Situació
Un dels murs de l’antiga església de Santa Cecília d'Odèn.
L. Prat
L’església parroquial de Santa Cecília és emplaçada en un territori de boscos i prats naturals, al municipi d’Odèn, prop de la ribera d’Odèn, que davalla del Pedró dels Quatre Batlles. Al seu voltant i resseguint un tram de la carretera del pont d’Espia a Sant Llorenç de Morunys hi ha el poblet d’Odèn, sota l’esguard de les serres d’Odèn i del Port de Comte.
Mapa: 291M781. Situació: 31TCG725664.
Per anar-hi cal seguir la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys. En arribar a la font de coll de Jou cal trencar a mà esquerra, i avançar per la carretera del Pont d’Espia a Sant Llorenç de Morunys fins al punt quilomètric 27,100, on hi ha un trencall, també a mà esquerra, davant el mas Call, que a uns deu minuts a peu deixa a l’església.
També s’hi pot anar des de Berga, seguint la carretera en direcció a Sant Llorenç de Morunys, i des d’aquest indret continuar per la carretera que mena al Pont d’Espia fins al punt quilomètric 27,100, on hi ha el trencall esmentat.
Història
La primera notícia referent a aquesta església es troba a la relació de parròquies del final del segle X o del començament de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell.
Els primers decennis del segle XII foren una època de donació de castells i d’esglésies a la canònica de Solsona. Una d’aquestes donacions fou la que tingué lloc el 27 de març de 1114, quan Miró Arnau, la seva muller Guilla i els seus fills traspassaren a Santa Maria de Solsona l’església de Santa Cecília d’Odèn i el castell del Soler d’Odèn.
Al Llibre 1 del Cartulari de l’Arxiu Diocesà de Solsona hi ha còpia d’un document datat el 27 de març de 1124, en el qual es fa donació a Santa Maria de Solsona de l’església de Santa Cecília d’Odèn.
L’any 1150, a la butlla del papa Eugeni III de confirmació de privilegis i esglésies, dirigida al prepòsit de Solsona Guillem, surt esmentada l’església d’Odèn.
Novament la trobem documentada a la segona acta de consagració de l’església de Solsona de l’any 1163, on és confirmada com a possessió seva juntament amb altres esglésies.
L’any 1180 és esmentada a la butlla que el papa Alexandre III dirigí a Bernat, prepòsit de Solsona, i als seus canonges.
Vuit anys més tard, el papa Climent III dirigí a Bernat, prepòsit de Santa Maria, una nova butlla en la qual era confirmada l’església de Santa Cecília com a possessió de la de Solsona.
L’any 1219, “Geraldus”, prepòsit de Solsona, per voluntat dels seus canonges, encarregà a Ramon d’Albesa una carta d’honor i fidelitat a l’església de Santa Cecília.
Església
Una de les dues capelles excavades al mur de tramuntana.
L. Prat
Les restes de l’antiga església, les quals avui encara es poden observar al costat de la nova, fan suposar que es tractava d’una construcció d’una nau de planta rectangular coberta amb volta apuntada.
El mur de migjorn de l’antiga Santa Cecília fou aprofitat a la nova construcció; actualment és el mur de tramuntana de la nova església. S’hi pot observar encara l’arrencada d’un arc toral cap a l’extrem de ponent, després d’un cos adossat a la construcció nova, el qual serveix de capella. En aquest mateix mur hi ha una porta tapiada que, si bé exteriorment no sembla romànica, des de l’interior de la nova Santa Cecília coincideix amb una capella d’arc de mig punt que conserva a la part superior restes de dovelles.
El mur de tramuntana té, a la part més propera a ponent, dues capelles d’arc de mig punt excavades al mur. Ambdues capelles són separades per un mur que tanca l’església a ponent, i que deixa a l’aire lliure la més propera a llevant. De la resta del mur es conserven un parell de filades, que algun desplaçament posterior de terra ha mogut.
A ponent resten encara uns 2 m de la volta apuntada primitiva. Aquesta part de l’edifici fou aprofitada, posteriorment, per a sagristia. Aquesta adaptació tancà la nau amb un mur, i deixà, com ja hem esmentat, una capella del mur de tramuntana al descobert i l’altra formant part d’una habitació de la sagristia. Davant seu, separada per un envà, hi ha una altra capella, també d’arc adovellat de mig punt.
Bibliografia
- Antoni Griera i Gaja: El acta de Consagración de Santa Maria de la Seu de Urgel, “Ilerda”, núms. X-XI, gener-desembre, any V, 1948, pàgs. 51-60.
- Cebrià Baraut i Obiols: Les actes i consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, 1, 1978, pàgs. 11-182.