Resultats de la cerca

Estudià a Madrid Fou catedràtic 1891-1916 de l’institut de segon ensenyament de Barcelona, que dirigí des del 1913 Inventà diversos aparells científics, com el que duu el seu nom, destinat a demostrar els principis a què obeeix la sortida de líquids Projectà un parc geogràfic per a Barcelona Exposició d’Indústries Elèctriques de l’any 1917 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències de Madrid Deixà diverses obres de didàctica de la llengua francesa, tractats de física i química, etc

Creador de l’estructura actual de la flauta travessera Per a obtenir una afinació exacta de tota l’escala cromàtica, establí el nombre, la situació i les dimensions dels forats de l’instrument d’acord amb principis acústics, i el 1832 inventà un sistema de claus que fou aplicat després a l’oboè, al clarinet i al fagot El 1847 construí l’últim model de flauta, amb perforació cònica És autor d’un bon nombre de peces per a flauta i del llibre Über den Flötenbau und die neuesten Verbesserungen desselben 1847

Se’n té molt poca informació, però se sap que fou actiu a Amsterdam i que cap al 1812 inventà el metrònom, consistent en un doble pèndol, amb una barra que oscillava a causa del pes collocat a cadascun dels seus extrems JN Mälzel, també constructor i inventor d’instruments, conegué Winkel a Amsterdam, s’atribuí l’autoria del metrònom, hi introduí algunes modificacions i el comercialitzà amb el seu propi nom Això li comportà una batalla legal amb Winkel, el qual en sortí vencedor Mälzel, però, s’endugué la popularitat i els beneficis econòmics

Dins de la gran varietat d’interessos que l’ocuparen al llarg de la seva vida, la música hi té un lloc secundari i poc conegut Durant els anys que exercí com a impressor fins el 1757, publicà diverses collecions d’himnes per a comunitats protestants Sembla que, a més, era un bon intèrpret de diversos instruments, entre d’altres, de l’arpa, la guitarra i el dulcimer Inventà una forma perfeccionada del copòleg, que anomenà harmònica, i escriví un assaig sobre estètica musical Durant un temps li fou atribuït erròniament un quartet de corda

Fill de pares cristians oriünds de la Capadòcia, fou consagrat bisbe a trenta anys per l’arià Eusebi de Nicomèdia Evangelitzà durant quaranta anys els visigots del nord del Danubi i, sobretot, els de la Mèsia inferior En el sínode de Constantinoble del 360 es collocà al costat d’ Acaci de Cesarea en la defensa de la fórmula homoioúsios Inventà l’alfabet gòtic i traduí la Bíblia a aquesta llengua gòtic Després del sínode d’Aquileia del 381 l’emperador Teodosi el convocà a una nova discussió teològica a Constantinoble, on morí

Exercí una tasca important durant l’epidèmia de pesta del 1823 a Mallorca Per la seva vinculació al liberalisme, emigrà a Amèrica el 1824 S'establí a Arequipa Perú, on exercí l’homeopatia, i no tornà a Barcelona fins el 1863 Inventà diversos aparells, com el casalímetre , màquina pneumàtica exploradora amb la qual donà una nova explicació de les teories de la inflamació, i el casalimagnes , per a assenyalar fluids nerviosos Publicà La única anatomía fisiológico-patológica, fundada en un nuevo método de explorar el cuerpo humano 1863

Es féu famós amb Ubu Roi 1888, obra escrita, en la primera versió, per a titelles, en la qual satiritza la imbecillitat, la tirania i la classe burgesa i que es desenvolupa en un cicle Ubu enchaîné , 1900, i Ubu cocu , ed 1944 Més enllà de l’anarquisme intellectual, Jarry és l’autor de l’alegria d’escriure i de la gratuïtat temàtica, únic remei, potser, al problema metafísic que planteja d’arrel en tota la seva obra inventà la patafísica , pseudociència de l’excepció i de la fantasia

Professor de física experimental a la Universitat de Cambridge i de química a la Royal Institution de Londres Les investigacions més importants de Dewar fan referència a la liqüefacció de gasos i a l’estudi de les temperatures pròximes al zero absolut El 1891 construí una màquina per a produir oxigen líquid en gran quantitat i aquell mateix any demostrà el caràcter magnètic de l’ozó i l’oxigen líquids Inventà l’ampolla o vas Dewar 1892 El 1898 aconseguí de liquar l’hidrogen i l’heli, i el 1899 obtingué hidrogen sòlid

Professor a l’escola de marina de Kronstadt 1883, el coneixement de les experiències de H Hertz l’estimulà a estudiar les ones electromagnètiques, a fi d’emprar-les per a la transmissió de senyals a distància Perfeccionà l’aparell de Branly i ideà l’antena El 1896 inventà, amb independència de G Marconi, el primer radioreceptor Estudià també l’electricitat atmosfèrica i el mateix 1896 construí un aparell per a enregistrar les descàrregues atmosfèriques, conegut com a indicador de tempestats El 1901 fou nomenat professor i el 1905 director de l’institut electrotècnic de Peterburg

Treballà per a l’exèrcit Carles III, decidit a crear estudis oficials de veterinària, l’envià a estudiar a l’escola de veterinària d’Alfortville, a França 1783-87 Després viatjà per Europa i, en tornar, fou nomenat director de l’escola de veterinària, fundada el 1788 a Madrid Inventà un bàlsam contra les ferides que es féu cèlebre El 1808, davant l’ocupació napoleònica, fugí a Madrid acabada la guerra recuperà el càrrec i se'n jubilà el 1822 Publicà Elementos de veterinaria 1793-94, que reedità i amplià, i Nuevas observaciones físicas concernientes a la cría del ganado caballar 1793