Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
nimfàlids
papallona de l’arboç
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que inclou papallones grans, diürnes, sovint molt vistoses, bones voladores, algunes de les quals són migradores, i de distribució cosmopolita; tenen el primer parell de potes més o menys atrofiat, tret dels libiteïns.
Hom acostuma a dividir-los en quatre subfamílies els satirins , de colors més aviat apagats, vol irregular, d’erugues amb l’extremitat abdominal bífida, dels quals viuen als Països Catalans més de 40 espècies els nimfalins , de colors i disseny més espectaculars, vol ràpid, amb algunes erugues de colors llampants premonitoris de llur toxicitat, crisàlides nues, anguloses, penjades del mucró, dels quals habiten als Països Catalans més de 40 espècies els libiteïns , de palps molt llargs, amb una sola espècie europea i catalana i els danaïns , de distribució tropical, amb força espècies…
morfo
Entomologia
Gènere de lepidòpters de la família dels mòrfids, de mida mitjana o gran i de coloració generalment blava i brillant, que habiten a les selves sud-americanes, on volen de dia a gran altura per sobre de les capçades dels arbres.
Per llur bellesa, són molt apreciats pels colleccionistes, que els anomenen emperadors
borinot
Entomologia
Nom aplicat a insectes que en volar fan brogit com els borinots, com ara alguns lepidòpters de la família dels esfíngids, p ex el Macroglossum stellatarum o borinot moro o ros i l’Hyles euphorbiae o borinot polit o verd.
El Desert de les Palmes
Les agulles de Santa Àgueda, pobrament cobertes de vegetació, amb a penes alguns pinastres Pinus pinaster supervivents dels incendis Ernest Costa El Desert de les Palmes 14, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Situat a la comarca de la Plana Alta, el Desert de les Palmes és una serra litoral parallela a la costa, que s’estén pels termes de Benicàssim, Cabanes, la Pobla Tornesa, Borriol i Castelló Fou declarat Paratge Natural l’octubre de 1989, i, sens dubte, representa una fita emblemàtica per al poble castellonenc El seu nom deriva de l’existència, al centre de la…
Sargantana de paret
Morfologia La sargantana de paret Podarcis muralis presenta una gran varietat de dibuixos i coloracions, com totes les espècies del seu mateix gènere Normalment hom troba individus més aviat bruns, amb poc verd i amb dibuixos dorsals foscos que sovint s’estenen cap als flancs la gola pot ser reticulada Xavier Parellada És una sargantana petita, esvelta i aplanada, però d’aspecte robust Mesura fins 7,5 cm de cap i tronc i la cua fa, aproximadament, dues vegades aquesta longitud El cap és una mica deprimit La folidosi i la coloració presenten una enorme variabilitat, així com el dibuix Les…
nepticúlids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, la característica més destacada de la qual és llur mida molt reduïda. Són considerats els microlepidòpters més petits, i alguns dels seus membres no arriben a 1 mm de longitud en estat de repòs.
Les erugues són minadores de fulles i, del mig miler d’espècies existents arreu, als Països Catalans es destaca el gènere Stigmella
Consideracions sobre la fauna de quiròpters
Qualsevol actualització de la informació faunística dels ratpenats dels Països Catalans ha de tenir en compte els darrers canvis en la taxonomia d’aquest grup La classificació admesa dividia l’ordre dels quiròpters en dos subordres els megaquiròpters i els microquiròpters Actualment, acurades anàlisis moleculars i filogenètiques divideixen l’ordre monofilètic dels quiròpters en dos subordres i cinc superfamílies Segons aquests estudis, l’evolució dels microquiròpters ha seguit dues branques paralleles són parafilètics la formada per les superfamílies dels pteropoïdeus Pteropoidea considerats…
paó diürn
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels nimfàlids, que arriba a tenir com a màxim una envergadura de 60 mm i presenta les ales d’un color roig ferruginós i vorejades de gris groguenc, que li permeten d’efectuar un vol ràpid.
Es troba des del juliol fins a l’octubre Les erugues fitòfagues, tenen moltes espines protectores
sèsids
papallona abella
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzada pel seu mimetisme batesià amb els himenòpters i alguns dípters amb la finalitat d’aprofitar llur protecció; en el procés d’assoliment d’aquesta similitud han perdut les escates i han adquirit anells abdominals de colors.
Presenten un vol vibrant Les erugues són endòfites De les 1500 espècies que integren la família, 80 són europees, de les quals la meitat són pròpies també dels Països Catalans, com la papallona abella Sesia apiformis
parnàs
Entomologia
Gènere de lepidòpters de la família dels papiliònids, els adults del qual tenen les ales semitransparents, blanques o groguenques, amb taques vermelles o negres, les antenes amb l’extrem distal dilatat i ample, i l’extrem de l’abdomen de les femelles proveït d’una bossa còrnia.
Habiten a les muntanyes altes Les espècies Pmnemosyne i Papollo apollo són comunes als Països Catalans, entre 1 000 i 2 500 m