Resultats de la cerca
Es mostren 318 resultats
el Codó
Muntanya
Contrafort (1 509 m alt.) de la serra del Port de Comte, de la qual és separada pel coll de Jou; té forma de con truncat i domina la vila de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès).
clàvia
Clavilla, especialment la que, en un fusell o barra que hom introdueix per un cap en el forat d’un objecte (roda, jou, etc), s’hi clava travessant-lo a fi que no pugui escapar-se.
música de Iugoslàvia
Música
Música desenvolupada a Iugoslàvia.
Música culta Les influències en la música de Iugoslàvia han estat diverses des de l’Edat Mitjana, però, en el cas concret de Sèrbia, cal destacar el gran pes de la cultura bizantina en tots els camps de l’art Es conserven documents que testimonien la gran riquesa musical de l’Església a Sèrbia, molt influïda per l’Església grega Pel que fa a la música profana, es coneix poca cosa de la música cultivada a la cort sèrbia No hi ha constància documental d’una vida musical continuada, tan sols de la presència de músics itinerants L’ocupació turca a partir del segle XV estroncà la vida cultural del…
Esglésies de la Garrotxa anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de la Garrotxa amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 informació J Bolòs Argelaguer Santa Maria d’Argelaguer Santa Anna d’Argelaguer Mare de Déu del Guilar Santa Magdalena de Montpalau Bassegoda Sant Miquel de Bassegoda Sant Vicenç de Principi Sant Andreu de Llorona o de Lliurona Sant Martí de Corsavell o de Cursavell Sant Bartomeu de Pincaró Sant Julià de Ribelles o de Pruna, o de Prunera, o de Brema Sant Corneli de la Muga o de Ribelles Sant Llorenç de Sous o del Mont Mare de Déu del Mont Sant Joan o Santa Maria de Baussols o de…
vall de Lord
La vall de Lord vista des del santuari de Lord
© Fototeca.cat
Subcomarca del Solsonès que comprèn una bona part de la capçalera del Cardener, que comparteix amb el Berguedà.
Al NW la serra de Port del Comte la separa de la conca del Segre Alt Urgell, fins a la serra del Verd N, on s’inicia el Berguedà, i fins al cap Llitzet angle NE Per l’E i el SE s’estén fins a l’aigua de Llinars, després anomenada aigua d’Ora, pel SW fins al Cardener, i per ponent, fins a la serra d’Encies És, doncs, una estratègica capçalera prepirinenca per on davallen els camins de la Seu d’Urgell a Cardona, fet que impulsà Guifré I al repoblament, al segle IX, ajudat pels monestirs de Sant Llorenç de Morunys, a la vall de Lord Sobirà, i de Sant Pere de Graudescales, a la vall de Lord Jussà…
Santa Maria de Roca-sança (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació La masia de l’Hospitalet a mà esquerra i mig soterrada, la part de l’absis de l’església R Pons Santa Maria de Roca-sança, anomenada també Santa Maria de l’Hospitalet, era l’església d’un antic hospital que acollia els viatgers que transitaven per les rutes de Coll de Jou, camí de la Cerdanya Avui és un enclavament del terme municipal de Guardiola de Berguedà, a mig camí de les grans muntanyes del Moixeró Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 08,6 — y 84,5 31 TDG 086845 Des de Bagà, agafant…
carro
Carro
© Fototeca.cat
Transports
Vehicle de tracció animal per a transportar càrrega, que consisteix en un marc o caixa, amb baranes o sense, proveït d’una perxa o de dues vares on van enganxats els animals i d’un fusell fixat a la part inferior, als extrems del qual giren lliures dues rodes.
La part destinada a la càrrega és constituïda per un marc format per dos braços mestres units en els extrems pels capçals anterior i posterior d’un marc proveït de baranes, en poden penjar unes barres, un bossat o unes cofes carro de pagès o una plataforma unida al marc per unes cadenes disposició, aquesta darrera, que permet d’augmentar la càrrega en altres models, però, com en els carros emprats per al transport de material en orri o en el carro de trabuc , el marc és substituït per una caixa amb el sòl d’empostissat en els de trabuc, la caixa va articulada damunt una estructura rígida…
Santa Cecília d’Odèn
Art romànic
Situació Un dels murs de l’antiga església de Santa Cecília d'Odèn L Prat L’església parroquial de Santa Cecília és emplaçada en un territori de boscos i prats naturals, al municipi d’Odèn, prop de la ribera d’Odèn, que davalla del Pedró dels Quatre Batlles Al seu voltant i resseguint un tram de la carretera del pont d’Espia a Sant Llorenç de Morunys hi ha el poblet d’Odèn, sota l’esguard de les serres d’Odèn i del Port de Comte Mapa 291M781 Situació 31TCG725664 Per anar-hi cal seguir la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys En arribar a la font de coll de Jou cal…
Sant Miquel del Soler de Dalt (Odèn)
Art romànic
Situació Situada en una vall entre el nucli de Canalda i el castell d’Odèn, forma part de la parròquia de Santa Cecília d’Odèn Prop seu hi ha els masos del Soler de Dalt i el Soler de Baix, emplaçats a migjorn de la serra del Port de Comte, al sud-est del seu contrafort meridional, la serra d’Odèn, i al sud-oest de la serra de Querol Mapa 291M781 Situació 31TCG736642 Aspecte que ofereix l’exterior de l’església, a mà dreta, situada vora el mas Soler de Dalt, que apareix a mà esquerra de la foto L Prat Vista de l’exterior de l’església, amb l’absis a primer terme L Prat En arribar a la font de…
Esglésies del Berguedà anteriors a l’any 1300
Art romànic
Mapa del Berguedà amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 R Serra-R Viladés-J Vigué Avià Sant Martí d’Avià Santa Maria d’Avià Sant Vicenç d’Obiols Sant Sadurní de Clarà Bagà Sant Esteve de Bagà Santa Maria de Palau o del Castell Santa Magdalena de Faia Sant Joan de l’Avellanet Santa Maria de Paller Santa Fe de Quer Berga Sant Joan de Berga Santa Eulàlia de Berga Sant Pere de Cohorts o de Berga Sant Vidal de Berga Sant Joan i Sant Mamet de Berga Sant Bartomeu de la Validan Sant Pere de Madrona Borredà Santa Maria de Borredà Sant Pere de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina