Resultats de la cerca

Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant F Tur L’església de Santa Maria de les Llosses, parroquial d’un grup disseminat, es troba enmig de la vall de les Llosses, en un petit serrat a mà dreta de la carretera de Ripoll a Berga, que travessa el terme, i pròxima a la riera del mateix nom Queda a uns 60 m de la carretera, des de la qual s’accedeix passats 20 m del punt quilomètric 11, a mà esquerra, vers tramuntana, on hi ha un camí que hi mena amb uns 150 m Mapa 293M781 Situació 31TDG261672 MAB Història L’església parroquial de Santa Maria de les Llosses, que adoptà el nom…

Situació Aspecte d’un mur exterior de la masia anomenada el Castell, amb parament de carreuada a la base corresponent a l’antic castell E Solsona Les seves restes es troben englobades en la masia coneguda com El Castell , situada formant triangle amb els nuclis del Bruc de dalt i del Bruc del mig, a 544 m d’altitud, enfilada en un serradet del peu de la muntanya de Montserrat Mapa 35-15391 Situació 31TCT990051 És accessible per una bona pista des del Bruc del mig, d’on dista uns deu minuts APF Història El castell del Bruc es formà a partir d’un desmembrament del castell de la Guàrdia de…

Preliminars Una de les manifestacions de l’art romànic de dimensions més reduïdes, però també d’una bellesa i perfecció, a vegades corprenedora, és, sens dubte, la moneda És ben cert que fins fa molt poc hom havia fixat ben poc l’atenció en aquestes petites meravelles de la miniatura romànica, veritables obres d’art en l’ofici del gravat d’encunys Serà difícil trobar entre les amonedacions medievals europees dels segles X-XII monedes tan extraordinàriament ben treballades i artísticament a l’alçada d’alguns tipus monetaris de Vic, de Besalú i alguns dels de Girona No fora pas agosarat afirmar…

L’escut de Vic a la façana de la casa de la Ciutat segle XIV ECSA – GSerra Origen i formació La ciutat de Vic és filla de la fusió de dos nuclis històrics el de la part alta o llevantina de la ciutat, continuadora de l’Ausa, capital de la tribu ibera dels ausetans i més tard centre d’un municipi romà i el de la part baixa o més ponentina, propera a les margeres del Mèder, centrada en la catedral i l’antic domini episcopal En època gòtica es féu la seva definitiva fusió física i jurisdiccional, amb la construcció d’una única nova muralla que incloïa els dos sectors i més endavant, el 1450, amb…

Situació i presentació És situat al límit meridional de la comarca, en contacte amb el Tarragonès, estès a la dreta del Francolí, que forma la frontera oriental, poc abans de la confluència d’aquest riu amb el de la Glorieta, frontera sud-occidental Limita amb els termes d’Alcover i la Masó N, Vallmoll E, els Garidells SE, Vilallonga del Camp W i S i el Morell S, aquests dos últims del Tarragonès El poble del Rourell és el cap i l’únic nucli de població del municipi La principal via de comunicació és la carretera local de Picamoixons a Tarragona, que enllaça amb la C-37 entre Alcover i Valls…

Situació i presentació El terme és drenat per la riera de Matamors, afluent per la dreta del Terri, com ho és el Revardit, que fa de límit S amb el terme de Canet d’Adri Gironès A llevant limita amb els municipis de Cornellà del Terri i Palol de Revardit, límit que coincideix en gran part amb la capçalera del torrent de Comanell i el seu aiguabarreig amb el torrent de Sorda, que desguassa al Terri dintre del terme de Cornellà del Terri El límit septentrional amb Porqueres passa pel serrat de Vilarnau i pel Clot del Llop, sota el camí antic d’Olot a Banyoles, ja fora del terme de Camós La part…

Situació i presentació Limita amb els termes de Vila-rodona NW i Montferri W i S de l’Alt Camp, Masllorenç S, del Baix Penedès, i amb els del Montmell NE i la Bisbal del Penedès E del Baix Penedès És situat al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Baix Penedès, al sector de l’esquerra del Gaià accidentat pels contraforts del Montmell Comprèn el poble de Rodonyà, cap de municipi, i la urbanització de la Pineda de Santa Cristina, al sector muntanyós, compartida amb el terme municipal de la Bisbal del Penedès Rodonyà és segons Coromines un topònim d’origen romà Travessa el terme la…

Orígens La Mancomunitat de Catalunya fou el resultat d’un llarg procés pel qual Catalunya aconseguí, per primer cop des del 1714, una administració pròpia, per bé que d’atribucions força limitades Convergiren en aquest assoliment el desvetllament de la identitat catalana a partir de  la Renaixença , així com la gradual consolidació del catalanisme polític, que cristallitzà en les Bases de Manresa  1892 —articulació d’un programa polític de signe regionalista que contemplava la creació d’òrgans d’autogovern—, i les victòries electorals de la Lliga Regionalista  1901 i la Solidaritat Catalana  …

Situació Vista general del castell, amb la població de Blanes al fons TAVISA És situat al cim d’un turó, al nord de Blanes, a 173 m per damunt del nivell del mar S’hi albira la costa, en especial la platja de Blanes Mapa 365M781 Situació 31TDG834144 Història Segons Joaquim Miret, entre els anys 1050 i 1053, la vescomtessa Ermessenda de Girona féu jurament de fidelitat al comte de Barcelona pels castells de Blanes i de Cabrera El castell de Blanes “ castrum de Blanes cum suis pertinentiis ” o Castell de Sant Joan també surt citat, segons J Botet i Sisó, en un instrument fet entre els anys 1051…

Situació Detall de la porta de la façana nord, obrada amb arc de mig punt i d’una certa elegància ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Pere és a la part alta del poble de Tercui Mapa 32-11251 Situació 31TCG120724 S’arriba a Tercui per una pista de 3 km que surt prop del quilòmetre 92 de la carretera N-230 JAA Història És possible que Tercui correspongui al topònim Tenrui o Tenriu , que en bona lògica s’identifica amb Tendrui de la Conca Trobem esments d’aquest castell al cartulari alaonès ja al segle X després apareix sovint a les convinences comtals pallareses del segle XI i,…