinava l’escenografia amb el so El 1975 abandonà el grup i inicià una carrera en solitari de gran èxit Considerat un dels intèrprets més avantguardistes del rock, ha mostrat un gran interès per la música ètnica amb la seva integració en les pròpies composicions i la creació d’un segell discogràfic especialitzat, World Records…
Donald McInnes
Música
Viola nord-americà.
Començà els estudis musicals a Santa Barbara i els continuà a la Universitat del Sud de Califòrnia, on fou deixeble de William Primrose Fou primer violí de la Santa Barbara Symphony 1955-1961, de la Seattle Symphony 1966-1968 i de la Pittsburgh Symphony 1972-1973 Dedicat a la docència des del 1966, del 1985 fins al 2019 fou professor de viola a la Universitat del Sud de Califòrnia Impartí classes magistrals a les universitats de Michigan i Washington i al College-Conservatory of Music de Cincinnati, així com a les Menuhin School d’Anglaterra i Suïssa Alternà la seva intensa activitat…
Harvey Gene Philips
Música
Tuba nord-americà.
S’inicià en el món musical amb l’estudi del saxòfon, però posteriorment es decantà per la tuba Ingressà a la Juilliard School i a la Manhattan School de Nova York En 1964-65 fou professor del Mannes College i el 1971 fou nomenat professor de la Universitat d’Indiana, on el 1973 s’encarregà de l’organització d’un simposi internacional sobre la tuba El 1975 fou convidat a actuar com a solista al Carnegie Hall, on oferí cinc recitals Aquell mateix any participà en la fundació de la International Brass Society Harvey Philips fou considerat un dels grans intèrprets de tuba i un dels…
Maurice Vieux
Música
Violista francès.
Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare Fou alumne de TÉ Laforge al Conservatori de París, on es graduà el 1902 amb un primer premi en viola El 1907 fou contractat com a membre de l’Orquestra de l’Òpera de París, de la qual formà part fins el 1949 El 1918 succeí a Laforge com a professor del Conservatori de París Intèrpret reconegut de música de cambra, fou membre del Quartet Parent i del Quartet Touche Collaborà de manera continuada amb alguns dels solistes més cèlebres del seu temps, entre els quals sobresurten P de Sarasate, P Casals, J Thibaud, M Long, P Fournier i E Ysaÿe…
Alexander Schneider
Música
Violinista i director lituà naturalitzat nord-americà.
Estudià violí a la seva ciutat natal i a setze anys continuà els estudis a Frankfurt amb Adolf Rebner Fou membre de diverses orquestres alemanyes i, des del 1932, segon violí del Quartet Budapest Emigrà als EUA, on prosseguí una carrera particularment destacada en el terreny de la música de cambra, amb altres intèrprets del prestigi de Ralph Kirkpatrick, Mieczyslaw Horszowski i Pau Casals, amb qui collaborà sovint en els festivals de Prada i Puerto Rico i en el Marlboro Music Festival, i en diversos enregistraments discogràfics Impartí classes a les universitats de Washington, Chicago,…
Franz von Vecsey
Música
Violinista hongarès.
Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, Ludwig Vecsey, que també era violinista Posteriorment fou deixeble de Jenö Hubay i Josep hoachim i aparegué en públic per primera vegada quan tenia deu anys, a Berlín Un any després actuà a Londres i el 1905 feu la seva primera gira pels Estats Units Fou considerat un dels grans intèrprets del seu temps Jean Sibelius li dedicà el seu Concert per a violí La temporada 1920-21 interpretà a Barcelona dos recitals dins els cicles organitzats per l’Associació de Musica da Camera Ell mateix escriví diverses composicions per a violí que…
Antonio de Torres
Música
Constructor de guitarres andalús.
Fuster d’ofici, exercí aquesta activitat a Vera Almeria, on es traslladà amb la seva família quan el pare fou nomenat recaptador d’impostos i hagueren d’abandonar La Cañada Per qüestions relacionades amb l’activitat paterna, el 1845 anà a Sevilla, on freqüentà els tallers de constructors de guitarres i les penyes dels intèrprets, i s’interessà per aquest instrument Ensenyat pel guitarrer José Pernas, en començà a construir, i aconseguí fer guitarres d’una notable qualitat sonora Aquests instruments no tenien, però, una gran presència ornamental, ja que el preocupava més l’…
Josep Colomer i Ribera
Música
Tenorista català.
Alumne de Ramon Rossell i de Josep Coll, debutà a quinze anys Formà part de nombroses cobles, com ara La Principal de la Bisbal, Els Peps de Figueres, la Cobla Barcelona, la Cobla Selvatana, La Principal de Badalona o la Cobla Principal del Llobregat A més d’excellir com a tenorista, destacà per la seva important labor pedagògica, duta a terme amb gran rigor Creà escola en un moment, la dècada dels seixanta, en què el relleu generacional d’intèrprets de tenora no era gaire esperançador A partir del 1966 impartí classes al seu domicili de Barcelona i, més tard, a la seva vila…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina